Els actes nocturns al fossar de les Moreres inicien la celebració de la Diada
Partits i grups nacionalistes han celebrat aquest divendres a la nit diversos actes d'ofrena al fossar de les Moreres amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre. Des d'allà, el secretari general adjunt de CiU, Felip Puig, ha cridat "independència" i ha alertat que per fer aquest pas s'ha de fer mantenir la unió dels catalans. Aquest divendres també s'ha fet un homenatge als expresidents del Parlament i el parc de la Ciutadella serà l'escenari aquest dissabte de l'acte institucional de la Diada d'enguany, marcada per la sentència del Tribunal Constitucional on es retalla l'Estatut i les eleccions del 28-N. El PP i Ciutadans han anunciat que no assistiran a la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, ja que la consideren una reivindicació independentista.
Els actes nocturns al fossar de les Moreres han donat aquest dissabte el tret de sortida a la celebració de l'Onze de Setembre. Representants de CiU, ERC i Reagrupament s'hi han apropat per fer diversos actes d'ofrena, han reclamat la independència de Catalunya i han omplert l'escenari de símbols catalanistes.
Des del fossar de les Moreres, el secretari general de CiU, Felip Puig, ha fet una crida perquè la societat catalana faci un pas endavant després de la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat l'Estatut i aposti pel dret a decidir. Puig ha cridat "independència" i ha alertat que per fer aquest pas s'ha de fer mantenir la unió dels catalans. Mentrestant, el president d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, i el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, han encapçalat la comitiva republicana. Jordi Portabella ha defensat l'aspiració a un estat propi dins d'Europa per aconseguir que Catalunya sigui lliure socialment i econòmicament. Al final de l'acte s'ha cremat un retrat de Felip V i un exemplar del Decret de Nova Planta. A més de CiU i ERC, altres partits i entitats independentistes s'hi han aplegat per fer els seus actes reivindicatius. Entre els que hi han passat hi ha Reagrupament i entitats com les CUP i Maulets, que han omplert el fossar d'estelades per retre homenatge als caiguts el 1714.
En la nit d'aquest divendres també ha tingut lloc la Marxa de Torxes, una reivindicació de la independència de Catalunya que ja s'ha convocat a gairebé 40 municipis. A més, a Vic, on fins ara es cremava el Decret de Nova Planta com a culminació de la Marxa, aquest any s'hi afegiran també sentències del Constitucional.
Homenatge als expresidents del Parlament
Els actes de la Diada del 2010 han començat aquest divendres a la tarda, a l'auditori del Parlament, amb un acte on l'historiador Joan B. Culla ha recordat els expresidents de la cambra des de la seva creació l'any 1932, començant per la figura de Lluís Companys i seguint amb els presidents de la cambra catalana durant l'exili i les trajectòries dels presidents del Parlament restablert que ja han mort. L'acte ha continuat amb les intervencions dels expresidents Heribert Barrera, Joan Rigol i l'actual president, Ernest Benach. A l'acte, al qual han assistit els presidents Montilla i Maragall, ha acabat amb la interpretació d'"Els segadors" a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.
L'actual president del Parlament, Ernest Benach, ha animat els ciutadans a celebrar la Diada amb la "consciència que les coses canviaran". I no ho diu per les properes eleccions autonòmiques del 28 de novembre sinó pel recorregut del catalanisme dels últims anys, incrementat per la sentència contra l'Estatut.
Després de la retallada de l'Estatut a la sentència del Constitucional, on es determinava que el català no pot tenir un ús preferent a les administracions, aquest any serà la llengua catalana la que tingui un total protagonisme a l'acte institucional de l'Onze de Setembre, al parc de la Ciutadella.
Des del fossar de les Moreres, el secretari general de CiU, Felip Puig, ha fet una crida perquè la societat catalana faci un pas endavant després de la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat l'Estatut i aposti pel dret a decidir. Puig ha cridat "independència" i ha alertat que per fer aquest pas s'ha de fer mantenir la unió dels catalans. Mentrestant, el president d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, i el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, han encapçalat la comitiva republicana. Jordi Portabella ha defensat l'aspiració a un estat propi dins d'Europa per aconseguir que Catalunya sigui lliure socialment i econòmicament. Al final de l'acte s'ha cremat un retrat de Felip V i un exemplar del Decret de Nova Planta. A més de CiU i ERC, altres partits i entitats independentistes s'hi han aplegat per fer els seus actes reivindicatius. Entre els que hi han passat hi ha Reagrupament i entitats com les CUP i Maulets, que han omplert el fossar d'estelades per retre homenatge als caiguts el 1714.
En la nit d'aquest divendres també ha tingut lloc la Marxa de Torxes, una reivindicació de la independència de Catalunya que ja s'ha convocat a gairebé 40 municipis. A més, a Vic, on fins ara es cremava el Decret de Nova Planta com a culminació de la Marxa, aquest any s'hi afegiran també sentències del Constitucional.
Homenatge als expresidents del Parlament
Els actes de la Diada del 2010 han començat aquest divendres a la tarda, a l'auditori del Parlament, amb un acte on l'historiador Joan B. Culla ha recordat els expresidents de la cambra des de la seva creació l'any 1932, començant per la figura de Lluís Companys i seguint amb els presidents de la cambra catalana durant l'exili i les trajectòries dels presidents del Parlament restablert que ja han mort. L'acte ha continuat amb les intervencions dels expresidents Heribert Barrera, Joan Rigol i l'actual president, Ernest Benach. A l'acte, al qual han assistit els presidents Montilla i Maragall, ha acabat amb la interpretació d'"Els segadors" a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.
L'actual president del Parlament, Ernest Benach, ha animat els ciutadans a celebrar la Diada amb la "consciència que les coses canviaran". I no ho diu per les properes eleccions autonòmiques del 28 de novembre sinó pel recorregut del catalanisme dels últims anys, incrementat per la sentència contra l'Estatut.
Després de la retallada de l'Estatut a la sentència del Constitucional, on es determinava que el català no pot tenir un ús preferent a les administracions, aquest any serà la llengua catalana la que tingui un total protagonisme a l'acte institucional de l'Onze de Setembre, al parc de la Ciutadella.
