"Els riscos d'estar al 'núvol' d'internet"
Els dies 7 i 8 de juliol se celebra a Barcelona el VI Congrés Internacional IDP (Internet, Dret i Política), organitzat per la UOC, que enguany està dedicat al "cloud computing" o núvol a la xarxa. Els principals ponents han destacat els seus avantatges, però també els buits legal que hi ha sobre la privacitat de les dades dels usuaris.
Potser el terme "cloud computing" o l'expressió "ser al núvol" pot resultar confusa o nova per a molts. Però si preguntem quants dels que estan llegint aquestes línies tenen un correu de Google, Yahoo! o un Hotmail, la proporció disminueix. Si a més fem aixecar les mans als que tinguin un perfil a Facebook o LinkedIn, ja serem molts més. I si afegim que es pronuniciin tots aquells que publiquen fotos a Flickr o vídeos a YouTube veurem que, en realitat, som molts els que estem al núvol d'internet.
La conferència inaugural del VI Congrés d'Internet, Dret i Política, organizat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat intensa i reveladora. El professor de la Universitat de Tilburg (Holanda) Ronald Leenes ha destacat que ser al núvol té els seus avantatges: com ara no haver d'instal·lar cap programa per treballar a la xarxa amb les nostres dades; no preocupar-nos per la capacitat d'emmagatzemar megues o gigues d'informació o no haver de pensar en la renovació de les versions dels programes que fem servir. Però, sens dubte, el millor del "cloud computing" és la ubiqüitat. És a dir, que des de qualsevol ordinador del món podem accedir a les nostres dades.
També té punts negatius, per descomptat. El principal és que la nostra informació i privacitat la posem en moltes mans, i totes desconegudes. L'usuari final té poques possibilitats de saber qui està controlant la seva informació perquè darrere de la marca (per exemple, Google) hi ha intermediaris que operen de manera gairebé invisible.
Llegir les clàusules de privacitat
La jornada ha servit també per prendre consciència de la importància de llegir-se les clàusules de privacitat que tothom aprova indiscriminadament alhora de crear-se un nou perfil a Facebook o publicar vídeos a YouTube, per posar dos exemples. Leenes ha repassat algunes de les lleis vigents a Europa i als EUA en relació amb la privacitat i la propietat intel·lectual i no queda clar que incloguin els serveis que ofereixen les aplicacions de "cloud computing". Per ara, l'usuari final i l'empresa queden desprotegits en aquest sentit. "Quan fem servir un servei de Google o d'Amazon ens hauríem de preguntar si el servidor el tenen als EUA, a Europa o en alguna altre part del món. Llavors esbrinar què diuen les lleis d'aquell lloc al respecte i de quina manera estan protegint la informació professional o personal que publiquem".
On és la nostra privacitat?
Pau Garcia-Milà, cofundador de l'empresa catalana EyeOs -dedicada al "cloud computing"- i la taula rodona següent, composta per tres advocats, ha aprofundit molt més en el tema legal. Garcia-Milà ha recordat que bona part de les nostres dades a internet estan controlades per tres grans companyies. "Ho deixem tot en mans de Google, Amazon i Microsoft, que són els que tenen els majors servidors de 'cloud computing' actualment". Ens hauria d'amoïnar, això?
Ramon Miralles, de l'Agència de Protecció de Dades, ha volgut desmitificar les pors que hi ha amb la privacitat de les dades al núvol. "Sabem la informació que tenim però sabem a on va a parar quan la publiquem? Per què amoïnar-nos ara? Com a usuaris finals, tampoc sabrem qui les té perquè hi ha intermediaris que són invisibles o desconeguts". Segons aquest expert, el 2008, un 69% dels internautes nord-americans ja estaven al núvol. I el fenomen va en augment. "Però quan realment ens assabentarem del que suposa treballar al núvol serà quan les empreses s'hi fiquin massivament. Llavors sí que caldrà preocupar-se de veritat per la protecció de les dades".
I per si el tema no era prou complex també s'ha parlat del "núvol obert" en contraposició a l'actual. El principal avantatge com a usuari seria saber on estan ubicades físicament les dades personals. Per promoure aquesta modalitat s'ha creat l'"Open cloud computing Manifesto", que ja comença a tenir seguidors i promotors arreu del món.
La conferència inaugural del VI Congrés d'Internet, Dret i Política, organizat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat intensa i reveladora. El professor de la Universitat de Tilburg (Holanda) Ronald Leenes ha destacat que ser al núvol té els seus avantatges: com ara no haver d'instal·lar cap programa per treballar a la xarxa amb les nostres dades; no preocupar-nos per la capacitat d'emmagatzemar megues o gigues d'informació o no haver de pensar en la renovació de les versions dels programes que fem servir. Però, sens dubte, el millor del "cloud computing" és la ubiqüitat. És a dir, que des de qualsevol ordinador del món podem accedir a les nostres dades.
També té punts negatius, per descomptat. El principal és que la nostra informació i privacitat la posem en moltes mans, i totes desconegudes. L'usuari final té poques possibilitats de saber qui està controlant la seva informació perquè darrere de la marca (per exemple, Google) hi ha intermediaris que operen de manera gairebé invisible.
Llegir les clàusules de privacitat
La jornada ha servit també per prendre consciència de la importància de llegir-se les clàusules de privacitat que tothom aprova indiscriminadament alhora de crear-se un nou perfil a Facebook o publicar vídeos a YouTube, per posar dos exemples. Leenes ha repassat algunes de les lleis vigents a Europa i als EUA en relació amb la privacitat i la propietat intel·lectual i no queda clar que incloguin els serveis que ofereixen les aplicacions de "cloud computing". Per ara, l'usuari final i l'empresa queden desprotegits en aquest sentit. "Quan fem servir un servei de Google o d'Amazon ens hauríem de preguntar si el servidor el tenen als EUA, a Europa o en alguna altre part del món. Llavors esbrinar què diuen les lleis d'aquell lloc al respecte i de quina manera estan protegint la informació professional o personal que publiquem".
On és la nostra privacitat?
Pau Garcia-Milà, cofundador de l'empresa catalana EyeOs -dedicada al "cloud computing"- i la taula rodona següent, composta per tres advocats, ha aprofundit molt més en el tema legal. Garcia-Milà ha recordat que bona part de les nostres dades a internet estan controlades per tres grans companyies. "Ho deixem tot en mans de Google, Amazon i Microsoft, que són els que tenen els majors servidors de 'cloud computing' actualment". Ens hauria d'amoïnar, això?
Ramon Miralles, de l'Agència de Protecció de Dades, ha volgut desmitificar les pors que hi ha amb la privacitat de les dades al núvol. "Sabem la informació que tenim però sabem a on va a parar quan la publiquem? Per què amoïnar-nos ara? Com a usuaris finals, tampoc sabrem qui les té perquè hi ha intermediaris que són invisibles o desconeguts". Segons aquest expert, el 2008, un 69% dels internautes nord-americans ja estaven al núvol. I el fenomen va en augment. "Però quan realment ens assabentarem del que suposa treballar al núvol serà quan les empreses s'hi fiquin massivament. Llavors sí que caldrà preocupar-se de veritat per la protecció de les dades".
I per si el tema no era prou complex també s'ha parlat del "núvol obert" en contraposició a l'actual. El principal avantatge com a usuari seria saber on estan ubicades físicament les dades personals. Per promoure aquesta modalitat s'ha creat l'"Open cloud computing Manifesto", que ja comença a tenir seguidors i promotors arreu del món.
