janquim

Sis candidats al Parlament responen a preguntes amb el Twitter tot i les dificultats tècniques de l'operatiu

Sis representants dels partits parlamentaris que es presenten a les eleccions catalanes han participat aquest vespre a l'experiència d'una multientrevista amb l'eina Twitter, organitzada per l'entitat Stic, que entre altres activitats s'encarrega dels Premis Blocs Catalunya.

Actualitzat
De tota manera, la que havia de ser la primera entrevista per Twitter dels candidats a presidir la Generalitat ha quedat una mica deslluïda a causa de l'absència dels caps de llista de CiU, PSC i ICV i, sobretot, per les fallades tècniques que han complicat la participació de moltes persones i han impedit per moments que els polítics poguessin respondre.  

Tot i això, desenes d'usuaris del Twitter han enviat les seves preguntes i els candidats les han contestades. En comptes de fer servir els seus comptes a Twitter, totes les preguntes i respostes s'havien de veure des d'un lloc web preparat per a l'ocasió. Els candidats tenien uns quants assessors al seu costat que els ajudaven i també hi havia persones de Stic que vetllaven pel funcionament adequat.

Per tant, en contra de l'experiència quotidiana amb el Twitter, que aposta per l'expressió individual, s'ha optat per un desplegament important que s'ha vist desaprofitat a causa de les dificultats de connexió.

Per això els partits s'han preocupat d'enviar fotografies que mostraven els seus candidats quan teclejaven a l'ordinador per respondre les qüestions que els plantejaven (a la seu de CiU, a la del PSC, a la d'ERC, a la d'ICV, a la del PP i a la de C's). Des de la seu d'ICV, a més, s'ha ofert un vídeo en directe on es veia la diputada i el seu equip. Ha estat un exercici de transparència molt poderós però ha tingut el seu preu: s'ha vist un assessor amoïnat per col·locar un llibre de Joan Herrera de manera que la càmera en captés la coberta.

Preguntes concretes

Tret d'un inici estrany, quan s'ha colat una pregunta grollera que s'interessava per la roba interior d'una candidata, la majoria de preguntes eren concretes. Però les respostes no sempre han seguit aquesta norma, potser perquè hi ha polítics menys acostumats a enviar missatges limitats als 140 caràcters o potser perquè els eslògans evasius formen part de la seva naturalesa.

La primera qüestió que s'adreçava a aquells que no són caps de llista era sobre l'absència dels seus màxims dirigents. La resposta ha estat que eren allà per respondre en nom del partit i no d'una persona. Dolors Camats, d'ICV, ha estat molt franca:

@marc_ribo: Com és que no respon a les preguntes el candidat a president?

Resposta: Perquè en Joan no té Twitter i jo sí. Ens ha semblat que era més honest no fer veure el que no és i contestar una "habitual"

Interferència

També ha estat curiós observar com persones implicades en la campanya digital de formacions polítiques preguntaven als seus adversaris. Marina Geli ha contestat a un responsable de comunicació de CiU (que havia llançat la pregunta de forma genèrica) sobre la limitació a 80 quilòmetres per hora: @rocfernandez Ha servit per reduir el nombre d'accidents i en la seva avaluació podem flexibilitzar-la. A Ciutadans no els ha agradat rebre una pregunta d'un responsable de campanya del PP.

Les preguntes i respostes es poden llegir al web de la Twittervista, que és com s'ha anomenat, i també als comptes oberts per aquesta ocasió o als seus habituals quan aquest no funcionava. Es troben aquí: Joana Ortega, Marina Geli, Joan Puigcercós, Dolors Camats, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. Val la pena fer-hi una ullada i comprovar la diversitat d'estils i també el contrast entre les qüestions concises i les respostes més aviat generals.

Continguts habituals


Pel que fa als continguts, tots s'han cenyit als seus plantejaments de campanya, com era d'esperar. Ortega ha defensat el concert econòmic, Geli ha insistit en l'actualitat del federalisme, Puigcercós ha reiterat el suport a qui convoqui un referèndum per la independència, Camats ha repetit que el seu programa no tenia prou suport dels altres partits, Sánchez-Camacho ha apostat per una Catalunya plural i Rivera ha exposat les seves idees sobre la normalització lingüística.

Tot i les dificultats, que han quedat reconegudes pels que hi han participat, l'experiència ha permès comprovar que els usuaris d'aquest servei pregunten sense gaires manies, de forma directa, i comenten fins i tot els textos de les respostes quan no hi veuen accents. Potser aquesta informalitat tan col·loquial ha representat una dificultat. Ha fet la sensació que els més habituats a fer servir l'eina tenien un cert avantatge. Així, tant Rivera com Camats responien a una velocitat superior als altres.

L'aplicació que s'ha emprat s'havia desenvolupat expressament per a l'esdeveniment, amb l'empresa Shotools, dedicada al desenvolupament d'aplicacions socials. També hi ha contribuït la consultora Conzentra  i e-urek.
Anar al contingut