Karin Deutsch: "Els governs democràtics també controlen els continguts d'internet"
Karin Deutsch és una investigadora que es dedica a fer informes sobre la manera en què es respecten les llibertats d'expressió als mitjans de tot el món i a internet. Després de parlar amb ella durant més de mitja hora, fa la sensació que en sap més del que pot revelar. Deutsch va venir a Barcelona convidada pel VI congrés "Internet, dret i política" i va presentar l'informe "Freedom on the Net".
A què es dedica l'organització Freedom House?
És una organització independent, creada el 1941, que es dedica a fer informes sobre la llibertat d'expressió a tot el món.
I els informes, qui els utilitza?
ONGs que treballen en diferents països, governs per prendre decisions polítiques o companyies privades relacionades amb tecnologies com Google o Yahoo! Per exemple, a l'Afganistan va servir a molts activistes per fer-se una idea de com estava de controlada internet.
Ha dit que era una organització independent. Per qui està finançada?
Tenim molts programes per tot el món i molts estan finançats pel govern nord-americà. Però també per fundacions privades...
Si el govern nord-americà els finança en part, poden ser objectius en denunciar pràctiques de vigilància a internet?
És una qüestió complicada. Per això fa temps que intentem separar els informes que es fan per diferents països i cercar finançament privat.
A l'informe "Freedom on the Net" han analitzat la llibertat d'expressió a internet a 15 països. Quines en són les principals conclusions?
Hi ha governs que hi restringeixen l'accés com Cuba. En d'altres, com la Xina o l'Iran és possible connectar-se a internet però hi ha censura, filtratge de contingut i vigilància. Si els activistes publiquen alguna cosa en contra del govern, són arrestats i empresonats. O sigui, que hi permeten l'accés però et tenen sota control.
També destaquen les pràctiques de vigilància de països democràtics. Per què?
Hem estudiat el Regne Unit i Estònia. El Regne Unit, per exemple, és poc transparent quant a algunes lleis que té en relació amb la seguretat i la privacitat a la xarxa. Tothom assumeix que un país democràtic és totalment transparent però no sempre és així. Filtren contingut o vigilen els ciutadans. És poc comú arrestar, empresonar o torturar bloguers com en els països que no tenen democràcies. Estònia per ara està prou bé però altres països, també oberts, com pot ser Sud-àfrica hi posa problemes d'accés. El que volem és crear una metodologia per estudiar qualsevol país del món i mostrar les diferències de llibertat als mitjans i a internet.
Què podem fer per protegir la nostra llibertat a la xarxa?
Internet és un bon lloc perquè un bloguer pot publicar el que vol i córrer molt ràpid i captar l'atenció de milions de persones en poc temps. En molts països com EUA o Alemanya hi ha grups locals que fan seguiment de la privacitat i altres temes relacionats amb la llibertat a internet. També fan promoció i campanyes de sensibilització de les infraccions comeses pels governs i corporacions.
Em pot citar algun d'aquests grups?
Als EUA, els principals són EPIC (Electronic Privacy Information Center), el FEP (Electronic Frontier Foundation), el CDT (Centre per a la Democràcia i la Tecnologia) i el Centre Berkman de Harvard, entre d'altres. Privacy International és un dels principals grups a escala internacional.
A països amb menys recursos econòmics també hi ha aquesta concienciació de la llibertat de les comunicacions?
Hem vist a l'Àfrica projectes interessants, particularment lligats a l'ús dels mòbils perquè l'accés a internet a través d'un ordinador és més complicat. L'enviament dels SMS és més efectiu que els missatges electrònics. Un dels exemples és Usaihidi.com, un "mashup" que es va fer servir per primera vegada el 2008, a Kènia, per denunciar violacions dels drets humans. De seguida, va passar a mans d'un grup de sud-africans que el van fer circular per denunciar casos de violència xenòfoba. I a partir d'aquí, s'ha anat aplicant a diferents causes. Per monitoritzar les eleccions a l'Índia, o en altres països de Llatinoamèrica amb desastres naturals, com Haití, per dibuixar un mapa amb les zones més catastròfiques i anar actualitzant-les.
Hem de preocupar-nos per aquest control?
Preocupar-nos no, però sí estar-hi alerta. Caldria pensar en les intencions de les companyies que sembla que tenen molt bones intencions amb els ciutadans però ho saben tot de tu.
I aquest no és un missatge pessimista...
No vull ser pessimista. És un missatge molt realista que deixo aquí. I Google no és de les pitjors companyies, és més oberta i transparent que d'altres.
Per exemple?
Intel, que ven la seva tecnologia al govern xinès. O Nokia, que va vendre programari per espiar el govern iranià. Estudiar el moviment de les companyies tecnològiques és molt important també. N'hi ha moltes que no són transparents.
Com s'imagina la relació entre governs i ciutadans a la xarxa per als propers anys?
Cada cop tenim tecnologia més sofisticada per protestar, denunciar i protegir la nostra privacitat i llibertat a internet. Això és molt positiu. Però també observem com alguns governs s'adapten molt bé a aquesta sofisticació i ho fan servir per filtrar, restringir o controlar els continguts dels ciutadans, inclús per mòbil. I també hem d'esperar aquestes vulneracions per part de companyies multinacionals que operen a internet, com Google, Yahoo! i d'altres.
És una organització independent, creada el 1941, que es dedica a fer informes sobre la llibertat d'expressió a tot el món.
I els informes, qui els utilitza?
ONGs que treballen en diferents països, governs per prendre decisions polítiques o companyies privades relacionades amb tecnologies com Google o Yahoo! Per exemple, a l'Afganistan va servir a molts activistes per fer-se una idea de com estava de controlada internet.
Ha dit que era una organització independent. Per qui està finançada?
Tenim molts programes per tot el món i molts estan finançats pel govern nord-americà. Però també per fundacions privades...
Si el govern nord-americà els finança en part, poden ser objectius en denunciar pràctiques de vigilància a internet?
És una qüestió complicada. Per això fa temps que intentem separar els informes que es fan per diferents països i cercar finançament privat.
A l'informe "Freedom on the Net" han analitzat la llibertat d'expressió a internet a 15 països. Quines en són les principals conclusions?
Hi ha governs que hi restringeixen l'accés com Cuba. En d'altres, com la Xina o l'Iran és possible connectar-se a internet però hi ha censura, filtratge de contingut i vigilància. Si els activistes publiquen alguna cosa en contra del govern, són arrestats i empresonats. O sigui, que hi permeten l'accés però et tenen sota control.
També destaquen les pràctiques de vigilància de països democràtics. Per què?
Hem estudiat el Regne Unit i Estònia. El Regne Unit, per exemple, és poc transparent quant a algunes lleis que té en relació amb la seguretat i la privacitat a la xarxa. Tothom assumeix que un país democràtic és totalment transparent però no sempre és així. Filtren contingut o vigilen els ciutadans. És poc comú arrestar, empresonar o torturar bloguers com en els països que no tenen democràcies. Estònia per ara està prou bé però altres països, també oberts, com pot ser Sud-àfrica hi posa problemes d'accés. El que volem és crear una metodologia per estudiar qualsevol país del món i mostrar les diferències de llibertat als mitjans i a internet.
Què podem fer per protegir la nostra llibertat a la xarxa?
Internet és un bon lloc perquè un bloguer pot publicar el que vol i córrer molt ràpid i captar l'atenció de milions de persones en poc temps. En molts països com EUA o Alemanya hi ha grups locals que fan seguiment de la privacitat i altres temes relacionats amb la llibertat a internet. També fan promoció i campanyes de sensibilització de les infraccions comeses pels governs i corporacions.
Em pot citar algun d'aquests grups?
Als EUA, els principals són EPIC (Electronic Privacy Information Center), el FEP (Electronic Frontier Foundation), el CDT (Centre per a la Democràcia i la Tecnologia) i el Centre Berkman de Harvard, entre d'altres. Privacy International és un dels principals grups a escala internacional.
A països amb menys recursos econòmics també hi ha aquesta concienciació de la llibertat de les comunicacions?
Hem vist a l'Àfrica projectes interessants, particularment lligats a l'ús dels mòbils perquè l'accés a internet a través d'un ordinador és més complicat. L'enviament dels SMS és més efectiu que els missatges electrònics. Un dels exemples és Usaihidi.com, un "mashup" que es va fer servir per primera vegada el 2008, a Kènia, per denunciar violacions dels drets humans. De seguida, va passar a mans d'un grup de sud-africans que el van fer circular per denunciar casos de violència xenòfoba. I a partir d'aquí, s'ha anat aplicant a diferents causes. Per monitoritzar les eleccions a l'Índia, o en altres països de Llatinoamèrica amb desastres naturals, com Haití, per dibuixar un mapa amb les zones més catastròfiques i anar actualitzant-les.
Hem de preocupar-nos per aquest control?
Preocupar-nos no, però sí estar-hi alerta. Caldria pensar en les intencions de les companyies que sembla que tenen molt bones intencions amb els ciutadans però ho saben tot de tu.
I aquest no és un missatge pessimista...
No vull ser pessimista. És un missatge molt realista que deixo aquí. I Google no és de les pitjors companyies, és més oberta i transparent que d'altres.
Per exemple?
Intel, que ven la seva tecnologia al govern xinès. O Nokia, que va vendre programari per espiar el govern iranià. Estudiar el moviment de les companyies tecnològiques és molt important també. N'hi ha moltes que no són transparents.
Com s'imagina la relació entre governs i ciutadans a la xarxa per als propers anys?
Cada cop tenim tecnologia més sofisticada per protestar, denunciar i protegir la nostra privacitat i llibertat a internet. Això és molt positiu. Però també observem com alguns governs s'adapten molt bé a aquesta sofisticació i ho fan servir per filtrar, restringir o controlar els continguts dels ciutadans, inclús per mòbil. I també hem d'esperar aquestes vulneracions per part de companyies multinacionals que operen a internet, com Google, Yahoo! i d'altres.
