La junta militar birmana allibera la líder opositora Aung San Suu Kyi
La premi Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi recupera la llibertat. La policia, que la mantenia sota arrest domiciliari, ha retirat les mesures de seguretat que protegien la casa de la líder opositora. Aquesta dissabte es complia l'últim dia de l'arrest de 18 mesos a què va ser condemnada. Suu Kyi s'ha passat els últims set anys i mig tancada a casa per diverses condemnes. Uns 2.000 seguidors n'esperaven l'alliberament i l'han rebuda amb molta expectació. Aung San Suu Kyi s'ha deixat veure i les seves primeres paraules han deixat clar que està ben lluny de rendir-se al règim birmà.
Després de 18 mesos en arrest domiciliari, finalment, la premi Nobel de la Pau i activista prodemocràcia Aung San Suu Kyi ha estat alliberada. La junta militar birmana ha ordenat a l'exèrcit que feia guàrdia davant de casa seva que es retiri quan es compleix l'últim dia de l'última condemna de la líder opositora.
Oficials de la junta militar birmana han entrat a la casa de Suu Kyi per llegir l'ordre d'alliberament. Llavors, la policia ha retirat les mesures de seguretat que envoltaven la casa. Aquest gest ha despertat l'eufòria entre les més de 3.000 persones que s'han anat congregant al voltant del domicili de Suu Kyi.
Un cop en llibertat, l'activista prodemocràcia ha sortit a la porta de casa seva per saludar els seguidors concentrats a fora. Les seves primeres paraules han deixat clar que està ben lluny de rendir-se al règim birmà. Suu Kyi ha dit que és el moment de parlar i ha animat els seus seguidors a treballar conjuntament per democratitzar el país. També els ha convocat a un míting aquest diumenge. Després s'ha reunit amb els líders del seu partit, ara dissolt, la Lliga Nacional per a la Democràcia.
El règim militar també ha concedit el visat al fill petit de la premi Nobel de la Pau perquè pugui entrar al país. Aung San Suu Kyi ha viscut sota arrest domiciliari els últims set anys i mig, i dels darrers 21 anys, 15 els ha passat tancada a casa per la seva lluita pacífica per democratitzar el país.
L'alliberament de Suu Kyi obre dos interrogants. El primer, què farà, ara. "La Dama", com se l'anomena, diu que no acceptarà una llibertat amb condicionants i que el país s'ha d'unir per un objectiu: la democràcia. Per molts, el seu alliberament és un intent de la junta per legitimar-se davant de la comunitat internacional després de les fraudulentes eleccions de la setmana passada. La segona pregunta és, doncs, quant de temps n'allargarà el govern militar la llibertat.
Satisfacció internacional
Les reaccions de la comunitat internacional a l'alliberament han estat immediates. El president dels Estats Units s'ha felicitat per la seva posada en llibertat i ha afirmat que és una heroïna i una font d'inspiració per a tothom en la lluita en favor dels drets humans.
El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon ha remarcat el valor i la dignitat de la líder de l'oposició birmana i ha demanat a Birmània que alliberi els més de 2.000 presos polítics que hi ha al país.
La Unió Europea ha demanat que Aung San Suu Kyi tingui llibertat total de moviments i d'acció política i que la fi de l'arrest domiciliari sigui l'inici de l'obertura democràtica a Birmània.
L'estat espanyol també ha acollit amb satisfacció l'anunci d'alliberament. En un comunicat, el Ministeri d'Exteriors emplaça la junta militar a actuar de la mateixa manera amb la resta de presos polítics. La nota del govern parla també de la necessitat de posar en marxa un procés de reconciliació i democratització de Birmània.
Amnistia Internacional ha destacat que es tracta "només de la fi d'una sentència injusta i il·legal, i no representa una concessió per part de les autoritats militars".
Una vida a l'oposició
Aung San Suu Kyi, nascuda el 1945, es va educar i casar fora de Birmània, però hi va tornar l'any 1988 per visitar la seva mare, malalta, i s'hi va quedar per liderar la revolta contra la dictadura. Un any més tard la van sotmetre a arrest domiciliari per evitar que es presentés a les eleccions, que l'any 1990 va guanyar per majoria el seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia. La junta militar, però, no va reconèixer la victòria.
La figura de Suu Kyi com a líder de la resistència es reconeix internacionalment l'any 1991, quan guanya el Premi Nobel de la Pau. Filla d'un heroi de la independència assassinat l'any 1947, Suu Kyi representa per molts birmans l'esperança d'un futur democràtic. Comparada amb Nelson Mandela, sempre ha defensat un canvi polític pacífic. El seu compromís amb el país la porta fins i tot a rebutjar viatjar al Regne Unit, l'any 1999, on va morir el seu marit i pare dels seus dos fills.
L'última gran revolta popular contra la dictadura la van protagonitzar els monjos budistes l'any 2007. La junta militar la va reprimir amb violència.
Oficials de la junta militar birmana han entrat a la casa de Suu Kyi per llegir l'ordre d'alliberament. Llavors, la policia ha retirat les mesures de seguretat que envoltaven la casa. Aquest gest ha despertat l'eufòria entre les més de 3.000 persones que s'han anat congregant al voltant del domicili de Suu Kyi.
Un cop en llibertat, l'activista prodemocràcia ha sortit a la porta de casa seva per saludar els seguidors concentrats a fora. Les seves primeres paraules han deixat clar que està ben lluny de rendir-se al règim birmà. Suu Kyi ha dit que és el moment de parlar i ha animat els seus seguidors a treballar conjuntament per democratitzar el país. També els ha convocat a un míting aquest diumenge. Després s'ha reunit amb els líders del seu partit, ara dissolt, la Lliga Nacional per a la Democràcia.
El règim militar també ha concedit el visat al fill petit de la premi Nobel de la Pau perquè pugui entrar al país. Aung San Suu Kyi ha viscut sota arrest domiciliari els últims set anys i mig, i dels darrers 21 anys, 15 els ha passat tancada a casa per la seva lluita pacífica per democratitzar el país.
L'alliberament de Suu Kyi obre dos interrogants. El primer, què farà, ara. "La Dama", com se l'anomena, diu que no acceptarà una llibertat amb condicionants i que el país s'ha d'unir per un objectiu: la democràcia. Per molts, el seu alliberament és un intent de la junta per legitimar-se davant de la comunitat internacional després de les fraudulentes eleccions de la setmana passada. La segona pregunta és, doncs, quant de temps n'allargarà el govern militar la llibertat.
Satisfacció internacional
Les reaccions de la comunitat internacional a l'alliberament han estat immediates. El president dels Estats Units s'ha felicitat per la seva posada en llibertat i ha afirmat que és una heroïna i una font d'inspiració per a tothom en la lluita en favor dels drets humans.
El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon ha remarcat el valor i la dignitat de la líder de l'oposició birmana i ha demanat a Birmània que alliberi els més de 2.000 presos polítics que hi ha al país.
La Unió Europea ha demanat que Aung San Suu Kyi tingui llibertat total de moviments i d'acció política i que la fi de l'arrest domiciliari sigui l'inici de l'obertura democràtica a Birmània.
L'estat espanyol també ha acollit amb satisfacció l'anunci d'alliberament. En un comunicat, el Ministeri d'Exteriors emplaça la junta militar a actuar de la mateixa manera amb la resta de presos polítics. La nota del govern parla també de la necessitat de posar en marxa un procés de reconciliació i democratització de Birmània.
Amnistia Internacional ha destacat que es tracta "només de la fi d'una sentència injusta i il·legal, i no representa una concessió per part de les autoritats militars".
Una vida a l'oposició
Aung San Suu Kyi, nascuda el 1945, es va educar i casar fora de Birmània, però hi va tornar l'any 1988 per visitar la seva mare, malalta, i s'hi va quedar per liderar la revolta contra la dictadura. Un any més tard la van sotmetre a arrest domiciliari per evitar que es presentés a les eleccions, que l'any 1990 va guanyar per majoria el seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia. La junta militar, però, no va reconèixer la victòria.
La figura de Suu Kyi com a líder de la resistència es reconeix internacionalment l'any 1991, quan guanya el Premi Nobel de la Pau. Filla d'un heroi de la independència assassinat l'any 1947, Suu Kyi representa per molts birmans l'esperança d'un futur democràtic. Comparada amb Nelson Mandela, sempre ha defensat un canvi polític pacífic. El seu compromís amb el país la porta fins i tot a rebutjar viatjar al Regne Unit, l'any 1999, on va morir el seu marit i pare dels seus dos fills.
L'última gran revolta popular contra la dictadura la van protagonitzar els monjos budistes l'any 2007. La junta militar la va reprimir amb violència.
