Una visita peculiar
Enllaç a altres textos de l'autor 
Josep Cuní
Josep Cuní, director d'"Els Matins" de TV3
La visita del papa s'apropa i els ànims s'escalfen. Enfront dels delerosos hi ha els contrariats. Davant dels creients, els agnòstics. Al costat dels ateus, els anticlericals, i, enmig, una gran majoria que pot estar considerant tants elements excessius per part dels defensors acèrrims com dels militants rebentaires, mentre també es divideix entre detractors i defensors de la continuació de les obres del temple a dedicar. Tots, però, prou excitats.
Malgrat aquests extrems, tot fa pensar que la visita serà un èxit. L'alcalde signa un ban donant la benvinguda al pontífex deu dies abans. No fos cas que arribés tard. Els comptables ja calculen que el viatge reportarà uns trenta milions d'euros per a Barcelona.
I a partir d'aquí, ja tot són xifres. De feligresos o televisions interessades en les imatges que s'enviïn, de cardenals, bisbes i sacerdots o cantaires que enaltiran la cerimònia, de les idees de Gaudí o del nombre de policies que n'han de garantir la seguretat. No ens ha de fer por, el debat. Al contrari. Si bé l'hem de reclamar des del respecte i la llibertat. I aquí és on sovint, massa sovint, apareix la Catalunya intolerant que es deixa portar per uns anacronismes que exigeixen a crits actualització i nivell.
Que surti l'anticlericalisme visceral és lògic. Com bé diu el professor Culla, no hi ha país del món on s'hagin cremat més esglésies. Trista tradició que ha anat saltant en els segles i que trobaria més d'una justificació en el domini excloent d'un clergat que ha imposat consciència quan, d'amagat, venia vinagre. Des de la Inquisició fins a la pederàstia.
Però això no treu que aquesta visita, interès turístic a part, ho és d'un cap d'estat però sobretot religiós, d'una feligresia que té més de mil milions de seguidors al món. Uns quants milers dels quals tenen tant dret a rebre el seu orientador espiritual com els budistes al dalai-lama. El més curiós és que el també líder tibetà s'ha convertit en mite del pacifisme, mentre aquesta qualificació es nega a Benet XVI. Possiblement perquè els seus crítics no s'han pres la molèstia de llegir-lo.
Malgrat aquests extrems, tot fa pensar que la visita serà un èxit. L'alcalde signa un ban donant la benvinguda al pontífex deu dies abans. No fos cas que arribés tard. Els comptables ja calculen que el viatge reportarà uns trenta milions d'euros per a Barcelona.
I a partir d'aquí, ja tot són xifres. De feligresos o televisions interessades en les imatges que s'enviïn, de cardenals, bisbes i sacerdots o cantaires que enaltiran la cerimònia, de les idees de Gaudí o del nombre de policies que n'han de garantir la seguretat. No ens ha de fer por, el debat. Al contrari. Si bé l'hem de reclamar des del respecte i la llibertat. I aquí és on sovint, massa sovint, apareix la Catalunya intolerant que es deixa portar per uns anacronismes que exigeixen a crits actualització i nivell.
Que surti l'anticlericalisme visceral és lògic. Com bé diu el professor Culla, no hi ha país del món on s'hagin cremat més esglésies. Trista tradició que ha anat saltant en els segles i que trobaria més d'una justificació en el domini excloent d'un clergat que ha imposat consciència quan, d'amagat, venia vinagre. Des de la Inquisició fins a la pederàstia.
Però això no treu que aquesta visita, interès turístic a part, ho és d'un cap d'estat però sobretot religiós, d'una feligresia que té més de mil milions de seguidors al món. Uns quants milers dels quals tenen tant dret a rebre el seu orientador espiritual com els budistes al dalai-lama. El més curiós és que el també líder tibetà s'ha convertit en mite del pacifisme, mentre aquesta qualificació es nega a Benet XVI. Possiblement perquè els seus crítics no s'han pres la molèstia de llegir-lo.
