El Constitucional només admet les vegueries si es conserven les províncies
La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l'Estatut indica que el Parlament no podrà regular per llei els límits provincials. D'aquesta manera, d'acord amb la sentència, les vegueries podrien ser una nova denominació de les províncies catalanes o bé una nova entitat local. En aquest segon cas, però, es mantindrien les províncies com "l'organització del govern local de l'Estat a Catalunya". Els magistrats insisteixen que l'existència de les províncies ve determinada per la Constitució i que no es poden eliminar ni tampoc modificar-ne els límits sense el consentiment de les Corts Generals. D'altra banda, el Tribunal considera constitucionals els articles de l'Estatut referents a les competències locals.
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya indica que el Parlament català no podrà regular per llei els límits provincials en implantar les vegueries. El TC creu que els articles 90 i 91, corresponents a "La vegueria" i "El Consell de Vegueria" respectivament, són constitucionals però indica "els termes" en què s'han d'interpretar.
Els jutges fan dues possibles interpretacions del que són les vegueries. En la primera, la vegueria és una entitat local que "concorre amb els municipis en l'estructuració de l'organització territorial bàsica de la Generalitat de Catalunya, també organitzada en comarques i altres ens supramunicipals de possible creació". En aquest cas, la divisió en vegueries no afectaria les activitats de l'Estat a Catalunya, que continuarien fent-se seguint el criteri de divisió provincial.
La segona interpretació que en fan els magistrats és que la vegueria "no seria una nova entitat local, sinó la nova denominació de la província a Catalunya". Els magistrats apunten aquesta conclusió a partir de l'article 91.3 de l'Estatut, que estableix que els consells de vegueria "substitueixen les diputacions". En aquesta possibilitat, que la sentència aclareix que "no és contrària a la Constitució", les províncies catalanes passarien a denominar-se "vegueries".
El Tribunal conclou que els consells de vegueria poden substituir les diputacions sempre que els límits geogràfics de la vegueria coincideixin amb els de la província, tot i que la composició i l'elecció dels membres dels consells de vegueria correspondria a la legislació de l'Estat. El que "no seria constitucionalment admissible", apunten, és que aquests consells substituïssin les diputacions en cas que les vegueries fossin entitats locals de nova creació.
Les províncies són intocables
La sentència deixa molt clar que la província "és una entitat assumida i assegurada per la Constitució" i que l'alteració dels seus límits depèn de les Corts Generals, en cap cas del Parlament. "El fet que l'Estatut d'Autonomia no faci menció de la província, tret de l'article 91.4, no pot suposar, en absolut, la desaparició d'aquesta entitat local a Catalunya", rebla el text.
El Constitucional estableix que les vegueries no poden afectar "la divisió territorial de l'Estat en províncies ni, en particular, la divisió de Catalunya en les quatre províncies actualment existents".
Via lliure als articles sobre competències locals
Sobre els articles 84.2 i 84.3 de l'Estatut, referents a les competències dels ens locals, el Tribunal en desestima la impugnació, ja que entén que les matèries sobre les quals tindrien competència els governs locals són matèries de competència autonòmica i "en cap cas" substitueix o desplaça "els principis que dicti l'Estat sobre les competències locals".
El recurs del PP feia un esment especial a l'atribució als governs locals de la coordinació dels cossos i forces de seguretat presents al municipi a través de la Junta de Seguretat. La sentència, però, creu que el text estatutari "no té per finalitat la constitució, composició o funcions" d'aquesta Junta, sinó simplement la "facultat de coordinació".
Els magistrats també remarquen que, tot i que l'Estatut "ometi qualsevol referència a la competència estatal en matèria de règim local", els legisladors "han d'atendre's a la legislació bàsica de l'Estat" i respectar "la competència estatal".
Els jutges fan dues possibles interpretacions del que són les vegueries. En la primera, la vegueria és una entitat local que "concorre amb els municipis en l'estructuració de l'organització territorial bàsica de la Generalitat de Catalunya, també organitzada en comarques i altres ens supramunicipals de possible creació". En aquest cas, la divisió en vegueries no afectaria les activitats de l'Estat a Catalunya, que continuarien fent-se seguint el criteri de divisió provincial.
La segona interpretació que en fan els magistrats és que la vegueria "no seria una nova entitat local, sinó la nova denominació de la província a Catalunya". Els magistrats apunten aquesta conclusió a partir de l'article 91.3 de l'Estatut, que estableix que els consells de vegueria "substitueixen les diputacions". En aquesta possibilitat, que la sentència aclareix que "no és contrària a la Constitució", les províncies catalanes passarien a denominar-se "vegueries".
El Tribunal conclou que els consells de vegueria poden substituir les diputacions sempre que els límits geogràfics de la vegueria coincideixin amb els de la província, tot i que la composició i l'elecció dels membres dels consells de vegueria correspondria a la legislació de l'Estat. El que "no seria constitucionalment admissible", apunten, és que aquests consells substituïssin les diputacions en cas que les vegueries fossin entitats locals de nova creació.
Les províncies són intocables
La sentència deixa molt clar que la província "és una entitat assumida i assegurada per la Constitució" i que l'alteració dels seus límits depèn de les Corts Generals, en cap cas del Parlament. "El fet que l'Estatut d'Autonomia no faci menció de la província, tret de l'article 91.4, no pot suposar, en absolut, la desaparició d'aquesta entitat local a Catalunya", rebla el text.
El Constitucional estableix que les vegueries no poden afectar "la divisió territorial de l'Estat en províncies ni, en particular, la divisió de Catalunya en les quatre províncies actualment existents".
Via lliure als articles sobre competències locals
Sobre els articles 84.2 i 84.3 de l'Estatut, referents a les competències dels ens locals, el Tribunal en desestima la impugnació, ja que entén que les matèries sobre les quals tindrien competència els governs locals són matèries de competència autonòmica i "en cap cas" substitueix o desplaça "els principis que dicti l'Estat sobre les competències locals".
El recurs del PP feia un esment especial a l'atribució als governs locals de la coordinació dels cossos i forces de seguretat presents al municipi a través de la Junta de Seguretat. La sentència, però, creu que el text estatutari "no té per finalitat la constitució, composició o funcions" d'aquesta Junta, sinó simplement la "facultat de coordinació".
Els magistrats també remarquen que, tot i que l'Estatut "ometi qualsevol referència a la competència estatal en matèria de règim local", els legisladors "han d'atendre's a la legislació bàsica de l'Estat" i respectar "la competència estatal".
