Lawrence Lessig: "La cultura impresa desapareixerà molt aviat" (i II)
Lessig és especialista en ciberdret, professor a diverses escoles de dret i fundador del Center for Internet and Society . Al llarg de la seva carrera ha centrat el seu treball en els temes relacionats amb els drets d'autor i ha creat les llicències Creative Commons. En els darrers anys investiga la "corrupció institucional". Autor de llibres tan coneguts com "Remix" (2008) o "Free Culture" (2004), assegura que molt aviat deixarem de banda la cultura impresa. Ha vingut a Barcelona per donar una conferència al Festival Kosmópolis.
(Part I)
El filòsof finès Pekka Himanen va donar una conferència a Barcelona fa unes setmanes i parlava de tenir passió i llibertat per crear, seguint l'estela de l'ètica "hacker". Molt del que diu em recorda el seu discurs.
És clar, té la seva lògica perquè la joia d'aquesta nova generació és el món del programari lliure. El "copyleft" o la llicència pública general (GNU) van néixer aquí. Creative Commons és una extensió del que passa al "software" lliure. I en el terreny cultural observem els mateixos principis que en l'ètica "hacker" a l'hora de crear. La gent gran pensa que aquest sistema que proposem destruirà els models de negoci i les oportunitats d'evolucionar professionalment. Però només estem plantejant una manera diferent de produir econòmicament. Hem de renovar la legislació per donar-li sentit.
Els futuròlegs Alvin i Heidi Toffler en el seu llibre "La revolució de la riquesa" expliquen que patim un "efecte de desincronització social". Hi ha institucions que van lentíssimes en comparació amb el funcionament accelerat de la societat. Proposen una metàfora: nou cotxes que corresponen a una institució o sector (la família, els negocis, la classe treballadora, els sindicats, etc.) van per una autopista a diferents velocitats. L'últim cotxe de tots, el més lent, és la llei. Va a 2 km/h, mentre que els negocis van a 140 km/h. Com es pot compensar aquesta desincronització?
Crec que és una imatge incompleta. La llei és tan lenta perquè els altres cotxes -per continuar amb la metàfora- també s'estan alentint. Als EUA la llei s'ha d'adaptar a les noves tecnologies i al nou règim del "copyright" que permeti produir. L'antic "copyright" gasta una gran quantitat de diners en influències per mantenir el mateix sistema que el segle XX i no entrar en el XXI. No és que la llei hagi de ser lenta sinó que hi ha interessos molt poderosos perquè sigui així, perquè es beneficien d'aquesta lentitud. I, per ara, no tenim un sistema polític independent que asseguri que aquests interessos no es produiran.
Vostè proposa també una cultura de la reescriptura. M'explica aquest concepte?
Si mires la història de la cultura de la humanitat, fins arribar al segle XX era de reescriptura ("RW-re-write"). S'esperava que tothom fos un creador a més d'un consumidor cultural. Almenys sabies cantar i, probablement, també tocar un instrument. Era part de l'educació. Però amb el segle XX la tecnologia ens va convertir en consumidors passius de la cultura. Vam entrar en la cultura de la lectura únicament ("RO-read only"), on algú sempre deia: "No volem escoltar-te. Calla! Disfruta del xou". Grans teatres, concerts massius, discos. En alguns sentits és millor del que hi havia perquè els suports on s'acumula la cultura han millorat, però també és més pobre perquè poca gent participa en el procés de creació.
El 2007 va anunciar que deixaria la vessant del "copyright" i se centraria en la corrupció política. Què investiga exactament?
Estic interessat en les influències polítiques, però no d'una persona o partit, sinó en aquelles que tothom coneix però que queden ocultes perquè les apliquen les institucions públiques. Hi han fons públics que van d'un departament a un altre i no sempre se sap exactament per quines mans passen ni com. No hi ha res secret en els seus moviments, no és il·legal. Però com a ciutadans no hem de perdre la capacitat de preguntar i d'esperar resposta. Què s'està fent per l'escalfament global, la salut, la seguretat laboral, l'alimentació, etc.? I quan veus com funciona el Congrés dels EUA, et fixes en empreses i altres institucions que segueixen la mateixa dinàmica. Hi ha grans companyies que creuen que per finançar investigacions tenen el dret de decidir si els resultats són publicables o no.
Com s'imagina que evolucionarà aquest segle XXI amb les tecnologies formant part de la nostra quotidianitat?
El segle XXI serà més com el segle XIX. Hi haurà molta gent que crearà. No tocant el piano sinó manipulant objectes digitals per fer alguna cosa diferent i interessant. Un dels aspectes que distingirà els adolescents de la resta de la població serà aquesta creativitat. I la interactivitat fa més responsable la gent. Un altre canvi que veurem és la diversitat. Al segle passat hi havia les llistes de discos més destacats o venuts, però ara vivim en una infinitat d'estils perquè tothom té accés a la cultura amb internet. Hem de celebrar anar cap a un món més participatiu, més divers, amb una cultura de la reescriptura, i no hem de posar-li traves ni aturar-ho.
El filòsof finès Pekka Himanen va donar una conferència a Barcelona fa unes setmanes i parlava de tenir passió i llibertat per crear, seguint l'estela de l'ètica "hacker". Molt del que diu em recorda el seu discurs.
És clar, té la seva lògica perquè la joia d'aquesta nova generació és el món del programari lliure. El "copyleft" o la llicència pública general (GNU) van néixer aquí. Creative Commons és una extensió del que passa al "software" lliure. I en el terreny cultural observem els mateixos principis que en l'ètica "hacker" a l'hora de crear. La gent gran pensa que aquest sistema que proposem destruirà els models de negoci i les oportunitats d'evolucionar professionalment. Però només estem plantejant una manera diferent de produir econòmicament. Hem de renovar la legislació per donar-li sentit.
Els futuròlegs Alvin i Heidi Toffler en el seu llibre "La revolució de la riquesa" expliquen que patim un "efecte de desincronització social". Hi ha institucions que van lentíssimes en comparació amb el funcionament accelerat de la societat. Proposen una metàfora: nou cotxes que corresponen a una institució o sector (la família, els negocis, la classe treballadora, els sindicats, etc.) van per una autopista a diferents velocitats. L'últim cotxe de tots, el més lent, és la llei. Va a 2 km/h, mentre que els negocis van a 140 km/h. Com es pot compensar aquesta desincronització?
Crec que és una imatge incompleta. La llei és tan lenta perquè els altres cotxes -per continuar amb la metàfora- també s'estan alentint. Als EUA la llei s'ha d'adaptar a les noves tecnologies i al nou règim del "copyright" que permeti produir. L'antic "copyright" gasta una gran quantitat de diners en influències per mantenir el mateix sistema que el segle XX i no entrar en el XXI. No és que la llei hagi de ser lenta sinó que hi ha interessos molt poderosos perquè sigui així, perquè es beneficien d'aquesta lentitud. I, per ara, no tenim un sistema polític independent que asseguri que aquests interessos no es produiran.
Vostè proposa també una cultura de la reescriptura. M'explica aquest concepte?
Si mires la història de la cultura de la humanitat, fins arribar al segle XX era de reescriptura ("RW-re-write"). S'esperava que tothom fos un creador a més d'un consumidor cultural. Almenys sabies cantar i, probablement, també tocar un instrument. Era part de l'educació. Però amb el segle XX la tecnologia ens va convertir en consumidors passius de la cultura. Vam entrar en la cultura de la lectura únicament ("RO-read only"), on algú sempre deia: "No volem escoltar-te. Calla! Disfruta del xou". Grans teatres, concerts massius, discos. En alguns sentits és millor del que hi havia perquè els suports on s'acumula la cultura han millorat, però també és més pobre perquè poca gent participa en el procés de creació.
El 2007 va anunciar que deixaria la vessant del "copyright" i se centraria en la corrupció política. Què investiga exactament?
Estic interessat en les influències polítiques, però no d'una persona o partit, sinó en aquelles que tothom coneix però que queden ocultes perquè les apliquen les institucions públiques. Hi han fons públics que van d'un departament a un altre i no sempre se sap exactament per quines mans passen ni com. No hi ha res secret en els seus moviments, no és il·legal. Però com a ciutadans no hem de perdre la capacitat de preguntar i d'esperar resposta. Què s'està fent per l'escalfament global, la salut, la seguretat laboral, l'alimentació, etc.? I quan veus com funciona el Congrés dels EUA, et fixes en empreses i altres institucions que segueixen la mateixa dinàmica. Hi ha grans companyies que creuen que per finançar investigacions tenen el dret de decidir si els resultats són publicables o no.
Com s'imagina que evolucionarà aquest segle XXI amb les tecnologies formant part de la nostra quotidianitat?
El segle XXI serà més com el segle XIX. Hi haurà molta gent que crearà. No tocant el piano sinó manipulant objectes digitals per fer alguna cosa diferent i interessant. Un dels aspectes que distingirà els adolescents de la resta de la població serà aquesta creativitat. I la interactivitat fa més responsable la gent. Un altre canvi que veurem és la diversitat. Al segle passat hi havia les llistes de discos més destacats o venuts, però ara vivim en una infinitat d'estils perquè tothom té accés a la cultura amb internet. Hem de celebrar anar cap a un món més participatiu, més divers, amb una cultura de la reescriptura, i no hem de posar-li traves ni aturar-ho.
