Els bancs espanyols que s'han sotmès a la prova de resistència l'aproven i les caixes la suspenen
Tots els bancs espanyols han superat el test de resistència, excepte quatre unions de caixes, entre elles Unnim i la nova Caixa Catalunya. Així ho revelen les proves de resistència a 91 entitats bancàries d'Europa, 27 de les quals -9 bancs i 18 caixes- són espanyoles. El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha dit que les proves confirmen la solidesa del sector bancari espanyol i que les caixes no tindran cap problema per recapitalitzar-se a través del FROB. Segons Fernández Ordóñez, les necessitats de capital de les entitats financeres espanyoles -uns 2.043 milions en conjunt- és "irrisòria" en comparació amb els 260.000 milions que es van injectar a les entitats europees fa un any.
Els resultats de les proves els ha fet públics el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (CEBS) i mostren el comportament de les diferents entitats davant d'una hipotètica situació adversa o molt adversa de l'economia. Les proves de resistència s'han fet a 91 entitats bancàries europees, que equivalen al 65% del sector.
Els resultats assenyalen que el Santander té una ràtio de solvència del 10% en el pitjor dels casos, enfront del mínim del 6% exigit, mentre que el BBVA té un Tier 1 del 9,3%. Pel que fa a les caixes, cinc grups han suspès les proves, tot i les fusions. Es tracta de les catalanes Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa; la també catalana Unnim; Caja Duero y Caja España; Banca Cívica, i CajaSur.
Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa eren legalment ja una nova caixa sorgida d'una fusió tradicional que integrava negoci i reduïa oficines i plantilles, un procés de reestructuració costós en temps i també diners. Per això van haver de demanar al fons d'ajudes del govern 1.250 milions d'euros. Ara, segons la prova de resistència europea, no serien suficients si l'escenari econòmic empitjorés molt, fes pujar l'atur fins al 25% i els preus dels pisos i el sòl baixessin molt. Per això a la nova Caixa Catalunya li recomanen reforçar el seu capital demanant més diners al FROB o a un inversor privat en més de mil milions d'euros.
Tampoc l'altra fusió de caixes catalanes que treballa amb la marca Unnim no tindria prou capital per afrontar aquest escenari tan dolent. De tota manera, els seus directius asseguren que quan van fer i presentar tots els números ja havien previst escenaris molt dolents, i els superaven amb el capital que ja tenien i els 380 milions que han demanat d'ajudes. Ara hi haurien d'afegir 270 milions més per complir els mínims que s'exigeixen, uns diners que s'hauran de retornar en cinc anys.
L'altra fusió tradicional que tampoc supera la situació més difícil és la de Caja Duero y Caja España, que ja tenia 525 milions d'euros adjudicats, i que s'haurà de recapitalitzar amb 102 milions més. I entre els menys resistents també hi ha el grup Banca Cívica, fruit d'una fusió freda de diverses caixes que operaran a través d'un banc. Aquest grup de Caja Navarra, CajaCanarias i Caja de Burgos ho havia fet sense demanar diners públics, i ara la prova li exigeix augmentar el capital en 406 milions. Precisament aquest matí, i estrenant la possibilitat que li dóna la nova llei de caixes, ja havia aconseguit 450 milions d'euros de capital privat d'un fons nord-americà.
Les proves preveien tres possibles escenaris
Aplicar una "prova d'esforç" a una entitat financera és, a la pràctica, calcular si és prou solvent per aguantar una època de vaques magres. Es mesura si la banca resistiria en un escenari pitjor, tant pel que fa a l'economia com a la situació dels mercats financers, el crèdit o el deute públic. Les proves de resistència les ha fet el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus, un organisme consultiu de la Comissió Europea format per representants dels bancs centrals dels 27 països de la Unió i del Banc Central Europeu.
La solvència de les entitats financeres s'ha sotmès a tres possibles escenaris de futur, segons com evolucioni la crisi. I s'han tingut en compte les particularitats de cada país. La primera prova, en l'escenari més optimista, dibuixava una lleugera recuperació de l'economia, que donaria marge a la majoria de bancs i caixes per respirar tranquils. Però els números seran diferents si en els pròxims dos anys la crisi s'intensifica, creix l'atur, el preu dels pisos baixa i es dispara la morositat. La tercera prova, segurament la més dura, preguntava què passaria en cas de tempesta, és a dir, en el cas que països com Grècia o Espanya no poguessin pagar el seu deute.
Seguint l'estela nord-americana
L'any passat els Estats Units van anar més enllà en les proves de resistència perquè van fer públics els resultats. Llavors, tot plegat va ser considerat una operació de maquillatge i relacions públiques de l'administració Obama, perquè, tot i detectar forats en moltes entitats, cap era prou greu per fer saltar les alarmes. Però amb el temps s'ha atribuït a aquell experiment una part del mèrit d'haver calmat els mercats financers nord-americans.
Els resultats assenyalen que el Santander té una ràtio de solvència del 10% en el pitjor dels casos, enfront del mínim del 6% exigit, mentre que el BBVA té un Tier 1 del 9,3%. Pel que fa a les caixes, cinc grups han suspès les proves, tot i les fusions. Es tracta de les catalanes Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa; la també catalana Unnim; Caja Duero y Caja España; Banca Cívica, i CajaSur.
Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa eren legalment ja una nova caixa sorgida d'una fusió tradicional que integrava negoci i reduïa oficines i plantilles, un procés de reestructuració costós en temps i també diners. Per això van haver de demanar al fons d'ajudes del govern 1.250 milions d'euros. Ara, segons la prova de resistència europea, no serien suficients si l'escenari econòmic empitjorés molt, fes pujar l'atur fins al 25% i els preus dels pisos i el sòl baixessin molt. Per això a la nova Caixa Catalunya li recomanen reforçar el seu capital demanant més diners al FROB o a un inversor privat en més de mil milions d'euros.
Tampoc l'altra fusió de caixes catalanes que treballa amb la marca Unnim no tindria prou capital per afrontar aquest escenari tan dolent. De tota manera, els seus directius asseguren que quan van fer i presentar tots els números ja havien previst escenaris molt dolents, i els superaven amb el capital que ja tenien i els 380 milions que han demanat d'ajudes. Ara hi haurien d'afegir 270 milions més per complir els mínims que s'exigeixen, uns diners que s'hauran de retornar en cinc anys.
L'altra fusió tradicional que tampoc supera la situació més difícil és la de Caja Duero y Caja España, que ja tenia 525 milions d'euros adjudicats, i que s'haurà de recapitalitzar amb 102 milions més. I entre els menys resistents també hi ha el grup Banca Cívica, fruit d'una fusió freda de diverses caixes que operaran a través d'un banc. Aquest grup de Caja Navarra, CajaCanarias i Caja de Burgos ho havia fet sense demanar diners públics, i ara la prova li exigeix augmentar el capital en 406 milions. Precisament aquest matí, i estrenant la possibilitat que li dóna la nova llei de caixes, ja havia aconseguit 450 milions d'euros de capital privat d'un fons nord-americà.
Les proves preveien tres possibles escenaris
Aplicar una "prova d'esforç" a una entitat financera és, a la pràctica, calcular si és prou solvent per aguantar una època de vaques magres. Es mesura si la banca resistiria en un escenari pitjor, tant pel que fa a l'economia com a la situació dels mercats financers, el crèdit o el deute públic. Les proves de resistència les ha fet el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus, un organisme consultiu de la Comissió Europea format per representants dels bancs centrals dels 27 països de la Unió i del Banc Central Europeu.
La solvència de les entitats financeres s'ha sotmès a tres possibles escenaris de futur, segons com evolucioni la crisi. I s'han tingut en compte les particularitats de cada país. La primera prova, en l'escenari més optimista, dibuixava una lleugera recuperació de l'economia, que donaria marge a la majoria de bancs i caixes per respirar tranquils. Però els números seran diferents si en els pròxims dos anys la crisi s'intensifica, creix l'atur, el preu dels pisos baixa i es dispara la morositat. La tercera prova, segurament la més dura, preguntava què passaria en cas de tempesta, és a dir, en el cas que països com Grècia o Espanya no poguessin pagar el seu deute.
Seguint l'estela nord-americana
L'any passat els Estats Units van anar més enllà en les proves de resistència perquè van fer públics els resultats. Llavors, tot plegat va ser considerat una operació de maquillatge i relacions públiques de l'administració Obama, perquè, tot i detectar forats en moltes entitats, cap era prou greu per fer saltar les alarmes. Però amb el temps s'ha atribuït a aquell experiment una part del mèrit d'haver calmat els mercats financers nord-americans.
