Barcelona

Wikileaks ha preparat durant mesos la filtració dels documents sobre l'Iraq

La data i l'estratègia de la nova filtració de Wikileaks no s'han deixat a l'atzar. De fet, l'organització porta mesos dissenyant i gestionant com fer públics els documents per tal de crear impacte quan es facin públics. La difusió de les dades ha arribat just una setmana abans de les eleccions al Congrés dels Estats Units i amb una fórmula que ha passat primer per proporcionar els documents a un reduït nombre de mitjans, crear després expectativa i finalment disseminar les dades arreu del món. Les noves plataformes com Facebook i Twitter han estat eines clau.

Actualitzat
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, reconeix que no ha estat casual la data de la filtració dels prop de 400.000 documents classificats del Pentàgon que revelen més de 70.000 morts de civils a l'Iraq i tortures i abusos que les forces d'ocupació van decidir no investigar. La difusió dels documents es produeix just una setmana abans de les eleccions al Congrés dels Estats Units perquè, segons Assange, "és bo publicar el material ara perquè així el puguin discutir als Estats Units."

Si la data escollida no ha estat aleatòria, tampoc no ho ha sigut l'estratègia. La fórmula dissenyada per l'organització ha passat primer per donar a alguns mitjans accés privilegiat als documents. L'organització n'ha triat cinc, entre els quals hi ha "The Guardian" i Al-Jazeera, que des de fa mesos analitzen l'extensa documentació proporcionada per Wikileaks.

Després de distribuir la documentació a unes fonts molt escollides, arriba el segon pas: crear expectativa. El Pentàgon estava en alerta i la proximitat de la difusió ja havia donat la volta al món, una notícia que pretenia atreure l'atenció per provocar després un major impacte. De fet, l'organització utilitza les noves plataformes com Facebook i Twitter per revelar com s'esbombaran les dades.

I quan molta gent ja està a l'espera, arriba la filtració. En aquest cas la difusió s'ha fet una mica abans del que Wikileaks havia previst. I és que Al-Jazeera, que fa temps que té en el seu poder alguns dels 1.300 testimonis que els soldats nord-americans van veure a les presons iraquianes, s'ha saltat l'embargament i a les onze de la nit d'aquest divendres ja feia públiques a la seva web les revelacions de Wikileaks. La cadena de televisió àrab ha estat el primer mitjà a destapar les revelacions.

I després d'aquests mitjans privilegiats, les revelacions s'han traslladat als diaris digitals, han ocupat espais a la premsa escrita i han obert informatius radiofònics i televisius arreu del món. Una ràpida cerca a internet detecta prop de 1.500 articles, i així se'n fan ressò el Twitter de Wikileaks.

Finalment, l'organització ha creat una base de dades i els gairebé 400.000 documents ja estan a l'abast de tothom.

La revelació d'aquest dissabte no és la primera però sí una de les més impactants de Wikileaks. L'organització ja va provocar la ira dels Estats Units quan el juliol de l'any passat va treure a la llum uns 90.000 documents classificats sobre la guerra de l'Afganistan que apuntaven que els serveis secrets del Pakistan, subvencionats per Washington, col·laboraven amb la insurgència afganesa.

Wikileaks, que va irrompre a la xarxa el desembre del 2006, va aconseguir popularitat quan va publicar el passat 5 d'abril un vídeo en què es veu com des d'un helicòpter nord-americà maten el reporter de Reuters Namir Noor-Eldeen, el seu ajudant i nou persones més a l'Iraq.

Wikileaks és un lloc web independent, sense publicitat ni ajudes públiques, que publica informes anònims i documents filtrats, preservant l'anonimat dels informants. En tots aquests mesos de filtracions, el fundador de l'organització ha acumulat nombroses crítiques, no només des dels Estats Units sinó també per part de moltes ONGs i organitzacions humanitàries, que retreuen a Wikileaks la manera "temerària" de fer filtracions.

Les filtracions també arriben poc després que la fiscalia de Suècia hagi decidit reobrir la investigació per presumpta violació en contra del fundador de Wikileaks, Julian Assange. La fiscalia sueca havia emès una ordre de captura contra Assange el passat 20 d'agost però l'endemà en va cancel·lar la sol·licitud. El fundador de Wikileaks va acusar al Pentàgon d'estar al darrere de les acusacions.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut