Usuaris catalans de Twitter es diverteixen amb la fundació d'un partit fictici
De tant en tant, els internautes amb una activitat més intensa a la xarxa sorprenen amb la seva imaginació els observadors que ausculten amb més o menys encert la realitat que s'expressa en els entorns digitals. La sorpresa d'avui ha sigut la creació d'un nou partit polític fictici a través de Twitter, anomenat "partwit".
El nou partit ha nascut avui mateix i la seva fundació ha consistit en un simple "tuit" enviat a primera hora, amb la proposta de fer servir una nova etiqueta o hashtag. Les etiquetes, que van precedides del signe #, permeten agrupar en una sola mirada tots els missatges emesos amb la mateixa paraula. El mot de pas #partwit ha convocat de seguida una bona colla de seguidors.
La majoria han decidit donar pistes de com podria ser aquest nou partit, amb detalls com ara que les llistes seran obertes i "piulades", que el nombre de seguidors substituirà les primàries o que les lleis es publicaran via Twitter.
Paròdia i reflexió
Però també hi ha hagut temps per a les paròdies, com el recordatori d'aquella expressió del president espanyol Adolfo Suárez de l'any 1977 ("Puedo prometer y prometo") o la renovació del crit que es va sentir el 10 de juliol, que consisteix a començar per una síl·laba i acabar amb la paraula sencera: "twit, twiter, twiterendència".
També hi ha consignes ("Abans partwit que tripartit") i l'anunci formal que l'himne del partit serà "Els Piuladors" (s'anomena "piular" al fet d'enviar missatges a Twitter). A més, s'adverteix el Tribunal Constitucional que rebrà un "unfollow" (quan algú decideix deixar de seguir algú a qui seguia), a la vegada que es reclama el dret de tothom a "piular" des del lloc de treball o de rebre assistència mèdica amb un missatge directe.
Tot ha començat quan Josep Pellús, que té 31 anys i viu a Santa Coloma de Gramenet, ha llançat la seva proposta. Tal com explica a aquest mitjà, Pellús (que a Twitter és "joperu78") s'ha decidit per aquesta via després de comentar-ho amb una amiga de Figueres que és politòloga, @celiasantacreu, amb la voluntat de provar com funcionaria un sistema polític basat en aquest servei de missatges. Ho han fet de bon humor, sense cap més pretensió, però de seguida se'ls han afegit moltes persones.
La força d'una eina
Hi ha una dada que val la pena anotar. Pellús només fa servir Twitter des de fa tres mesos escassos. No és cap veterà ni un "geek" abocat a la xarxa. Si algú que no deixa de ser una mena de nouvingut és capaç en poques hores d'aconseguir aquest ressò, queda clar que Twitter és una eina de comunicació molt potent que els polítics farien bé d'analitzar amb cura.
Ahir mateix, per exemple, el dirigent democristià Josep Anton Duran i Lleida va anunciar que abandonava el seu compte a Twitter per falta de temps, com si exigís molta estona redactar una frase de menys de 140 caràcters.
A algú li pot semblar que no és res més que una frivolitat, però la veritat és que aquesta mena d'accions de seguida obtenen ressò en una xarxa sovint atapeïda d'hiperenllaços i suggeriments dels tecnologistes de torn.
Diversió transversal
El mateix va passar fa uns quants mesos amb les etiquetes #tweetvintage i #tweetforward, que van entretenir moltes persones durant uns quants dies i que encara reapareixen de tant en tant, com va succeir amb l'inesperada continuació d'un gag televisiu que els usuaris de Twitter van aconseguir amb l'etiqueta #algúhohaviadedir.
L'etiqueta #partwit ha superat a migida els resultats que obtenien les que es referien a les incidències del servei ferrroviari de Rodalia, segons l'agreagdor Twit.cat. De manera que, un cop el problema de transport i mobilitat quedava resolt, aquesta aparent banalitat trobava més adeptes disposats a dir-hi la seva.
Potser algú hauria de reflexionar sobre el perquè d'aquests èxits. Un detall interessant és la seva transversalitat. Han donat suport veloç al nou partit fictici persones que són reconegudes per la seva afinitat amb partits polítics ben diferents i que han demostrat la seva capacitat d'anar més enllà de les idees pròpies per saber-se divertir una bona estona.
La majoria han decidit donar pistes de com podria ser aquest nou partit, amb detalls com ara que les llistes seran obertes i "piulades", que el nombre de seguidors substituirà les primàries o que les lleis es publicaran via Twitter.
Paròdia i reflexió
Però també hi ha hagut temps per a les paròdies, com el recordatori d'aquella expressió del president espanyol Adolfo Suárez de l'any 1977 ("Puedo prometer y prometo") o la renovació del crit que es va sentir el 10 de juliol, que consisteix a començar per una síl·laba i acabar amb la paraula sencera: "twit, twiter, twiterendència".
També hi ha consignes ("Abans partwit que tripartit") i l'anunci formal que l'himne del partit serà "Els Piuladors" (s'anomena "piular" al fet d'enviar missatges a Twitter). A més, s'adverteix el Tribunal Constitucional que rebrà un "unfollow" (quan algú decideix deixar de seguir algú a qui seguia), a la vegada que es reclama el dret de tothom a "piular" des del lloc de treball o de rebre assistència mèdica amb un missatge directe.
Tot ha començat quan Josep Pellús, que té 31 anys i viu a Santa Coloma de Gramenet, ha llançat la seva proposta. Tal com explica a aquest mitjà, Pellús (que a Twitter és "joperu78") s'ha decidit per aquesta via després de comentar-ho amb una amiga de Figueres que és politòloga, @celiasantacreu, amb la voluntat de provar com funcionaria un sistema polític basat en aquest servei de missatges. Ho han fet de bon humor, sense cap més pretensió, però de seguida se'ls han afegit moltes persones.
La força d'una eina
Hi ha una dada que val la pena anotar. Pellús només fa servir Twitter des de fa tres mesos escassos. No és cap veterà ni un "geek" abocat a la xarxa. Si algú que no deixa de ser una mena de nouvingut és capaç en poques hores d'aconseguir aquest ressò, queda clar que Twitter és una eina de comunicació molt potent que els polítics farien bé d'analitzar amb cura.
Ahir mateix, per exemple, el dirigent democristià Josep Anton Duran i Lleida va anunciar que abandonava el seu compte a Twitter per falta de temps, com si exigís molta estona redactar una frase de menys de 140 caràcters.
A algú li pot semblar que no és res més que una frivolitat, però la veritat és que aquesta mena d'accions de seguida obtenen ressò en una xarxa sovint atapeïda d'hiperenllaços i suggeriments dels tecnologistes de torn.
Diversió transversal
El mateix va passar fa uns quants mesos amb les etiquetes #tweetvintage i #tweetforward, que van entretenir moltes persones durant uns quants dies i que encara reapareixen de tant en tant, com va succeir amb l'inesperada continuació d'un gag televisiu que els usuaris de Twitter van aconseguir amb l'etiqueta #algúhohaviadedir.
L'etiqueta #partwit ha superat a migida els resultats que obtenien les que es referien a les incidències del servei ferrroviari de Rodalia, segons l'agreagdor Twit.cat. De manera que, un cop el problema de transport i mobilitat quedava resolt, aquesta aparent banalitat trobava més adeptes disposats a dir-hi la seva.
Potser algú hauria de reflexionar sobre el perquè d'aquests èxits. Un detall interessant és la seva transversalitat. Han donat suport veloç al nou partit fictici persones que són reconegudes per la seva afinitat amb partits polítics ben diferents i que han demostrat la seva capacitat d'anar més enllà de les idees pròpies per saber-se divertir una bona estona.
