Otegi nega que l'objectiu d'Anoeta fos homenatjar ETA sinó fer públic el nou posicionament de l'esquerra abertzale
L'exportaveu de la il·legalitzada Batasuna Arnaldo Otegi ha tornat a seure al banc dels acusats. Ara afronta el seu quart judici acusat d'un delicte d'enaltiment del terrorisme. En aquest cas, l'Audiència Nacional el jutja per la seva intervenció el 14 de novembre del 2004 al velòdrom d'Anoeta, a Sant Sebastià. En el judici, Arnaldo Otegi ha negat les acusacions d'enaltiment del terrorisme i ha assegurat que només pretenia "exposar la seva proposta de solució pacífica del conflicte a Euskadi". A més, ha assegurat que ell només va recordar càrrecs electes de Batasuna que havien mort assassinats. La fiscalia sol·licita una condemna de 18 mesos de presó per a Otegi. Pels mateixos fets, també s'asseuen al banc dels acusats els dirigents abertzales Joseba Permach i Joseba Álvarez.
Arnaldo Otegi ha entrat emmanillat a l'Audiència Nacional passades les onze del matí i ha rebut mostres de suport dels altres dos dirigents abertzales acusats. Durant el judici, l'exportaveu de la il·legalitzada Batasuna ha respost només a les preguntes de la seva defensa i ho ha fet en castellà. En la seva declaració, ha explicat que el seu paper en el míting del velòdrom d'Anoeta el 2004 consistia a fer públic el nou posicionament polític de l'esquerra abertzale respecte al conflicte del País Basc i que només pretenia "posar blanc sobre negre".
Otegi ha insistit que no hi havia cap acord amb ningú, però sí converses amb diversos partits polítics que van facilitar que l'acte es fes. Otegi ha assenyalat directament el PSOE, que feia uns mesos que havia arribat al govern espanyol. "Fins i tot el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, coneixia el contingut de l'acta", ha manifestat l'exdirigent abertzale durant el judici. En la mateixa línia, els advocats de l'esquerra abertzale ja havien avançat que aquella proposta no hauria estat possible sense converses prèvies i acords amb el PSOE. És per això que entre els testimonis cridats a declarar per la defensa hi ha el president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, que declararà aquest divendres.
D'altra banda, Otegi ha negat a l'Audiència Nacional que l'acte d'Anoeta fos un homenatge a ETA i ha assegurat que la proposta plantejada en l'acte estava subscrita "únicament i exclusiva" per la formació il·legalitzada i no per l'organització terrorista. En aquest sentit, dit que a qui es va voler recordar són els dirigents de l'esquerra abertzale Santiago Brouard i Josu Muguruza, tots dos morts en atemptats terroristes.
La fiscalia, en canvi, subratlla que Otegi va començar l'acte destacant que era "il·legal, d'una formació il·legal i amb un portaveu il·legal". Segons el Ministeri Fiscal, a més, tot plegat sembla que té "un clar propòsit d'elogiar i homenatjar la banda terrorista". I és per això, que la condemna de 18 mesos de presó per a Otegi. Pels mateixos fets, també s'asseuen al banc dels acusats els dirigents abertzales Joseba Permach i Joseba Álvarez, per qui la fiscalia també demana 18 mesos de presó per enaltiment del terrorisme.
El Fòrum d'Ermua, que exerceix l'acusació particular, demana penes de cinc anys de presó i vint d'inhabilitació.
Otegi ha insistit que no hi havia cap acord amb ningú, però sí converses amb diversos partits polítics que van facilitar que l'acte es fes. Otegi ha assenyalat directament el PSOE, que feia uns mesos que havia arribat al govern espanyol. "Fins i tot el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, coneixia el contingut de l'acta", ha manifestat l'exdirigent abertzale durant el judici. En la mateixa línia, els advocats de l'esquerra abertzale ja havien avançat que aquella proposta no hauria estat possible sense converses prèvies i acords amb el PSOE. És per això que entre els testimonis cridats a declarar per la defensa hi ha el president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, que declararà aquest divendres.
D'altra banda, Otegi ha negat a l'Audiència Nacional que l'acte d'Anoeta fos un homenatge a ETA i ha assegurat que la proposta plantejada en l'acte estava subscrita "únicament i exclusiva" per la formació il·legalitzada i no per l'organització terrorista. En aquest sentit, dit que a qui es va voler recordar són els dirigents de l'esquerra abertzale Santiago Brouard i Josu Muguruza, tots dos morts en atemptats terroristes.
La fiscalia, en canvi, subratlla que Otegi va començar l'acte destacant que era "il·legal, d'una formació il·legal i amb un portaveu il·legal". Segons el Ministeri Fiscal, a més, tot plegat sembla que té "un clar propòsit d'elogiar i homenatjar la banda terrorista". I és per això, que la condemna de 18 mesos de presó per a Otegi. Pels mateixos fets, també s'asseuen al banc dels acusats els dirigents abertzales Joseba Permach i Joseba Álvarez, per qui la fiscalia també demana 18 mesos de presó per enaltiment del terrorisme.
El Fòrum d'Ermua, que exerceix l'acusació particular, demana penes de cinc anys de presó i vint d'inhabilitació.
