Barcelona

Empreses i administracions reconeixen que no poden complir la llei de morositat

Els terminis de pagament que imposa la llei de morositat s'incompleixen en molts casos tant per part de les empreses com de les administracions, que es confessen incapaces de fer front a les exigències de la norma, que imposa un termini de pagament de 55 dies a les administracions per a aquest any i de 85 dies a les empreses fins al 2011. La norma va entrar en vigor el 7 de juliol passat i, tot i que pretenia reduir els terminis de pagament, Espanya s'allunya cada cop més de la mitjana europea en aquesta qüestió. L'administració paga en un termini de 159 dies mentre que la mitjana europea es redueix a 57, menys de la meitat.

Actualitzat
La llei de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials fixa un termini de pagament per a les administracions de 55 dies per a aquest 2010 i de 85 dies per a les empreses fins a finals del 2011. Però la realitat és ben diferent i en l'actualitat les administracions paguen en el triple de temps que fixa la llei i les empreses superen en més de 20 dies el límit establert.

En tots dos casos, per a les administracions i els empresaris, la crisi ha fet incrementar els terminis de pagament, que ara mateix se situen de mitjana en 159 dies en el cas de les administracions i 107 en el de les empreses. Aquestes xifres no només són lluny de la legalitat sinó també d'Europa, ja que la morositat mitjana en el cas de les administracions europees és de 57 dies.

Els terminis de la llei

La llei contra la morositat va tenir llum verda al Congrés dels Diputats el 16 de juny d'enguany. La cambra aprova per unanimitat una norma que es veu llavors com una mesura que seria un globus d'oxigen per a moltes empreses, que, ofegades pels deutes d'empreses públiques i privades, estan obligades a cessar la seva activitat.

L'horitzó que fixa la llei és ambiciós: fixa en 30 dies el límit de pagament per a l'administració i en 60 per a les empreses el 2013. Com que les xifres de llavors eren lluny de la meta, s'estableix un calendari perquè tant administracions com empreses puguin adaptar-se. Així, la norma establia que els terminis de pagament s'havien de reduir fins als 55 dies aquest 2010, cinc menys l'any següent i havien de quedar fixats en 40 el 2012. Finalment, el darrer pas era reduir-los 10 dies més fins a l'objectiu de 30 dies el 2013.

La norma també hi establia un calendari progressiu per als pagaments entre empreses. La morositat havia de ser de 85 dies fins al tancament del 2011, deu dies menys el 2012 i l'any següent arribar als 60 dies.

A més, la norma blindava tots els terminis, és a dir, prohibia que les parts pactessin ampliar el límit en què s'havien de fer les transaccions de diners.

La morositat creix en comptes de baixar

La llei fixa uns terminis però la realitat els fa saltar pels aires. Actualment, els ajuntaments, la Generalitat i el govern espanyol paguen en un termini que se situa de mitjana en els 159 dies, és a dir, més de cinc mesos. La xifra és gairebé el triple de l'establerta per la llei i el triple de la mitjana europea de 57 dies. A més, no només no ha baixat sinó que ha crescut en els darrers mesos, ja que el 2009 la morositat se situava en els 148 dies, 11 menys que ara.

Molts municipis es confessen incapaços i impotents per reduir aquestes xifres. Des de la Federació de Municipis de Catalunya, el seu president, Manuel Bustos, admet que les entitats municipals en molts casos no poden complir els terminis establerts i que les dues úniques alternatives que tenen són demanar la comprensió de les empreses o instar-los que no treballin per a l'administració.

A més, la norma també preveia que en el termini de trenta dies l'Institut de Crèdit Oficial, l'ICO, aprovés una línia de finançament per als ajuntaments que dos mesos després no existeix. Els ens municipals calculen que deuen ara 35.000 milions d'euros a tot l'Estat.

El cas de les empreses no dista gaire d'aquest escenari. També han incrementat el termini de pagament dels 101 dies del 2009 als 107 actuals, més del que estableix la llei.

La norma preveu la denúncia, ampliar interessos de demora, un observatori per veure com evoluciona la seva aplicació, en definitiva tot un seguit de mecanismes que haurien de funcionar en una situació normal, però que amb la crisi es fan inviables. Tot plegat ha provocat que les empreses no troben de moment en la norma la injecció d'oxigen que havien previst i que anhelaven.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut