El Festival de Cap Roig tanca amb un convidat de luxe: Charles Aznavour
Tancament de luxe al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell. Una de les grans veus de la cançó francesa, Charles Aznavour, posarà el punt final al certamen que durant el juliol i l'agost ha omplert de música el municipi empordanès. El cantant francès més universal, de 86 anys, ha repassat en un concert aquest dilluns els seus clàssics. Aquesta, però, no ha estat l'última oportunitat de veure el conegut com el Frank Sinatra francès; avui Charles Aznavour oferirà un segon concert a Calella de Palafrugell, que posarà la cirereta del pastís del festival.
Charles Aznavour és l'encarregat de fer baixar el teló del Festival Jardins de Cap Roig. Ho farà amb un doble concert aquest dilluns i dimarts, quan actuarà juntament amb la seva filla.
Després de més de 60 anys a l'escenari, haver cantat en cinc idiomes i amb més de cent milions de discos venuts, Aznavour s'ha convertit, per dret propi, en el cantant francès més universal.
Aznavour (París, 1924) va endinsar-se als 11 anys en la música. Els primers anys es va dedicar a la composició i va escriure cançons per a estrelles com Edith Piaf ("Jézébel"), Juliette Gréco ("Je hais les dimanches") i Eddie Constantine ("Et bôiller, et dormir").
La seva carrera com a cantant va trigar a prendre el vol. Tot i això, el seu primer triomf va arribar el 1953, quan va actuar al teatre Olympia de París. "Sur ma vie" es va convertir en el seu primer gran èxit.
A "Sur ma vie", el van seguir cançons com "Viens pleurer au creux de mon épaule", "Tu t'laisses aller", "La mamma" i "Comme ils disent".
Paral·lelament el gran cantant francès d'origen armeni ha mantingut una carrera cinematogràfica: va actuar a "Tirez sur le pianiste" (1960), dirigida per François Truffaut; "Un taxi pour Tobrouk" (1961), de Denys de La Patellière; "Deu negrets" (1974), de Peter Collinson, i "El timbal de llauna", de Volker Schlöndorff.
Després de més de 60 anys a l'escenari, haver cantat en cinc idiomes i amb més de cent milions de discos venuts, Aznavour s'ha convertit, per dret propi, en el cantant francès més universal.
Aznavour (París, 1924) va endinsar-se als 11 anys en la música. Els primers anys es va dedicar a la composició i va escriure cançons per a estrelles com Edith Piaf ("Jézébel"), Juliette Gréco ("Je hais les dimanches") i Eddie Constantine ("Et bôiller, et dormir").
La seva carrera com a cantant va trigar a prendre el vol. Tot i això, el seu primer triomf va arribar el 1953, quan va actuar al teatre Olympia de París. "Sur ma vie" es va convertir en el seu primer gran èxit.
A "Sur ma vie", el van seguir cançons com "Viens pleurer au creux de mon épaule", "Tu t'laisses aller", "La mamma" i "Comme ils disent".
Paral·lelament el gran cantant francès d'origen armeni ha mantingut una carrera cinematogràfica: va actuar a "Tirez sur le pianiste" (1960), dirigida per François Truffaut; "Un taxi pour Tobrouk" (1961), de Denys de La Patellière; "Deu negrets" (1974), de Peter Collinson, i "El timbal de llauna", de Volker Schlöndorff.
