Veïns del Raval abandonen el barri cansats d'esperar-hi una transformació real
El barri del Raval de Barcelona ha viscut una gran transformació en els últims 25 anys. És un barri dinàmic i en constant moviment. S'ha arribat a convertir en un barri de tendència, amb una gran càrrega turística, però també hi estan havent moltes baixes significatives entre la gent del barri de tota la vida. Gent cansada precisament del turisme i de les situacions límit que s'hi veuen. L'Ajuntament defensa la transformació que s'hi ha fet, però reconeix que encara s'han de combatre moltes coses.
En ple cor de la ciutat, el barri del Raval de Barcelona ha passat de ser el Barri Xino a convertir-se en un barri de moda. Hi arriben nous habitants i nous comerços, gent d'aquí i gent d'allà, però veïns de tota la vida han decidit marxar-ne, cansats de veure-hi situacions límit. També aquells veïns que s'hi van traslladar a viure als anys 90, atrets per la revitalització del barri, ara, decebuts, han decidit marxar a punts de la ciutat menys problemàtics.
És el cas de persones compromeses amb el barri, com Rosa Gil, propietària de la Casa Leopoldo, un dels restaurants de referència de la Barcelona canalla i literària. Ella hi ha viscut tota la vida, ha conegut la misèria dels pitjors moments del Barri Xino, però ja fa dos mesos que s'ha traslladat a viure al Maresme, cansada de la "dura" vida de dintre del barri. "A mi no em fa cap nosa l'amalgama de gent que pugui viure en aquest barri", diu, però assegura que ja no ho podia suportar més. La periodista i escriptora Merdeces Abad també se sent decebuda. Ella es va traslladar al Raval l'any dels Jocs Olímpics, atreta per la diversitat i la singularitat, però ara se'n penedeix. Marxaria.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona assegura que el barri no està patint cap diàspora. Les dades els avalen. La transformació del barri i l'arribada de la immigració han fet augmentar la població del Raval un 36% en els últims vuit anys, mentre que la població del conjunt de la capital catalana només ha crescut un 7%. L'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, reconeix que el Raval s'ha revitalitzat, però que encara hi ha molts problemes per combatre, com els apartaments turístics il·legals, la prostitució al carrer o el comerç que no compleix les regles del joc. "Hem d'intensificar les polítiques de seguretat per justament garantir la convivència en aquests carrers com en qualsevol altre carrer de la ciutat de Barcelona", assegura Hereu.
En aquesta mateixa línia es posiciona Pere Serra, arquitecte responsable de tirar endavant la reforma urbanística i revitalitzadora del Raval. Serra defensa els canvis urbanístics que s'hi han portat a terme, però considera que, 25 anys després, convé una nova "estratègia" que s'adeqüi a "l'escenari que la realitat ha muntat".
És el cas de persones compromeses amb el barri, com Rosa Gil, propietària de la Casa Leopoldo, un dels restaurants de referència de la Barcelona canalla i literària. Ella hi ha viscut tota la vida, ha conegut la misèria dels pitjors moments del Barri Xino, però ja fa dos mesos que s'ha traslladat a viure al Maresme, cansada de la "dura" vida de dintre del barri. "A mi no em fa cap nosa l'amalgama de gent que pugui viure en aquest barri", diu, però assegura que ja no ho podia suportar més. La periodista i escriptora Merdeces Abad també se sent decebuda. Ella es va traslladar al Raval l'any dels Jocs Olímpics, atreta per la diversitat i la singularitat, però ara se'n penedeix. Marxaria.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona assegura que el barri no està patint cap diàspora. Les dades els avalen. La transformació del barri i l'arribada de la immigració han fet augmentar la població del Raval un 36% en els últims vuit anys, mentre que la població del conjunt de la capital catalana només ha crescut un 7%. L'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, reconeix que el Raval s'ha revitalitzat, però que encara hi ha molts problemes per combatre, com els apartaments turístics il·legals, la prostitució al carrer o el comerç que no compleix les regles del joc. "Hem d'intensificar les polítiques de seguretat per justament garantir la convivència en aquests carrers com en qualsevol altre carrer de la ciutat de Barcelona", assegura Hereu.
En aquesta mateixa línia es posiciona Pere Serra, arquitecte responsable de tirar endavant la reforma urbanística i revitalitzadora del Raval. Serra defensa els canvis urbanístics que s'hi han portat a terme, però considera que, 25 anys després, convé una nova "estratègia" que s'adeqüi a "l'escenari que la realitat ha muntat".
