Rajoy diu que el sectarisme de Zapatero divideix i enfronta els espanyols

La intervenció del líder del Partit Popular en el Debat de Política General ha estat contundent contra la gestió del govern del PSOE al llarg del seu primer any. Mariano Rajoy ha acusat el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de practicar un model regressiu, que no té en compte tot el que s'ha aconseguit durant la transició i que situa Espanya en un ambient de confrontació i divisió. L'argument en aquesta tesi ha girat sobretot, al voltant de les aliances que ha signat el PSOE. Rajoy ha retret que Zapatero obtés per acceptar el suport de "nacionalismes radicals" com el d'ERC i no el que li va oferir el PP, pels grans temes d'estat. Zapatero ha estès la mà al PP a dialogar sobre els temes d'estat "demà mateix". Les referències a Catalunya han estat constants, assegurant que el president és presoner dels "deliris i capricis" del tripartit en temes com la reforma de l'Estatut i del finançament. I ha advertit que això pot envalentir altres territoris si no s'imposa i diu prou. Però el president ha repassat, més tard, els pactes de finançament que va firmar amb CiU i que després va mirar d'extrapolar. Zapatero a més, ha demanat respecte pel tripartit i ha constatat que Catalunya fa un gran esforç de solidaritat amb el conjunt de l'Estat i necessita millorar el seu finançament, perquè han aportat molt i continuaran aportant-hi. En aquesta línia, Zapatero vol un nou model de finançament autonòmic que compti amb l'acceptació també del PP. El "diàleg" i el "diàleg" amb ETA Rajoy creu que el diàleg de què parla Zapatero no és real, perquè "no escolta". Ho ha exemplificat amb temes com el del Pla Hidrològic, del qual ha dit que ha tornat a satisfer Maragall en contra dels interessos dels regants de Múrcia. Aquesta idea li ha servit per recordar que el govern no escolta l'església, ni els Estats Units ni sectors del País Basc. Precisament Euskadi ha estat un dels altres eixos del discurs de Rajoy. L'ha advertit de l'"error" que ha comès permetent que "els representants d'ETA ocupin els escons" del Parlament basc i l'ha avisat que el PP no abandonarà el Pacte Antiterrorista perquè li és lleial, "no com vostè, que pactant amb els terroristes, traeix els morts i el pacte". La resposta del president ha estat que farà el possible per acabar amb la banda sense pagar cap preu polític. També ha recordat que el PP va negociar amb ETA i que el PSOE va mantenir la confiança per lleialtat al pacte, i ha lamentat que ara els populars no facin costat a la lluita del govern contra el terrorisme. Política internacional i altres dèficits El repàs a la gestió de Zapatero ha començat recordant la decisió de retirar les tropes de l'Iraq, un fet que afecta la credibilitat d'Espanya. El popular ha dit que l'alternativa a l'eix francoalemany costarà car a Espanya com ho demostra, segons ha dit, el "revés en els Fons de Cohesió". Zapatero ha admès un canvi en les relacions amb els EUA però ha constatat que tot i no parlar encara amb Bush, ho ha fet quatre vegades amb Kofi Annan, el secretari general de l'ONU, i ha demanat "temps al temps". La immigració és un tema que ha indignat el líder dels populars, que s'ha exclamat sobre el procés de regularització perquè s'ha fet de manera improvisada i no ha resulat "gens efectiu". Zapatero ha retret al PP que durant els seus governs va girar la cara a la immigració. Amb tot, Rajoy ha demanat a Zapatero que es posi a governar i que acceleri el ritme legislatiu perquè, segons ha constatat, és el més lent dels darrers 25 anys. Ha recomanat a Zapatero que recondueixi el seu govern per no passar a la història per ser "el que ho desfà tot i no fa res". Una conclusió, aquesta, que el president ha rebatut mostrant-se decidit a anar endavant, amb el diàleg amb la resta de forces polítiques, amb tots els estaments socials i religiosos, i amb el respecte a la Constitució.