Zapatero remodela per tercer cop el seu govern en dos anys i mig
La remodelació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero anunciada aquest dimecres és la tercera que fa al seu executiu en dos anys i mig de legislatura i la setena que du a terme des que va arribar a La Moncloa, el 2004. A més, arriba després de la que es va produir al febrer del 2009, quan va substituir Francisco Caamaño per Fernández Bermejo i va introduir cinc cares noves: Manuel Chaves, José Blanco, Ángeles González-Sinde, Trinidad Jiménez i Ángel Gabilondo.
La profunda remodelació que ha impulsat Zapatero és la tercera que el president del govern espanyol emprèn durant la present legislatura i la setena des que va arribar al poder.
Set remodelacions
1. La primera vegada que Zapatero va anunciar canvis en el seu executiu va ser el 7 d'abril del 2006, i van afectar les carteres de Defensa, Interior i Educació i Ciència, després de l'abandó del govern espanyol de José Bono, aleshores ministre de Defensa, a petició pròpia. Aleshores Bono va ser substituït per José Antonio Alonso, que va deixar Interior, cartera que des d'aleshores ha tingut Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquella remodelació també va comportar la baixa de la ministra d'Educació, María Jesús Sansegundo, per Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo.
2. Pocs mesos després, el 8 de setembre del 2006, va arribar un retoc, quan el BOE va publicar que plegava José Montilla com a ministre d'Indústria i el nomenament de Joan Clos, fins aleshores alcalde de Barcelona.
3. El 12 de febrer del 2007, hi va haver relleu a Justícia: Fernández Bermejo va substituir el canari Juan Fernándo López Aguilar.
4. El 6 de juliol del 2007, Zapatero va fer una remodelació de més envergadura. A vuit mesos del final de la legislatura, va nomenar Bernat Soria com a ministre de Sanitat; Carme Chacón, titular d'Habitatge; César Antonio Molina, a Cultura, i Elena Salgado, titular d'Administracions Públiques. Deixaven el govern Jordi Sevilla, María Antonio Trujillo i Carmen Calvo.
5. Amb les eleccions del 9 de març del 2008, el reelegit president espanyol a nomenar un nou govern de disset ministres, un executiu paritari amb dues vicepresidències, la primera i l'econòmica, i les novetats d'Igualtat i de Ciència i Innovació. S'hi incorporaven Cristina Garmendia, Bibiana Aído, Celestino Corbacho, Miguel Sebastián i Beatriz Corredor.
6. Al febrer del 2009 dimitia per primera vegada un ministre de Zapatero, era el titular de Justícia Mariano Fernández Bermejo, substituït per Francisco Caamaño.
7. I, finalment, el 7 d'abril del 2009, una nova crisi de govern va afectar sis ministeris. S'afegeix una tercera vicepresidència, que aglutina Administracions Públiques i Política Territorial i que ocupa Manuel Chaves. Salgado passa a ser la número 3 del govern i responsable econòmica en detriment de Pedro Solbes. A més, Magdalena Álvarez és substituïda per José Blanco a Foment; Mercedes Cabrera, per Ángel Gabilondo a Educació, i César Antonio Molina passa el relleu de Cultura a Mercedes González-Sinde.
Set remodelacions
1. La primera vegada que Zapatero va anunciar canvis en el seu executiu va ser el 7 d'abril del 2006, i van afectar les carteres de Defensa, Interior i Educació i Ciència, després de l'abandó del govern espanyol de José Bono, aleshores ministre de Defensa, a petició pròpia. Aleshores Bono va ser substituït per José Antonio Alonso, que va deixar Interior, cartera que des d'aleshores ha tingut Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquella remodelació també va comportar la baixa de la ministra d'Educació, María Jesús Sansegundo, per Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo.
2. Pocs mesos després, el 8 de setembre del 2006, va arribar un retoc, quan el BOE va publicar que plegava José Montilla com a ministre d'Indústria i el nomenament de Joan Clos, fins aleshores alcalde de Barcelona.
3. El 12 de febrer del 2007, hi va haver relleu a Justícia: Fernández Bermejo va substituir el canari Juan Fernándo López Aguilar.
4. El 6 de juliol del 2007, Zapatero va fer una remodelació de més envergadura. A vuit mesos del final de la legislatura, va nomenar Bernat Soria com a ministre de Sanitat; Carme Chacón, titular d'Habitatge; César Antonio Molina, a Cultura, i Elena Salgado, titular d'Administracions Públiques. Deixaven el govern Jordi Sevilla, María Antonio Trujillo i Carmen Calvo.
5. Amb les eleccions del 9 de març del 2008, el reelegit president espanyol a nomenar un nou govern de disset ministres, un executiu paritari amb dues vicepresidències, la primera i l'econòmica, i les novetats d'Igualtat i de Ciència i Innovació. S'hi incorporaven Cristina Garmendia, Bibiana Aído, Celestino Corbacho, Miguel Sebastián i Beatriz Corredor.
6. Al febrer del 2009 dimitia per primera vegada un ministre de Zapatero, era el titular de Justícia Mariano Fernández Bermejo, substituït per Francisco Caamaño.
7. I, finalment, el 7 d'abril del 2009, una nova crisi de govern va afectar sis ministeris. S'afegeix una tercera vicepresidència, que aglutina Administracions Públiques i Política Territorial i que ocupa Manuel Chaves. Salgado passa a ser la número 3 del govern i responsable econòmica en detriment de Pedro Solbes. A més, Magdalena Álvarez és substituïda per José Blanco a Foment; Mercedes Cabrera, per Ángel Gabilondo a Educació, i César Antonio Molina passa el relleu de Cultura a Mercedes González-Sinde.
