L'eina agrupa les dades sobre l'actuació dels europarlamentaris
L'eina agrupa les dades disponibles sobre l'actuació dels europarlamentaris i les presenta de manera comprensible i transparent.
janquim

Un informàtic català crea una eina basada en internet per controlar l'activitat dels europarlamentaris

Els eurodiputats duen a terme tasques molt variades. La immensa majoria queden anotades en algun indret i consten com a dades oficials i públiques. Però no és gens fàcil accedir-hi i quan per fi s'hi arriba no es poden fer comparacions. Però si les dades reben el tractament adequat, els ciutadans les poden veure de forma senzilla i amb un cop d'ull ens podem fer càrrec del grau d'acció d'aquests càrrecs electes.

Actualitzat
Miquel Català és un enginyer informàtic de 29 anys que treballa en un centre de computació a Barcelona, tot i que ell prefereix estar-se a la Granja d'Escarp, el poble de la seva mare. El 3cat24 hi ha volgut parlar perquè és el creador d'una eina basada en internet que permet a tots els ciutadans de la Unió Europea controlar les activitats dels europarlamentaris.

MEPRanking és un lloc web que permet conèixer amb una actualització setmanal l'activitat parlamentària dels electes europeus. El resultat és senzill de veure, gràcies a una presentació tan simple com reconeixible.

Índex d'activitat

Els eurodiputats assumeixen feines molt diverses, a més d'intervenir a les sessions de la cambra. Preparen informes, presenten mocions, fan preguntes... Des del web oficial del Parlament Europeu no s'obtenen aquestes dades si no es fan uns quants clics fins que s'arriba al detall de cada membre del l'eurocambra.

Com admetia fa pocs dies a Barcelona el màxim responsable d'aquest lloc web, Stephen Clark, la falta de recursos els obliga a posar-hi entusiasme sense que els resultats siguin sempre els que voldrien.

El que fa el rànquing creat per Català és agrupar totes les dades disponibles en l'entorn oficial, a més de les dades d'assistència que troba en un observador independent de l'activitat europarlamentària i recombinar-les en una base de dades que n'ofereix una visualització còmoda i àgil.

A més, permet establir comparacions entre diputats i grups parlamentaris. És evident que les dades només permeten una avaluació quantitativa, però en l'activitat d'un diputat la quantitat d'actuacions sovint també és un indicador de la qualitat de la seva feina.

Obrint les dades

Fa un any que el va posar en servei i des d'aleshores l'ha anat millorant fins al punt que ara mateix l'actualització és del tot robotitzada, la matinada dels dissabtes. Això l'ha alliberat de les hores que hi dedicava però, animat pels resultats, ha començat a contactar amb alguna empresa que l'ajudi a convertir-ho en una eina de més abast.

De fet, es tracta d'una altra experiència que prova la utilitat de l'obertura de dades. Les administracions les solen tenir, però només queden presentades de manera útil i senzilla quan terceres parts les aprofiten per crear serveis nous, com ara aquest rànquing. És una tendència de les administracions europees.

Precedents polèmics

De fet, hi ha un precedent en la pàgina francesa Parlorama. Allà, però, a més de transformar les dades en una llista s'hi feien valoracions, puntuades. L'allau de queixes va aconseguir que el web es tanqués però ha tornat a obrir amb una orientació més especialitzada, amb estudis i anàlisis però sense l'exposició de l'activitat d'una forma tan visual com ho fa el rànquing creat per aquest jove enginyer informàtic.

Segons les seves dades, la majoria de les visites encara no són de ciutadans sinó dels mateixos eurodiputats, que amb aquesta eina comproven el grau d'activitat d'ells mateixos i dels seus adversaris polítics. A més, la pàgina especial de la BBC dedicada a la democràcia l'inclou a la llista d'enllaços.

El grup dels "catalans"

Però hi ha un detall que segurament impedirà que aquesta proposta trobi reconeixement oficial, tot i que té una explicació. Si s'observa el mapa d'Espanya de seguida es veu que no és com el que sol aparèixer. Això és així perquè Català ha decidit donar un tractament propi als eurodiputats que han estat elegits als diferents territoris de parla catalana. D'aquesta manera, hi ha una pàgina específica per indicar aquesta procedència.

En aquest rànquing eurocatalà, es pot observar que els tres primers més ben classificats a la llista són Raül Romeva (ICV), Ramon Tremosa (CiU) i Oriol Junqueras (ERC), mentre que entre els tres menys "actius" hi ha Raimon Obiols (PSC) i Marie-Thérèse Sanchez Schmidt, l'eurodiputada francesa que va ser a Badalona fa poc per donar suport al Partit Popular, i que és en aquest grup, segons el criteri de l'autor de l'eina, perquè ha estat elegida a la Catalunya francesa.

La justificació d'aquesta aposta, a banda del caràcter personal de l'elecció, és que el mateix autor d'aquesta eina va ser un dels impulsors de la campanya perquè el català fos una de les llengües del web oficial del Parlament europeu, acció que va rebre el suport dels candidats. Durant un any van recollir uns quants milers de firmes que van arribar a la seu de la cambra, però de moment el català no s'ha inclòs entre les llengües en què es presenta.
Anar al contingut