L'esquerra abertzale demana que es jutgi Felipe González per l'assassinat de desenes de bascos
L'esquerra abertzale ha demanat que la justícia internacional jutgi l'expresident del govern espanyol Felipe González per tortures i assassinats de desenes de bascos. Els abertzales consideren que les declaracions de González demostren la impunitat amb què actua Espanya. Felipe González ha desvelat en una entrevista a "El País" que va poder ordenar "volar" la cúpula d'ETA al final dels vuitanta, però que no ho va fer. A través d'un comunicat, els independentistes creuen que González va tenir l'última paraula sobre la decisió d'executar tots i cada un dels crims d'Estat comesos sota el seu mandat.
"Vaig tenir una sola oportunitat en la meva vida de donar una ordre per liquidar tota la cúpula d'ETA", ha relatat l'expresident en una entrevista, en la qual assenyala que va ser el 1989 o el 1990, quan li va arribar una informació sobre el lloc i el dia d'una reunió de tota la direcció etarra al sud de França. L'expresident del govern espanyol explica que aleshores era impossible la detenció dels terroristes per part d'efectius espanyols perquè la reunió era fora del país i, a diferència del que passaria avui, en aquell moment la possibilitat que l'operació la dugués a terme França era molt poc probable.
"En aquell moment només hi havia la possibilitat de volar-los a tots junts a la casa en la qual s'havien de reunir. Ni li explico les implicacions que tenia actuar en territori francès", afegeix l'expresident del govern espanyol durant l'entrevista a "El País" feta per Juan José Millàs. Felipe González diu que davant de la disjuntiva, en el moment de decidir si s'actuava o no, va optar per no fer-ho.
No obstant això, González es pregunta encara si la decisió va ser la correcta. "No estic plantejant el problema que jo mai ho hauria fet per raons morals. No, no és veritat. Una de les coses que em va torturar durant les 24 hores següents va ser quants assassinats de persones innocents podria haver estalviat en els pròxims quatre o cinc anys."
Els GAL i la corrupció
En un altre moment de l'entrevista, González també es refereix al segrest el 1983 per part dels GAL a Hendaia del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey, fet pel qual va ser condemnat anys després, entre d'altres, l'exministre José Barrionuevo. L'expresident fa un gest de desvelar algun detall sobre l'assumpte, però ràpidament es fa enrere dient: "Encara avui no es pot explicar això", i únicament diu que a Marey el va salvar l'ordre de l'exministre de ser alliberat. González insisteix en la innocència de Barrionuevo i assegura que tenia l'intercanvi de comunicacions telegràfiques amb França per reconstruir els fets, però lamenta que el Tribunal Suprem no l'admetés com a prova. González conclou que arran d'aquell cas es va obrir un debat "ridícul" sobre l'ús dels fons reservats.
González també surt en defensa del general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat com a inductor del segrest, tortures i assassinat dels etarres Lasa i Zabala, es mostra segur que no va participar en la mort de cap dels dos i subratlla que només ho va saber personalment quan va abandonar la seva responsabilitat. Pel que fa a Luis Roldán, sosté que no el coneixia perquè ell no interferia en els nomenaments dels segons nivells dels ministeris.
Desig terrenal
En el terreny personal, desvela que, si tingués els estalvis suficients, la seva major aspiració seria tenir "un trosset de terra, set o vuit hectàrees", i reconeix que ser fill seu "ha de ser una putada sagnant".
El Partit Popular acusa l'expresident del govern espanyol Felipe González d'estar al capdavant dels GAL, els grups armats responsables de la guerra bruta contra ETA als anys 80. Són les reaccions arran d'una entrevista de González ahir a "El País", on revelava que fa 20 anys va haver de decidir si feia volar la cúpula d'ETA, reunida al sud de França.
Felipe González ha explicat que finalment va decidir no aniquilar-la, i afegeix que encara avui es pregunta si va fer el que calia. Davant aquestes declaracions, el vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, creu que l'expresident s'ha posat al descobert.
González Pons: "S'ha situat a la X de GAL"
Arran d'aquesta entrevista, el vicesecretari general de comunicació del Partit Popular, Esteban González Pons, creu que l'expresident espanyol s'ha posat al descobert en reconèixer que algú li va proposar matar la cúpula de la banda terrorista. "S'ha situat a la X de GAL", ha assegurat, i ha acusat González d'estar al capdavant dels GAL, els grups armats responsables de la guerra bruta contra ETA els anys 80.
Pons ha demanat a l'exdirigent socialista que expliqui qui li va demanar matar la cúpula d'ETA i que deixi clar si va consentir altres assassinats comesos pels GAL.
"En aquell moment només hi havia la possibilitat de volar-los a tots junts a la casa en la qual s'havien de reunir. Ni li explico les implicacions que tenia actuar en territori francès", afegeix l'expresident del govern espanyol durant l'entrevista a "El País" feta per Juan José Millàs. Felipe González diu que davant de la disjuntiva, en el moment de decidir si s'actuava o no, va optar per no fer-ho.
No obstant això, González es pregunta encara si la decisió va ser la correcta. "No estic plantejant el problema que jo mai ho hauria fet per raons morals. No, no és veritat. Una de les coses que em va torturar durant les 24 hores següents va ser quants assassinats de persones innocents podria haver estalviat en els pròxims quatre o cinc anys."
Els GAL i la corrupció
En un altre moment de l'entrevista, González també es refereix al segrest el 1983 per part dels GAL a Hendaia del ciutadà hispanofrancès Segundo Marey, fet pel qual va ser condemnat anys després, entre d'altres, l'exministre José Barrionuevo. L'expresident fa un gest de desvelar algun detall sobre l'assumpte, però ràpidament es fa enrere dient: "Encara avui no es pot explicar això", i únicament diu que a Marey el va salvar l'ordre de l'exministre de ser alliberat. González insisteix en la innocència de Barrionuevo i assegura que tenia l'intercanvi de comunicacions telegràfiques amb França per reconstruir els fets, però lamenta que el Tribunal Suprem no l'admetés com a prova. González conclou que arran d'aquell cas es va obrir un debat "ridícul" sobre l'ús dels fons reservats.
González també surt en defensa del general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat com a inductor del segrest, tortures i assassinat dels etarres Lasa i Zabala, es mostra segur que no va participar en la mort de cap dels dos i subratlla que només ho va saber personalment quan va abandonar la seva responsabilitat. Pel que fa a Luis Roldán, sosté que no el coneixia perquè ell no interferia en els nomenaments dels segons nivells dels ministeris.
Desig terrenal
En el terreny personal, desvela que, si tingués els estalvis suficients, la seva major aspiració seria tenir "un trosset de terra, set o vuit hectàrees", i reconeix que ser fill seu "ha de ser una putada sagnant".
El Partit Popular acusa l'expresident del govern espanyol Felipe González d'estar al capdavant dels GAL, els grups armats responsables de la guerra bruta contra ETA als anys 80. Són les reaccions arran d'una entrevista de González ahir a "El País", on revelava que fa 20 anys va haver de decidir si feia volar la cúpula d'ETA, reunida al sud de França.
Felipe González ha explicat que finalment va decidir no aniquilar-la, i afegeix que encara avui es pregunta si va fer el que calia. Davant aquestes declaracions, el vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, creu que l'expresident s'ha posat al descobert.
González Pons: "S'ha situat a la X de GAL"
Arran d'aquesta entrevista, el vicesecretari general de comunicació del Partit Popular, Esteban González Pons, creu que l'expresident espanyol s'ha posat al descobert en reconèixer que algú li va proposar matar la cúpula de la banda terrorista. "S'ha situat a la X de GAL", ha assegurat, i ha acusat González d'estar al capdavant dels GAL, els grups armats responsables de la guerra bruta contra ETA els anys 80.
Pons ha demanat a l'exdirigent socialista que expliqui qui li va demanar matar la cúpula d'ETA i que deixi clar si va consentir altres assassinats comesos pels GAL.
