El responsable de finances de CiU nega ser el "Daniel" que cobrava diners del Palau de la Música
Les compareixences a la comissió parlamentària d'investigació del "cas Palau" per aclarir si Convergència Democràtica de Catalunya es va finançar il·lícitament a través de la institució musical s'han reprès aquest dilluns. Antics i actuals responsables de les fundacions vinculades a CDC han negat irregularitats, han assegurat que les activitats musicals es van fer i que aquests diners no es van destinar ni a pagar comissions ni a finançar il·legalment Convergència.
Osàcar no era el "Daniel" que cobrava les comissions
El responsable de finances de Convergència i administrador de la Fundació Trias Fargas, Daniel Osàcar, ha negat haver cobrat mai diners del Palau de la Música. En la documentació trobada als despatxos del Palau de la Música, apareix el pagament de comissions a nom de "Daniel" i s'havia apuntat que podria ser Osàcar. "Aquest Daniel no sóc jo perquè aquests diners rotundament no els he cobrat. Els únics diners que he cobrat del Palau de la Música han estat estrictament xecs nominatius dirigits a la Fundació Trias Fargas en funció d'un conveni legal signat amb el Palau de la Música", ha explicat Osàcar, visiblement indignat per les acusacions.
El responsable de finances de Convergència ha descrit com a "rocambolesca" la connexió entre Ferrovial, CiU i el Palau i l'ha desmentit taxativament.
"Amplíssims" poders a Millet
L'exsecretari de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Joan Segura, ha admès que en el patronat, al novembre de 2002, va atorgar poders "amplíssims" a Fèlix Millet per negociar el projecte de l'hotel. "Eren uns poders amplis, per no dir amplíssims, per poder comprar, gravar i fins i tot vendre els drets que s'adquireixen dels edificis de Sant Pere més Alt". Tot consta en el llibre d'actes de la fundació i en el registre de la propietat.
Segura ha explicat que, com a secretari, mai va intervenir, ni va saber de qüestions econòmiques, a les reunions del patronat, de la comissió delegada i de la junta. Ha afirmat, però que sabia que Millet desviava beneficis a l'Orfeó, al·legant que "no estava ben vist que una fundació guanyi molts diners".
En preguntar-li si no li estranyava aquesta operació i d'altres que es van fer al Palau, Joan Segura ho ha justificat amb la persona que es pensaven que era Fèlix Millet. "Del 22 al 24 de juliol hi ha un món de diferència. El 24 de juliol, Millet era una persona desacreditada amb la qual ningú volia parlar, però el 22 de juliol era una persona fabulosa i que tothom elogiava", ha explicat Segura. Per això, les decisions al Palau es prenien per "unanimitat i aplaudiments".
L'exsecretari de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ignorava els convenis que el Palau tenia amb diferents entitats, entre les quals la Fundació CatDem. Ha assegurat, però, que no té constància que es desviessin diners per finançar irregularment CDC.
Neguen irregularitats i critiquen la comissió
El primer a comparèixer ha estat el president actual de la Fundació CatDem, Joaquim Ferrer, que ha negat tenir responsabilitats sobre les finances de la fundació i ha explicat que l'únic conveni que ha signat fins ara al capdavant de CatDem és aquell en què es comprometen a tornar els 600.000 euros que la Fundació Trias Fargas va rebre del Palau. Ferrer ha criticat que la comissió parlamentària sigui, segons ha dit, una eina per erosionar CiU.
En segon lloc, ha donat explicacions Antoni Vives, exdirector de la Fundació Trias Fargas. Vives ha negat que els convenis amb l'Orfeó Català servissin per finançar irregularment CDC, i defensa les activitats musicals promogudes per la fundació. Segons aquest antic responsable de la Fundació Trias Fargas, totes les activitats musicals previstes als convenis es van fer, encara que algunes no constin a la memòria d'activitats.
Vives ha assegurat que durant el seu mandat no hi va haver cap irregularitat i ha afegit que ell no feia cap seguiment econòmic, sinó que aquesta responsabilitat requeia sobre l'administrador, Daniel Osàcar, que també compareix a la comissió.
Colomines demana la compareixença de García-Bragado
També ha donat explicacions el director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, que ha admès que va retardar l'enviament de documents al Parlament perquè va considerar que així evitava que es filtressin a la premsa.
Colomines ha titllat la comissió de "frau de llei" fent seves les paraules del director de l'Oficina Antifrau, que es referia al fet que les comissions d'investigació acostumen a investigar els governs i no l'oposició. "Més de frau de llei és que aquí no estigui assegut Ramon García-Bragado i ho estigui jo", ha afegit Colomines, que ha remarcat que hauria dimitit si hagués comprovat que es va produir finançament irregular de CDC o de la fundació que dirigeix des del 2007.
Un testimoni esperat: la secretària de Millet
Un dels testimonis més esperats aquest dilluns era el de l'exsecretària de Fèlix Millet, Elisabet Barberà, que s'ha negat a respondre les preguntes dels membres de la comissió. Segons les informacions aparegudes a la premsa, al seu ordinador hi havia informació sobre les comissions que va obtenir Millet per intercedir en projectes d'obra pública. Barberà havia de comparèixer ara fa uns dies, però es va excusar dient que estava fent el Camí de Sant Jaume. S'ha acollit al dret de no declarar i mantenir silenci perquè ja ha col·laborat amb la justícia en els processos contra Millet i Montull.
Dimarts: Millet i Montull
Aquest dimarts estan cridats a declarar els dos principals imputats pel cas, els exresponsables del Palau de la Música i autors confessos de l'espoliació de la institució: Fèlix Millet i Jordi Montull. Els dirigents de l'antiga Fundació Trias Fargas hauran de fer front a les acusacions sobre un presumpte finançament irregular de Convergència, amb desviament de fons del Palau de la Música, unes sospites que han augmentat els últims dies, després que s'ha fet públic que Millet hauria escrit al seu ordinador que es va repartir amb la Trias Fargas el 4% d'algunes obres públiques assignades per CiU quan era al govern.
El responsable de finances de Convergència i administrador de la Fundació Trias Fargas, Daniel Osàcar, ha negat haver cobrat mai diners del Palau de la Música. En la documentació trobada als despatxos del Palau de la Música, apareix el pagament de comissions a nom de "Daniel" i s'havia apuntat que podria ser Osàcar. "Aquest Daniel no sóc jo perquè aquests diners rotundament no els he cobrat. Els únics diners que he cobrat del Palau de la Música han estat estrictament xecs nominatius dirigits a la Fundació Trias Fargas en funció d'un conveni legal signat amb el Palau de la Música", ha explicat Osàcar, visiblement indignat per les acusacions.
El responsable de finances de Convergència ha descrit com a "rocambolesca" la connexió entre Ferrovial, CiU i el Palau i l'ha desmentit taxativament.
"Amplíssims" poders a Millet
L'exsecretari de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Joan Segura, ha admès que en el patronat, al novembre de 2002, va atorgar poders "amplíssims" a Fèlix Millet per negociar el projecte de l'hotel. "Eren uns poders amplis, per no dir amplíssims, per poder comprar, gravar i fins i tot vendre els drets que s'adquireixen dels edificis de Sant Pere més Alt". Tot consta en el llibre d'actes de la fundació i en el registre de la propietat.
Segura ha explicat que, com a secretari, mai va intervenir, ni va saber de qüestions econòmiques, a les reunions del patronat, de la comissió delegada i de la junta. Ha afirmat, però que sabia que Millet desviava beneficis a l'Orfeó, al·legant que "no estava ben vist que una fundació guanyi molts diners".
En preguntar-li si no li estranyava aquesta operació i d'altres que es van fer al Palau, Joan Segura ho ha justificat amb la persona que es pensaven que era Fèlix Millet. "Del 22 al 24 de juliol hi ha un món de diferència. El 24 de juliol, Millet era una persona desacreditada amb la qual ningú volia parlar, però el 22 de juliol era una persona fabulosa i que tothom elogiava", ha explicat Segura. Per això, les decisions al Palau es prenien per "unanimitat i aplaudiments".
L'exsecretari de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ignorava els convenis que el Palau tenia amb diferents entitats, entre les quals la Fundació CatDem. Ha assegurat, però, que no té constància que es desviessin diners per finançar irregularment CDC.
Neguen irregularitats i critiquen la comissió
El primer a comparèixer ha estat el president actual de la Fundació CatDem, Joaquim Ferrer, que ha negat tenir responsabilitats sobre les finances de la fundació i ha explicat que l'únic conveni que ha signat fins ara al capdavant de CatDem és aquell en què es comprometen a tornar els 600.000 euros que la Fundació Trias Fargas va rebre del Palau. Ferrer ha criticat que la comissió parlamentària sigui, segons ha dit, una eina per erosionar CiU.
En segon lloc, ha donat explicacions Antoni Vives, exdirector de la Fundació Trias Fargas. Vives ha negat que els convenis amb l'Orfeó Català servissin per finançar irregularment CDC, i defensa les activitats musicals promogudes per la fundació. Segons aquest antic responsable de la Fundació Trias Fargas, totes les activitats musicals previstes als convenis es van fer, encara que algunes no constin a la memòria d'activitats.
Vives ha assegurat que durant el seu mandat no hi va haver cap irregularitat i ha afegit que ell no feia cap seguiment econòmic, sinó que aquesta responsabilitat requeia sobre l'administrador, Daniel Osàcar, que també compareix a la comissió.
Colomines demana la compareixença de García-Bragado
També ha donat explicacions el director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, que ha admès que va retardar l'enviament de documents al Parlament perquè va considerar que així evitava que es filtressin a la premsa.
Colomines ha titllat la comissió de "frau de llei" fent seves les paraules del director de l'Oficina Antifrau, que es referia al fet que les comissions d'investigació acostumen a investigar els governs i no l'oposició. "Més de frau de llei és que aquí no estigui assegut Ramon García-Bragado i ho estigui jo", ha afegit Colomines, que ha remarcat que hauria dimitit si hagués comprovat que es va produir finançament irregular de CDC o de la fundació que dirigeix des del 2007.
Un testimoni esperat: la secretària de Millet
Un dels testimonis més esperats aquest dilluns era el de l'exsecretària de Fèlix Millet, Elisabet Barberà, que s'ha negat a respondre les preguntes dels membres de la comissió. Segons les informacions aparegudes a la premsa, al seu ordinador hi havia informació sobre les comissions que va obtenir Millet per intercedir en projectes d'obra pública. Barberà havia de comparèixer ara fa uns dies, però es va excusar dient que estava fent el Camí de Sant Jaume. S'ha acollit al dret de no declarar i mantenir silenci perquè ja ha col·laborat amb la justícia en els processos contra Millet i Montull.
Dimarts: Millet i Montull
Aquest dimarts estan cridats a declarar els dos principals imputats pel cas, els exresponsables del Palau de la Música i autors confessos de l'espoliació de la institució: Fèlix Millet i Jordi Montull. Els dirigents de l'antiga Fundació Trias Fargas hauran de fer front a les acusacions sobre un presumpte finançament irregular de Convergència, amb desviament de fons del Palau de la Música, unes sospites que han augmentat els últims dies, després que s'ha fet públic que Millet hauria escrit al seu ordinador que es va repartir amb la Trias Fargas el 4% d'algunes obres públiques assignades per CiU quan era al govern.
