Reediten el "Cançoner de Ripoll", que recull es vel·leïtats eròtiques d'un monjo del segle XII
El "Cançoner de Ripoll", un dels clàssics de la literatura medieval catalana, s'ha reeditat amb una nova traducció de Jordi Raventós. Es tracta d'un recull de manuscrits escrits en la clandestinitat durant el segle XII per un monjo que es va mantenir en l'anonimat. Els textos tenen un alt contingut eròtic, a l'estil del "Carmina Burana" germànic.
Al segle XII, el monestir de Ripoll era, com molts altres convents, un important centre de cultura gràcies al gran nombre de manuscrits que van copiar els monjos. Un d'aquests monjos va aprofitar unes quantes pàgines en blanc d'un llibre de gramàtica per redactar-hi les vint composicions del "Cançoner de Ripoll".
Es tracta de textos escrits en llatí amb un alt contingut eròtic, un contingut que fa comprensible que el monjo no volgués fer pública la seva identitat. De fet, el seu secret no va ser descobert fins al 1923, quan el polític i medievalista Lluís Nicolau d'Olwer va donar compte de la troballa.
Ara, la nova traducció ha tornat a posar d'actualitat aquest clàssic de la literatura catalana medieval, que ha estat musicat i també podria inspirar una pel·lícula.
Es tracta de textos escrits en llatí amb un alt contingut eròtic, un contingut que fa comprensible que el monjo no volgués fer pública la seva identitat. De fet, el seu secret no va ser descobert fins al 1923, quan el polític i medievalista Lluís Nicolau d'Olwer va donar compte de la troballa.
Ara, la nova traducció ha tornat a posar d'actualitat aquest clàssic de la literatura catalana medieval, que ha estat musicat i també podria inspirar una pel·lícula.
