"El secret del meu turbant", premi Prudenci Bertrana 2010, a la venda aquest dijous
Aquesta setmana surt a la venda "El secret del meu turbant", premi Prudenci Bertrana 2010. Les autores, Nàdia Ghulam i Agnès Rotger, han explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que el llibre narra la història de la mateixa Nàdia, que va néixer a l'Afganistan fa 25 anys i ha tingut una vida molt difícil: als 8 anys li va caure una bomba a sobre i quan es va recuperar va decidir fer-se passar per un noi per poder treballar i alimentar la família.
Nàdia Ghulam i Agnès Rotger han estat premiades amb el Prudènci Bertrana 2010, pel llibre "El secret del meu turbant".
El testimoni de la vida de la Nàdia omple les pàgines del llibre. Quan només tenia 8 anys va quedar greument ferida per l'explosió d'una bomba a Kabul. De fet, una bomba a casa seva és el punt de partida del llibre. Quan va sortir de l'hospital on va anar per curar-se de les ferides per l'atac de bomba, a l'Afganistan hi havia un règim talibà, que no permetia treballar les dones. Per això, va decidir fer-se passar per un noi durant 10 anys, i així poder treballar i estudiar. Una situació que li generava molta tensió, segons explica la mateixa protagonista. I és que els riscos eren continus.
Fins i tot va arribar un moment en què dins de casa seva també era un noi, era l'home de la família, i les decisions les prenia ella com a home de la família, que és així com funciona a l'Afganistan.
Als 21 anys la Nàdia, ajudada per una ONG, va poder venir a Catalunya per poder reconstruir el seu cos malmès per la bomba. A Barcelona és on la Nàdia va conèixer l'Agnès, que va quedar atrapada per la seva història.
El testimoni de la vida de la Nàdia omple les pàgines del llibre. Quan només tenia 8 anys va quedar greument ferida per l'explosió d'una bomba a Kabul. De fet, una bomba a casa seva és el punt de partida del llibre. Quan va sortir de l'hospital on va anar per curar-se de les ferides per l'atac de bomba, a l'Afganistan hi havia un règim talibà, que no permetia treballar les dones. Per això, va decidir fer-se passar per un noi durant 10 anys, i així poder treballar i estudiar. Una situació que li generava molta tensió, segons explica la mateixa protagonista. I és que els riscos eren continus.
Fins i tot va arribar un moment en què dins de casa seva també era un noi, era l'home de la família, i les decisions les prenia ella com a home de la família, que és així com funciona a l'Afganistan.
Als 21 anys la Nàdia, ajudada per una ONG, va poder venir a Catalunya per poder reconstruir el seu cos malmès per la bomba. A Barcelona és on la Nàdia va conèixer l'Agnès, que va quedar atrapada per la seva història.
