Barcelona

La polèmica encetada arran de la prohibició de les corrides de toros arriba als correbous

Fa poc més d'una setmana el Parlament de Catalunya aprovava la prohibició de les corrides de toros a tot el territori català enmig d'una gran polèmica. La mesura, criticada pels taurins i aplaudida pels detractors dels toros, continua aixecant polseguera. En els últims dies són moltes les veus que reclamen que els correbous segueixin el mateix camí que les corrides i que es prohibeixin a tot el país. Els seus partidaris defensen la festa com a tradició cultural, mentre que des de diferents associacions pro drets dels animals, se'n reclama la seva abolició pel que consideren simplement una "tortura" i "maltractament".

Actualitzat
Els tradicionals correbous de les Terres de l'Ebre estan sota el punt de mira. Després que fa poc més d'una setmana el Parlament aprovés la iniciativa per vetar les corrides de toros a Catalunya, la polèmica ha saltat ara al terreny dels correbous.

Des de les associacions antitaurines i en defensa dels animals s'han aixecat moltes veus crítiques que reclamen la prohibició definitiva d'aquest tipus d'activitats. Els partidaris dels correbous defensen que es tracta d'una tradició cultural arrelada al territori que no pot desaparèixer, mentre que els detractors asseguren que l'argument de "cultura" i "tradició" només serveix d'excusa per continuar amb la "tortura" i el "maltractament" que pateixen els bous.

Una polèmica de llarg recorregut

Aquesta, però, no és la primera vegada que la polèmica al voltant dels correbous copsa l'actualitat. L'any 1988, amb la publicació de la llei de protecció dels animals, els mitjans de comunicació ja es van fer ressò dels enfrontaments entre els partidaris i els detractors dels correbous. Una polèmica que en aquella ocasió va acabar sense cap modificació legislativa.

El cert és que al llarg del anys, i paral·lelament a aquestes protestes, els bous de les Terres de l'Ebre també han anat recollint alguns suports. Fa tot just un parell de mesos, per exemple, la festa dels bous d'Alcanar i d'Ulldecona s'incorporaven en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya després que el Consell de Cultura Popular i Tradicional acordés presentar-la com a element festiu i patrimonial d'interès nacional. Una proposta que desfermava l'eufòria entre els seus partidaris i que arribava després de la petició dels Serveis Territorials de les Terres de l'Ebre i dels ajuntaments de Deltebre, l'Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja i Santa Bàrbara, de rebre el reconeixement per haver aprovat i aplicat el manual de bones pràctiques de les festes amb bous i que desfermava la seva eufòria.

Precisament aquest estiu, la Generalitat de Catalunya ha autoritzat més de 200 festes amb bous en una vintena de municipis del sud de Tarragona. Entre les festes, també s'inclouen algunes de les variants més típiques dels correfocs com els bous embolats, amb foc, o els bous capllaçats, amb cordes.

A més, es calcula que actualment se celebren festes amb bous de forma habitual, a uns 24 municipis i que existeixen dues entitats municipals descentralitzades de les Terres de l'Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d'emboladors. En total, una representació de prop de 5.000 persones.

Posicions completament contràries

Amb la prohibició de les corrides de toros a Catalunya a partir del 2012, els detractors dels correbous esperen amb candaletes que el vet s'estengui i prohibeixi també aquest tipus d'activitat a tot el territori català. Una prohibició que no està clar que arribi a fer-se efectiva.

A principis d'aquest mes d'agost, el Consell de Garanties Estatutaries, l'organisme consultiu català, avalava les festes dels "correbous" típics de les Terres de l'Ebre i dictaminava que la proposició de llei de regulació d'aquesta activitat a Catalunya s'adequava a la Constitució Espanyola i a l'Estatut.

Mentrestant, i a l'espera de veure si la prohibició dels correbous acaba fent-se efectiva o no, des de l'Associació per la Defensa dels Animals (ADDA), es reclama la prohibició dels correbous però reconeixen que acceptarien en última instància, que es continuessin celebrant si s'apliquessin algunes restriccions. En declaracions a Catalunya Ràdio, la presidenta de l'associació, Carme Méndez, ha explicat que aquest tipus de pràctica s'ha de prohibir però que abans que la situació actual i com a mal menor acceptarien els correbous si s'eliminessin els toros embolats i els bou capllaçats.

Amb tot, Méndez ha reiterat que tant el bou embolat com el bou capllaçat "són un maltractament que ha quedat demostrat en els informes dels especialistes" i que, per tant, cal treballar perquè aquesta pràctica deixi de ser un espectacle blindat i s'aboleixi com més aviat millor.


ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut