Un llibre que observa l'efecte de les noves tecnologies proposa 32 tendències sobre la pròxima dècada
L'observació de l'efecte de les noves tecnologies permet a diversos experts traçar una certa visió del futur immediat. Aquesta mirada prospectiva pot tenir enfocaments molt variats, més o menys orientats cap a l'evolució de "les màquines" o el ressò de les noves opcions en les persones i les seves relacions.
Des d'aquest últim punt de partida, s'ha donat a conèixer fa pocs dies el llibre "32 tendencias de cambio", que han escrit en equip el biòleg i investigador gallec Juan Freire i l'expert en comunicació i consultor polític català Antoni Gutiérrez-Rubí. La seva col·laboració els porta a estrenar un "laboratori de tendències" que ha donat aquest llibre com a primer resultat.
La seva recerca els permet presentar una mena de mapa del recorregut dels canvis que impulsa la tecnologia. Així, destaquen transformacions com la universalització de l'accés a les bases de dades, amb connexió ubiqua, és a dir, des de qualsevol punt, cap a llocs d'emmagatzemament allunyats de les memòries dels aparells locals.
Aquest accés s'afegeix a la capacitat de fabricació personal que les noves tecnologies faciliten, de manera que les formes de producció també es transformen. També ressegueixen la via cap a la "digitalització del cervell", en una interacció cada vegada més gran entre "la nostra màquina" i les altres.
Efectes socials
Però els dos experts avaluen per damunt de tot la incidència que la revolució de la tecnologia té en la societat. Per aquesta raó classifiquen el resultat en els efectes polítics (sostenen amb cert optimisme que les xarxes afavoriran més participació i oportunitats per al talent), en els models de negoci (amb una modificació del concepte de propietat intel·lectual), en les organitzacions (tant empresarials com socials), o en les mateixes ciutats i les relacions humanes.
Escenaris
Una síntesi del panorama que dibuixen es troba al capítol sobre la informació. Hi anticipen tres escenaris alternatius: un futur caòtic amb sobreabundància de continguts; un futur basat en noves formes de control, a mans dels operadors d'accés o dels proveïdors de dades, o un futur d'abundància i llibertat en què els usuaris i les organitzacions disposin de filtres i autoritats pròpies per gestionar els fluxos de coneixement.
Sembla que situïn el lector davant de tres portes perquè aposti per quina voldria obrir, però aquest procediment té una motivació. Com explica al 3cat24 Juan Freire, el procés de canvi és més lent que el tecnològic, i les persones, a mesura que s'hi afegeixen, també en condicionen el resultat.
Les eines ja hi són
Freire recorda que el canvi consisteix en l'apropiació de la tecnologia per part de les persones i aclareix que "la majoria dels canvis que veurem en els pròxims deu anys es basen en tecnologies que ja existeixen". De la mateixa manera, explica, les aplicacions de la geolocalització, per exemple amb els mòbils i diverses xarxes, es basen en el GPS i la telefonia mòbil, que ja funcionen des de fa unes quantes dècades.
Per aquesta raó, el futur que tots dos imaginen al llibre no és tant una idea com una ruta que les persones encara poden esmenar. Per entendre els pròxims deu anys no cal somiar noves eines sinó entendre com les que ja hi ha poden servir a les persones.
Humanització
Antoni Gutiérrez-Rubí mira de resumir-ho quan assegura que la tecnologia s'humanitza i que esdevindrà cada vegada més fàcil, amable, per atorgar més "poder" a cadascú: la tecnologia actuarà com una segona pell a través de dispositius cada vegada més mòbils, més pròxims, més integrats a la nostra vida, el nostre cos i el nostre entorn, reduint la distància entre "pensar" i "fer".
Convençut que tot el que vingui encara es pot decidir, Freire admet que vivim una certa tensió entre dues forces contraposades, la dels que volen emprar els nous mitjans per reforçar una posició i els que pretenen canviar-la. "El resultat final encara no està escrit", afirma aquest professor, que ha dedicat molt de temps a projectes sobre les maneres d'organitzar-se.
Amb aquest llibre, que té una edició impresa de cortesia però que funciona com a contingut digital de lliure accés, han volgut compartir els seus anys d'observació. Tal com ho diu Gutiérrez-Rubí, enceten un diàleg amb els lectors abans que intentar convèncer ningú sobre les trenta-dues tendències que presenten. Una conversa sobre la pròxima dècada que pot començar a partir del mapa que els dos autors han elaborat.
La seva recerca els permet presentar una mena de mapa del recorregut dels canvis que impulsa la tecnologia. Així, destaquen transformacions com la universalització de l'accés a les bases de dades, amb connexió ubiqua, és a dir, des de qualsevol punt, cap a llocs d'emmagatzemament allunyats de les memòries dels aparells locals.
Aquest accés s'afegeix a la capacitat de fabricació personal que les noves tecnologies faciliten, de manera que les formes de producció també es transformen. També ressegueixen la via cap a la "digitalització del cervell", en una interacció cada vegada més gran entre "la nostra màquina" i les altres.
Efectes socials
Però els dos experts avaluen per damunt de tot la incidència que la revolució de la tecnologia té en la societat. Per aquesta raó classifiquen el resultat en els efectes polítics (sostenen amb cert optimisme que les xarxes afavoriran més participació i oportunitats per al talent), en els models de negoci (amb una modificació del concepte de propietat intel·lectual), en les organitzacions (tant empresarials com socials), o en les mateixes ciutats i les relacions humanes.
Escenaris
Una síntesi del panorama que dibuixen es troba al capítol sobre la informació. Hi anticipen tres escenaris alternatius: un futur caòtic amb sobreabundància de continguts; un futur basat en noves formes de control, a mans dels operadors d'accés o dels proveïdors de dades, o un futur d'abundància i llibertat en què els usuaris i les organitzacions disposin de filtres i autoritats pròpies per gestionar els fluxos de coneixement.
Sembla que situïn el lector davant de tres portes perquè aposti per quina voldria obrir, però aquest procediment té una motivació. Com explica al 3cat24 Juan Freire, el procés de canvi és més lent que el tecnològic, i les persones, a mesura que s'hi afegeixen, també en condicionen el resultat.
Les eines ja hi són
Freire recorda que el canvi consisteix en l'apropiació de la tecnologia per part de les persones i aclareix que "la majoria dels canvis que veurem en els pròxims deu anys es basen en tecnologies que ja existeixen". De la mateixa manera, explica, les aplicacions de la geolocalització, per exemple amb els mòbils i diverses xarxes, es basen en el GPS i la telefonia mòbil, que ja funcionen des de fa unes quantes dècades.
Per aquesta raó, el futur que tots dos imaginen al llibre no és tant una idea com una ruta que les persones encara poden esmenar. Per entendre els pròxims deu anys no cal somiar noves eines sinó entendre com les que ja hi ha poden servir a les persones.
Humanització
Antoni Gutiérrez-Rubí mira de resumir-ho quan assegura que la tecnologia s'humanitza i que esdevindrà cada vegada més fàcil, amable, per atorgar més "poder" a cadascú: la tecnologia actuarà com una segona pell a través de dispositius cada vegada més mòbils, més pròxims, més integrats a la nostra vida, el nostre cos i el nostre entorn, reduint la distància entre "pensar" i "fer".
Convençut que tot el que vingui encara es pot decidir, Freire admet que vivim una certa tensió entre dues forces contraposades, la dels que volen emprar els nous mitjans per reforçar una posició i els que pretenen canviar-la. "El resultat final encara no està escrit", afirma aquest professor, que ha dedicat molt de temps a projectes sobre les maneres d'organitzar-se.
Amb aquest llibre, que té una edició impresa de cortesia però que funciona com a contingut digital de lliure accés, han volgut compartir els seus anys d'observació. Tal com ho diu Gutiérrez-Rubí, enceten un diàleg amb els lectors abans que intentar convèncer ningú sobre les trenta-dues tendències que presenten. Una conversa sobre la pròxima dècada que pot començar a partir del mapa que els dos autors han elaborat.
