El govern blinda de les protestes l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova
L'ofrena del govern de la Generalitat a Rafael Casanova ha encetat puntualment a les nou del matí els actes institucionals de la Diada. Els han succeït els representants del Parlament i dels partits, sindicats i entitats de tots els àmbits. El PP i Ciutadans no hi han assistit perquè ho consideren un acte independentista. En aquest Onze de Setembre, una de les novetats de la celebració és que s'ha ampliat el perímetre de seguretat, i les protestes i xiulets s'han desplaçat a uns 300 metres del monument, fet que ja ha estat objecte de crítiques.
El president de la Generalitat, José Montilla, i els consellers del govern han fet puntualment a les nou del matí la tradicional ofrena floral davant el monument de Rafael Casanova i han donat així el tret de sortida als actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya. Poc després n'han agafat el relleu els representants del Parlament, amb el seu president, Ernest Benach, al capdavant. El cant "Els segadors" ha presidit l'acte d'homenatge, que enguany ha canviat de format per evitar les cridòries i protestes que van marcar l'any passat la celebració. Després de l'ofrena, el president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat que la Diada serveixi per fer una "expressió desacomplexada de la nostra catalanitat", i ha instat a reflexionar sobre el futur de Catalunya.
El govern ha ampliat el perímetre de seguretat al voltant del monument de manera que les protestes i els crits als polítics estan ara allunyats, a uns 300 metres, del lloc de l'ofrena. El canvi ha generat polèmica.
No hi eren tots
Les ofrenes dels partits han començat també de bon matí. Fins a dos quarts d'onze havien passat pel monument a Rafael Casanova representants del PSC, ICV, UDC i entitats i organismes com el Barça, el CAC i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
El president dels socialistes catalans, Isidre Molas, ha definit la Diada d'enguany com "una jornada d'afirmació en front d'aquells que tenen somnis centralistes i també en front d'aquells que tenen somnis de drecera o de camins inexplorats". A la comitiva del PSC també hi era el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que fa pocs dies va anunciar que aniria a les llistes del PSC als comicis.
Mentrestant, Joan Herrera, Joan Saura i Jordi Miralles han presidit la representació d'ICV en l'ofrena. Herrera ha demanat un "nou pacte" amb Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional, i ha recalcat que cal "sensibilitat social" en les fórmules per sortir de la crisi.
Després dels ecosocialistes, ha estat el torn dels representants de Convergència, amb Artur Mas i l'expresident Pujol, i de la comitiva d'UDC, encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, que, en les seves paraules als mitjans, ha criticat el missatge institucional del president Montilla. Duran ha valorat que és un "discurs amb un marcat to partidista, pensat més en el 28 de novembre que no pas en el país". Mas ha insistit que ara s'obre un període d'esperança i que s'ha de treballar per aixecar el país, tant des del punt de vista econòmic com nacional i social. El líder convergent ha constatat que, sota la presidència de Montilla, les relacions entre Catalunya i Espanya estan "pitjor que mai", i ha criticat el nou format d'ofrena al monument de Casanova, amb el públic més allunyat de l'estàtua, qualificant-lo de més "restringit" que altres anys, quan els ciutadans tenien "més llibertat".
El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, durant l'ofrena també ha qualificat el missatge del president Montilla de "partidista" i ha dit que no s'ajusta a la voluntat dels catalans, que el que volen en el nou període de govern és decidir sobre el seu futur i la independència de Catalunya.
Les absències, aquest any, han estat les del PP i Ciutadans. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ja havia anunciat que el seu partit no assistirà a l'ofrena floral de cada any al monument de Rafael Casanova, perquè ha advertit la possibilitat que l'acte es convertís en una reivindicació independentista, en la qual no vol participar el seu partit. Sánchez-Camacho, des del parc de la Ciutadella, ha declarat que "el proper govern de la Generalitat, del qual el PP vol formar part, ha de fer una profunda reflexió sobre la celebració de la Diada per fer-la més participativa i més oberta i no una festa per fer reivindicacions independentistes i contra Espanya". Sobre els discursos de Montilla i Benach, la presidenta del PP català ha dit que "no reflecteixen la Catalunya plural del segle XXI, on la majoria de la població no vol la independència".
Qui sí que ha assisitit als actes de la Diada a Barcelona és el PNB i Eusko Alkartasuna. El PNB, encapçalat pel seu president, Iñigo Urkullu, ha fet la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Eusko Alkartasuna, convidat per ERC, ha comunicat que s'uneix a la celebració nacional catalana per reivindicar el "dret d'autodeterminació" dels pobles català i basc.
Amb clams a favor de la independència, membres de Solidaritat Catalana per la Independència també han fet la seva ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Joan Laporta i Uriel Bertran hi han portat l'escut de flors. També ho ha fet Joan Carretero i tota una delegació de Reagrupament, en una Diada que es presenta molt reivindicativa i amb un accent preelectoral.
Contra les reformes laborals
Aquesta Diada se celebra 18 dies abans de la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral i les polítiques econòmiques del govern central. Per això, UGT i CCOO han assistit a l'ofrena acompanyats d'una pancarta que anunciava la vaga general del 29 de setembre. Els sindicats han fet la seva ofrena enmig de crits a favor de la vaga.
Ofrena a la tomba de Casanova
A més de la Ciutadella i el monument de Rafael Casanova, l'altre escenari tradicional de la Diada és l'església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, on està enterrat el conseller en cap de Barcelona del 1714. El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat d'altres autoritats del país, ha presidit la hissada de bandera i "El cant de la senyera" a la plaça de l'Església. Després ha encapçalat l'ofrena a la tomba de Rafael Casanova, un acte en què han participat representants de les institucions, els partits i la societat civil. A la sortida, un grup de treballadors de l'empresa SAS Abrera, que fabrica components per a SEAT, ha escridassat les forces polítiques en protesta pel tancament de la fàbrica. El president català ha assegurat al representant sindical que des de la Generalitat treballaran "per a la continuïtat de la fàbrica" però li ha recordat la difícil situació econòmica. El representant del comitè d'empresa ha lamentat que la negociació "no s'hagi fet abans" perquè, diu, ara ja són al carrer.
Un repte per la Diada
El nord-català Denis Cardonne té previst recórrer les cent milles nàutiques que separen Barcelona de la ciutat costanera de Cotlliure propulsant-se només amb els braços, amb motiu de la Diada. L'atleta rossellonès, de 35 anys, és especialista en "paddleboard", una mena de taula de surf, amb la qual sortirà del Port Vell dissabte a les sis del matí per arribar diumenge al matí al Port d'Avall de Cotlliure.
El govern ha ampliat el perímetre de seguretat al voltant del monument de manera que les protestes i els crits als polítics estan ara allunyats, a uns 300 metres, del lloc de l'ofrena. El canvi ha generat polèmica.
No hi eren tots
Les ofrenes dels partits han començat també de bon matí. Fins a dos quarts d'onze havien passat pel monument a Rafael Casanova representants del PSC, ICV, UDC i entitats i organismes com el Barça, el CAC i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
El president dels socialistes catalans, Isidre Molas, ha definit la Diada d'enguany com "una jornada d'afirmació en front d'aquells que tenen somnis centralistes i també en front d'aquells que tenen somnis de drecera o de camins inexplorats". A la comitiva del PSC també hi era el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que fa pocs dies va anunciar que aniria a les llistes del PSC als comicis.
Mentrestant, Joan Herrera, Joan Saura i Jordi Miralles han presidit la representació d'ICV en l'ofrena. Herrera ha demanat un "nou pacte" amb Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional, i ha recalcat que cal "sensibilitat social" en les fórmules per sortir de la crisi.
Després dels ecosocialistes, ha estat el torn dels representants de Convergència, amb Artur Mas i l'expresident Pujol, i de la comitiva d'UDC, encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, que, en les seves paraules als mitjans, ha criticat el missatge institucional del president Montilla. Duran ha valorat que és un "discurs amb un marcat to partidista, pensat més en el 28 de novembre que no pas en el país". Mas ha insistit que ara s'obre un període d'esperança i que s'ha de treballar per aixecar el país, tant des del punt de vista econòmic com nacional i social. El líder convergent ha constatat que, sota la presidència de Montilla, les relacions entre Catalunya i Espanya estan "pitjor que mai", i ha criticat el nou format d'ofrena al monument de Casanova, amb el públic més allunyat de l'estàtua, qualificant-lo de més "restringit" que altres anys, quan els ciutadans tenien "més llibertat".
El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, durant l'ofrena també ha qualificat el missatge del president Montilla de "partidista" i ha dit que no s'ajusta a la voluntat dels catalans, que el que volen en el nou període de govern és decidir sobre el seu futur i la independència de Catalunya.
Les absències, aquest any, han estat les del PP i Ciutadans. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ja havia anunciat que el seu partit no assistirà a l'ofrena floral de cada any al monument de Rafael Casanova, perquè ha advertit la possibilitat que l'acte es convertís en una reivindicació independentista, en la qual no vol participar el seu partit. Sánchez-Camacho, des del parc de la Ciutadella, ha declarat que "el proper govern de la Generalitat, del qual el PP vol formar part, ha de fer una profunda reflexió sobre la celebració de la Diada per fer-la més participativa i més oberta i no una festa per fer reivindicacions independentistes i contra Espanya". Sobre els discursos de Montilla i Benach, la presidenta del PP català ha dit que "no reflecteixen la Catalunya plural del segle XXI, on la majoria de la població no vol la independència".
Qui sí que ha assisitit als actes de la Diada a Barcelona és el PNB i Eusko Alkartasuna. El PNB, encapçalat pel seu president, Iñigo Urkullu, ha fet la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Eusko Alkartasuna, convidat per ERC, ha comunicat que s'uneix a la celebració nacional catalana per reivindicar el "dret d'autodeterminació" dels pobles català i basc.
Amb clams a favor de la independència, membres de Solidaritat Catalana per la Independència també han fet la seva ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Joan Laporta i Uriel Bertran hi han portat l'escut de flors. També ho ha fet Joan Carretero i tota una delegació de Reagrupament, en una Diada que es presenta molt reivindicativa i amb un accent preelectoral.
Contra les reformes laborals
Aquesta Diada se celebra 18 dies abans de la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral i les polítiques econòmiques del govern central. Per això, UGT i CCOO han assistit a l'ofrena acompanyats d'una pancarta que anunciava la vaga general del 29 de setembre. Els sindicats han fet la seva ofrena enmig de crits a favor de la vaga.
Ofrena a la tomba de Casanova
A més de la Ciutadella i el monument de Rafael Casanova, l'altre escenari tradicional de la Diada és l'església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, on està enterrat el conseller en cap de Barcelona del 1714. El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat d'altres autoritats del país, ha presidit la hissada de bandera i "El cant de la senyera" a la plaça de l'Església. Després ha encapçalat l'ofrena a la tomba de Rafael Casanova, un acte en què han participat representants de les institucions, els partits i la societat civil. A la sortida, un grup de treballadors de l'empresa SAS Abrera, que fabrica components per a SEAT, ha escridassat les forces polítiques en protesta pel tancament de la fàbrica. El president català ha assegurat al representant sindical que des de la Generalitat treballaran "per a la continuïtat de la fàbrica" però li ha recordat la difícil situació econòmica. El representant del comitè d'empresa ha lamentat que la negociació "no s'hagi fet abans" perquè, diu, ara ja són al carrer.
Un repte per la Diada
El nord-català Denis Cardonne té previst recórrer les cent milles nàutiques que separen Barcelona de la ciutat costanera de Cotlliure propulsant-se només amb els braços, amb motiu de la Diada. L'atleta rossellonès, de 35 anys, és especialista en "paddleboard", una mena de taula de surf, amb la qual sortirà del Port Vell dissabte a les sis del matí per arribar diumenge al matí al Port d'Avall de Cotlliure.
