El Parlament aprova la creació de les vegueries amb els únics vots del tripartit
El ple del Parlament ha aprovat la nova organització territorial de Catalunya en vegueries. La llei, que s'ha aprovat només amb els vots del tripartit, estableix la creació de les vegueries Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i dels consells de vegueria respectius. És la primera fase d'aquesta reorganització territorial. Per crear les vegueries projectades que falten -la de les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i la de l'Alt Pirineu i Aran-, abans caldrà que les Corts espanyoles aprovin una llei per modificar els límits de les províncies i una altra per canviar la llei orgànica del règim electoral general. La llei de vegueries és un dels projectes que va tombar el Tribunal Constitucional. La cambra també ha aprovat, en aquest cas per majoria, recuperar l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La llei de vegueries s'ha aprovat amb els vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA i els vots en contra de CiU, PPC i el Grup Mixt. Convergència i Unió s'hi ha oposat ja que la considera un fracàs i reclama al tripartit que la retiri. La federació nacionalista defensa una ordenació territorial pròpia, però creu que la que ha proposat el tripartit no és l'adequada.
El diputat de CiU Lluís Corominas ha considerat que aquesta llei és "un dels fracassos més greus dels tripartit d'aquests set anys" perquè ho és "a escala política, jurídica i de cara a la ciutadania". Corominas ha admès que la creació de les vegueries és un "objectiu compartit" per la federació però ha afegit que el govern actual "no encerta el camí" i ha conclòs que "si es volen estimbar, que ho facin sols".
El republicà Miquel Àngel Estradé ha replicat demanant a CiU "quina alternativa ofereixen" i "quants anys més volen esperar a proposar la constitució del model territorial propi, si avui que tenien l'oportunitat de sumar-s'hi l'han desaprofitat".
Els consells de vegueria hauran d'esperar al 2011
El text que ha aprovat la cambra catalana estableix que els consells de vegueria de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona es crearan després de les eleccions municipals del 22 de maig del 2011, i no pas amb l'entrada en vigor de la llei, com volia el govern. El mateix tripartit hi ha introduït aquesta esmena arran del dictamen que va fer el Consell de Garanties Estatutàries, que va considerar més apropiat ajornar la creació dels consells de vegueria fins que les Corts Generals s'haguessin pronunciat sobre el canvi dels límits provincials.
Ausàs promet lluitar per l'Ebre
L'altra esmena del tripartit que s'ha aprovat manifesta que el consell de vegueria de les Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa, es constituirà tan bon punt s'hagi modificat la legislació estatal que permeti la creació d'aquesta vegueria. Quan passi, també es canviarà el nom de la vegueria de Tarragona pel de Camp de Tarragona.
Davant el fet que el Tribunal Constitucional va rebutjar modificar els límits de les quatre províncies actuals, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha exigit col·laboració al govern espanyol perquè Catalunya pugui desenvolupar aquest model propi d'organització territorial. "Desitgem que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, el desig de col·laboració sigui respost positivament per part de l'Estat. A partir de demà reprendrem les converses perquè les Terres de l'Ebre puguin ser vegueria després de les properes eleccions municipals. Per nosaltres no quedarà", ha destacat.
El territori, pendent
Una mostra de l'expectació que causa aquesta llei és que la tribuna de convidats del Parlament estava plena de gom a gom. Alcaldes, regidors, representants de la plataforma per la vegueria del Penedès -amb l'esperança que prosperés una esmena de l'oposició per crear-la aquest mateix dimarts- i fins i tot l'expresident Pasqual Maragall, han presenciat la votació.
Precisament, els penedesencs s'han aixecat i girat d'esquena a l'hemecicle quan s'ha rebutjat l'esmena per crear la vegueria que reclamen.
L'Àrea metropolitana de Barcelona, per unanimitat
El ple d'aquest dimarts també ha donat llum verda a la recuperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest cas, la votació ha prosperat per unanimitat.
L'ens supramunicipal aplega 36 municipis de l'àrea de Barcelona i té com a objectiu que es planifiquin de forma conjunta actuacions d'urbanisme, mobilitat, transport, aigües, residus i infraestructures, entre altres àmbits.
Tots els grups han considerat que l'organisme servirà per coordinar serveis i millorar-ne la qualitat, i han coincidit que cal deixar enrere les tensions que va provocar la decisió de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol de suprimir l'ens ara fa 23 anys.
El diputat de CiU Lluís Corominas ha considerat que aquesta llei és "un dels fracassos més greus dels tripartit d'aquests set anys" perquè ho és "a escala política, jurídica i de cara a la ciutadania". Corominas ha admès que la creació de les vegueries és un "objectiu compartit" per la federació però ha afegit que el govern actual "no encerta el camí" i ha conclòs que "si es volen estimbar, que ho facin sols".
El republicà Miquel Àngel Estradé ha replicat demanant a CiU "quina alternativa ofereixen" i "quants anys més volen esperar a proposar la constitució del model territorial propi, si avui que tenien l'oportunitat de sumar-s'hi l'han desaprofitat".
Els consells de vegueria hauran d'esperar al 2011
El text que ha aprovat la cambra catalana estableix que els consells de vegueria de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona es crearan després de les eleccions municipals del 22 de maig del 2011, i no pas amb l'entrada en vigor de la llei, com volia el govern. El mateix tripartit hi ha introduït aquesta esmena arran del dictamen que va fer el Consell de Garanties Estatutàries, que va considerar més apropiat ajornar la creació dels consells de vegueria fins que les Corts Generals s'haguessin pronunciat sobre el canvi dels límits provincials.
Ausàs promet lluitar per l'Ebre
L'altra esmena del tripartit que s'ha aprovat manifesta que el consell de vegueria de les Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa, es constituirà tan bon punt s'hagi modificat la legislació estatal que permeti la creació d'aquesta vegueria. Quan passi, també es canviarà el nom de la vegueria de Tarragona pel de Camp de Tarragona.
Davant el fet que el Tribunal Constitucional va rebutjar modificar els límits de les quatre províncies actuals, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha exigit col·laboració al govern espanyol perquè Catalunya pugui desenvolupar aquest model propi d'organització territorial. "Desitgem que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, el desig de col·laboració sigui respost positivament per part de l'Estat. A partir de demà reprendrem les converses perquè les Terres de l'Ebre puguin ser vegueria després de les properes eleccions municipals. Per nosaltres no quedarà", ha destacat.
El territori, pendent
Una mostra de l'expectació que causa aquesta llei és que la tribuna de convidats del Parlament estava plena de gom a gom. Alcaldes, regidors, representants de la plataforma per la vegueria del Penedès -amb l'esperança que prosperés una esmena de l'oposició per crear-la aquest mateix dimarts- i fins i tot l'expresident Pasqual Maragall, han presenciat la votació.
Precisament, els penedesencs s'han aixecat i girat d'esquena a l'hemecicle quan s'ha rebutjat l'esmena per crear la vegueria que reclamen.
L'Àrea metropolitana de Barcelona, per unanimitat
El ple d'aquest dimarts també ha donat llum verda a la recuperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest cas, la votació ha prosperat per unanimitat.
L'ens supramunicipal aplega 36 municipis de l'àrea de Barcelona i té com a objectiu que es planifiquin de forma conjunta actuacions d'urbanisme, mobilitat, transport, aigües, residus i infraestructures, entre altres àmbits.
Tots els grups han considerat que l'organisme servirà per coordinar serveis i millorar-ne la qualitat, i han coincidit que cal deixar enrere les tensions que va provocar la decisió de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol de suprimir l'ens ara fa 23 anys.
