Llum verda al decret que professionalitza la figura del director d'escola o institut
Nou pas en el desplegament de la polèmica llei d'educació. El govern de la Generalitat ha aprovat el decret que enforteix la figura dels directors o directores de centres. A partir d'ara no només se'ls reconeix com a autoritat pública, sinó que, a la pràctica, tindran més autonomia per contractar els docents que necessita i decidir de quines especialitats, avaluar-los i sancionar-los quan negligeixin les seves obligacions. D'aquesta manera es professionalitza la figura del director d'escola o institut, al qual s'exigirà que presenti un projecte específic per al seu centre, i se l'examinarà cada quatre anys. També podran buscar diners per al projecte educatiu més enllà dels que els atorgui l'administració.
Els nous directors d'escola i institut tindran, d'entrada, més poder de decisió. I és que el nou decret n'amplia les funcions, que, a més de pedagògiques, també seran de gestió. Podran triar, per exemple, quins docents i quines especialitats necessiten per poder tirar endavant el seu projecte per al centre que dirigeixin. També podran sancionar directament els docents amb faltes lleus, per impuntualitat o faltes d'assistència injustificades, i tindran potestat per demanar l'expulsió d'un professor, tot i que serà el Departament d'Educació el que en tindrà l'última paraula.
D'aquesta manera, el director es configura com a cap de personal i gestor, i la persona que marca la línia pedagògica del centre. A més, tindran la capacitat d'estimular econòmicament, amb complements retributius, el personal docent o decidir sobre la formació que han de fer.
L'elecció del director es farà per mèrits i haurà de superar un curs de formació de direcció de centres. A més, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació serà l'encarregada d'avaluar-ne la gestió cada quatre anys, en funció dels objectius que ell mateix hagi fixat a l'inici del mandat. Si no supera l'avaluació haurà de deixar el càrrec, però si l'aprova rebrà una compensació econòmica.
El decret de direcció també obre la porta a la possibilitat que les direccions busquin altres recursos fora dels que se'ls ofereix des del Departament d'Educació. En concret, se'ls permet llogar les instal·lacions del centre, sempre que això no interfereixi en l'activitat acadèmica, i també poden contractar béns i serveis externs al centre.
També es completen les reformes del sistema educatiu previstes en la llei d'educació de Catalunya. De fet, es tracta del tercer decret que aprova l'executiu català per desplegar la llei d'educació després del del mapa escolar i del d'autonomia dels centres.
Ampli rebuig per part dels docents
El nou decret compta amb el rebuig de la majoria de docents. Per als detractors, la llei atorga massa poder als directors, que, segons denuncien, podran afavorir els mestres "amics" o més fidels; farà que es devaluïn les funcions del consell escolar, i fomentarà la competitivitat en detriment de la cooperació entre les direccions dels centres d'ensenyament públics.
El sindicat de docents majoritari, la USTEC, ja ha anunciat que recorrerà el text davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
D'aquesta manera, el director es configura com a cap de personal i gestor, i la persona que marca la línia pedagògica del centre. A més, tindran la capacitat d'estimular econòmicament, amb complements retributius, el personal docent o decidir sobre la formació que han de fer.
L'elecció del director es farà per mèrits i haurà de superar un curs de formació de direcció de centres. A més, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació serà l'encarregada d'avaluar-ne la gestió cada quatre anys, en funció dels objectius que ell mateix hagi fixat a l'inici del mandat. Si no supera l'avaluació haurà de deixar el càrrec, però si l'aprova rebrà una compensació econòmica.
El decret de direcció també obre la porta a la possibilitat que les direccions busquin altres recursos fora dels que se'ls ofereix des del Departament d'Educació. En concret, se'ls permet llogar les instal·lacions del centre, sempre que això no interfereixi en l'activitat acadèmica, i també poden contractar béns i serveis externs al centre.
També es completen les reformes del sistema educatiu previstes en la llei d'educació de Catalunya. De fet, es tracta del tercer decret que aprova l'executiu català per desplegar la llei d'educació després del del mapa escolar i del d'autonomia dels centres.
Ampli rebuig per part dels docents
El nou decret compta amb el rebuig de la majoria de docents. Per als detractors, la llei atorga massa poder als directors, que, segons denuncien, podran afavorir els mestres "amics" o més fidels; farà que es devaluïn les funcions del consell escolar, i fomentarà la competitivitat en detriment de la cooperació entre les direccions dels centres d'ensenyament públics.
El sindicat de docents majoritari, la USTEC, ja ha anunciat que recorrerà el text davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
