Brussel·les

El dèficit públic de Grècia supera el previst i arriba al 15,4% el 2009, segons l'Eurostat

El dèficit públic de Grècia va arribar el 2009 al 15,4% del producte interior brut (PIB), segons les dades que ha difós aquest dilluns l'Eurostat. L'oficina d'estadística de la UE ha revisat les dades, i el resultat supera el 13,6% que pronosticaven les primeres estimacions. El govern grec ja havia revisat a l'alça la xifra de dèficit públic del país, però la UE mostrava reserves sobre les dades, al·legant dubtes sobre la informació oficial que li arribava d'Atenes. La mateixa oficina ha informat que, el mateix 2009, el dèficit públic a Espanya va ser de l'11,1% del PIB, cosa que el situa com a quart estat amb més dèficit de la Unió, per darrere de Grècia, Irlanda i el Regne Unit.

Actualitzat
Grècia, amb aquest 15,4%; Irlanda, amb un 14,4%, i el Regne Unit, amb un 11,4%, van encapçalar el rànquing de països de la UE amb més dèficit públic el 2009, segons les dades de l'Eurostat. D'entrada, el govern socialista grec va informar d'un dèficit del 6% en arribar al poder, el 2009, però la situació de les finances gregues va provocar una crisi financera que va posar en alerta Europa, que va haver de rescatar el país -amb una injecció de 110.000 milions d'euros- a canvir d'un pla d'ajust contundent.

Un cop difoses les dades actualitzades de dèficit, Grècia ha posat al dia també les previsions pel 2010. Segons el ministeri grec de Finances, el dèficit públic se situarà aquest any en el 9,4% del PIB. Fins ara, la previsiò amb què treballava Atenes era d'un dèficit del 7,8%. Malgrat que el percentatge és més elevat, en termes total el dèficit baixarà dels 36.200 milions del 2009 fins a 22.000 milions el 2010, sempre segons els pronòstics de Grècia.

Els últims dies, la mirada s'ha centrat en Irlanda després que alguns mitjans han donat per fet que ja s'estan negociant les condicions per al rescat financer del país.

Des de la caiguda de Grècia, també ha estat motiu d'especulacions Espanya, però el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, ha tornat a marcar distància amb els casos d'Atenes i Dublín. "Ni érem Grècia, ni som Irlanda ni ho serem mai", ha afirmat en un fòrum econòmic a Madrid. Campa ha insistit que el govern espanyol ha de "fer els deures" de reducció del dèficit i aplicació de reformes estructurals, en referència al sistema públic de pensions, i, encara que ha admès que els mercats són "imprevisibles", s'ha mostrat convençut que els inversors diferenciaran entre uns països i els altres.

NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut