Google Earth descobreix l'impacte d'un meteorit a Egipte
El 2008, una recerca a Google Earth va descobrir el cràter Kamil, un dels llocs on ha impactat un meteorit més ben conservats que s'ha trobat fins ara. A començament d'aquest any, una expedició va accedir a aquest remot punt del desert d'Egipte per determinar l'edat del cràter i els seus orígens. Un dia, fa milers d'anys, un rar meteorit metàl·lic es va estavellar a 12.000 quilòmetres per hora contra la superfície terrestre a prop del que avui dia és la deshabitada regió fronterera entre Egipte, el Sudan i Líbia. L'impacte d'un bloc de 10 tones de ferro va generar una bola de foc i una columna que va ser visible a més de 1.000 quilòmetres de distància. Va fer un forat de 16 metres de profunditat i 45 d'ample.
Des d'aleshores, el cràter havia quedat protegit de l'acció geològica de la Terra i els processos climàtics, que acostumen a fer gairebé invisibles la majoria dels cràters d'impacte terrestres. També va passar inadvertit fins ara per als éssers humans. Però això va canviar el 2008, quan el cràter va ser descobert durant un estudi en Google Earth fet per l'expert en minerals Vincenzo de Michele, del Museu Civico di Storia Naturale a Milà, Itàlia.
Va ser a la recerca d'elements naturals quan per casualitat va veure el cràter d'impacte arrodonit en la pantalla del seu PC. De Michele va contactar amb un astrofísic, el doctor Mario Di Martino, a l'INAF (Institut Nacional d'Astrofísica) de Torí, que va organitzar una expedició al lloc el febrer d'aquest any, mentre s'obtenien imatges de satèl·lit més precises de la zona.
Després de dues setmanes de viatge, l'equip va arribar al cràter. Es van recollir més de 1.000 quilos de fragments metàl·lics de meteorit, incloent un tros de 83 quilos que es creu separat del cos principal del meteorit poc abans de l'impacte, ja que es va trobar a 200 metres del cràter.
Va ser a la recerca d'elements naturals quan per casualitat va veure el cràter d'impacte arrodonit en la pantalla del seu PC. De Michele va contactar amb un astrofísic, el doctor Mario Di Martino, a l'INAF (Institut Nacional d'Astrofísica) de Torí, que va organitzar una expedició al lloc el febrer d'aquest any, mentre s'obtenien imatges de satèl·lit més precises de la zona.
Després de dues setmanes de viatge, l'equip va arribar al cràter. Es van recollir més de 1.000 quilos de fragments metàl·lics de meteorit, incloent un tros de 83 quilos que es creu separat del cos principal del meteorit poc abans de l'impacte, ja que es va trobar a 200 metres del cràter.
