janquim

Un 40% dels habitants de Copons participen als debats municipals a través del Facebook

Com es desglossa el pressupost de la piscina municipal? Hi ha acord per fer un aparcament al centre del poble i que els cotxes desapareguin dels carrers? Com es pot resoldre l'inconvenient de la brutícia que els gossos deixen? Totes aquestes qüestions, d'aparença més pràctica que política, formen part de l'àgora habitual que la petita població de Copons (Anoia) s'ha acostumat a emprar per debatre els assumptes que preocupen els seus prop de 300 habitants i per discutir les propostes que llança l'equip de govern.

Actualitzat
A través d'un grup al Facebook, amb accés restringit, els coponencs discuteixen entre ells, proposen noves maneres d'afrontar els problemes amb què topa la seva administració local i s'han convertit, sense que fos aquesta la seva intenció, en un dels exemples de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'àmbit de l'administració pública.

Aquesta iniciativa els va dur a sortir en un programa informatiu de la televisió pública però també a ser escoltats a diverses conferències internacionals sobre la matèria. La marca "Copons 2.0" sembla que ha tingut el seu efecte i ja hi ha un 40% de la població que forma part d'aquest grup obert en una xarxa social, com explica a aquest mitjà el regidor de Noves Tecnologies i impulsor inicial de la proposta, Ricard Espelt.

Ensenyar i connectar

Al principi no va ser gens senzill. Va caldre ensenyar a fer anar les eines i es van fer aules obertes; el mateix regidor va anar a unes quantes cases a ajudar els veïns a instal·lar el seu ordinador. Però ara, segons observa ell mateix, la gent s'ha acostumat a aquest sistema de democràcia deliberativa i els debats passen d'internet a les taules del bar de la piscina, que és el bar oficial del poble després que, no sense polèmica, es decidís habilitar l'antic cafè per ampliar les aules a l'escola. Naturalment, aquesta qüestió també es va discutir als fòrums previstos fins que es va arribar a un cert consens en què la majoria es va fer sentir.

Mentre que l'intent de dur a terme a Barcelona una consulta sobre una qüestió concreta va tenir les conseqüències pròpies d'un cert fracàs, a Copons, on tot és més fàcil per la dimensió del lloc i per la presència d'una població animada per fer política d'una altra manera, l'èxit és la paraula que va associada a aquestes accions.

Temors inicials

El mateix alcalde, Carles Mas, confessa que d'entrada l'equip de govern, de la llista independent Progrés Municipal, no ho veia gens clar i admet que tendia a mirar-s'ho com una mena de "bústia" on la gent hi deia la seva i els pressionaven fins al punt que responien massa de pressa i s'equivocaven. Ara tothom s'ha acostumat a seguir les retransmissions dels plens via streaming, en directe i per internet.

A punt d'acabar el seu mandat, i sense voluntat de repetir, Mas mostra amb orgull els carrerons ben conservats d'aquest antic poble de traginers que al segle XVIII va excel·lir per la seva posició geogràfica, entre Igualada i Calaf, i que encara avui exhibeix els vells casalots de fa dos segles i mig en un pendent que s'enfila cap als horts i la bassa vella. La bassa nova, un xic més avall, és una visita obligada que Mas ensenya com una obra significativa encara que Copons, avui dia, ja apareix esmentat més cops a internet per la seva experiència de democràcia participativa i l'ús de les tecnologies que no pas pel seu passat gloriós, representat en l'escultura de metall i pedra de l'artista Ernest Altés que hi ha a l'entrada del poble i que homenatja l'ofici dels forçuts traginers.

Espelt va tenir la tenacitat necessària per superar els camins que l'administració de vegades proposa, molt més costeruts que els carrers de Copons. Per això va decidir que el web municipal no faria servir els instruments estàndards que li proporcionaven des de la Diputació i ara mateix funciona com un blog, amb l'eina WordPress. Per tant, és un espai d'intercanvi, on tothom pot ficar cullerada. Entre aquest web obert i el grup del Facebook, Copons té espais a la xarxa per a l'intercanvi i i ha aconseguit una certa notorietat més enllà de la seva àrea.

Model replicat

La prova és que el model s'ha vist replicat del tot o en part en una desena de pobles propers, com Calonge de Segarra, Rubió, els Prats de Rei, Jorba... I ha servit per inspirar altres actuacions com l'agregador de notícies "Anoia en directe" o el projecte encara en fase inicial d'unir esforços a la comarca enfocats al turisme.

L'examen final tindrà lloc després de les eleccions municipals. Espelt, format a Belles Arts i dedicat a la seva feina de comunicació estratègica, ha actuat de "polític" de forma vocacional però no té previst continuar a l'Ajuntament de Copons. Té clar que si el projecte està prou madur, s'ha de mantenir sense la seva presència, encara que no amaga que està disposat a donar un cop de mà o els que calgui a la persona que assumeixi aquesta responsabilitat. A Copons ja s'han acostumat a funcionar d'una altra manera i no sembla que vulguin perdre ni aquesta oportunitat de canviar la política local, acostant-la al màxim a les persones, ni tampoc el nom que aquesta experiència els ha donat.

A l'estiu, la calor és abrusadora i a l'hivern el fred s'hi deixa sentir amb rigor, però Copons, en un trencall de l'antiga carretera cap a Andorra, ara menys transitada, s'adapta als canvis amb energia com si la climatologia només fos una circumstància més del seu entorn. Els seus carrers encara tenen la mida exacta perquè hi passin els carros estirats per cavalls i mules però per la seva xarxa ADSL hi circulen propostes i idees, les discussions i les opinions dels seus habitants, entossudits a ensenyar al món com es pot treure suc de la democràcia amb les noves tecnologies.
Anar al contingut