Imputats els màxims responsables d'Urbanisme de l'Ajuntament i l'arquitecte de l'hotel del Palau
La jutge del cas de l'hotel del Palau de la Música ha anunciat noves imputacions: la del regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado; el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, i l'arquitecte Carlos Díaz. La magistrada Míriam de Rosa Palacio els ha imputat per amagar informació, perquè considera que tant el regidor i el gerent d'Urbanisme com l'arquitecte sabien que el propietari de l'immoble on s'havia de construir l'hotel del Palau era Olivia Hotels, però ho van amagar per afavorir una maniobra especulativa. Després de declarar-los imputats, la jutge els ha citat a declarar el 12 de juliol.
El quart tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramon García-Bragado, i el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, van pactar al març del 2006 no donar publicitat al conveni signat entre la Generalitat i el Consorci del Palau de la Música, segons es desprèn d'una de les carpetes localitzades al Palau de la Música, que podria pertànyer a Jordi Montull.
Segons recull l'acte de la jutge, la carpeta incloïa una transcripció d'una conversa telefònica mantinguda entre Bragado i l'arquitecte del projecte, Carlos Díaz, en què es recollia una conversa prèvia entre Bragado i Massaguer. Bragado explicava a Díaz que havia pactat amb Massaguer que els edificis que s'havien de descatalogar podia fer-ho l'Ajuntament "sense" intervenció de la Generalitat i que se signaria el conveni entre la Generalitat i la Fundació el dia assenyalat "sense publicitat".
També van pactar que per a la signatura del conveni entre Generalitat, Ajuntament i Fundació calia demanar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat un informe favorable que afirmés que el projecte era "bo i convenient per al Palau" per tractar-se d'un bé d'interès nacional, ja que totes les operacions de l'entorn han de tenir un informe preceptiu.
Una de les directrius que assenyalava Bragado a Díaz per enviar aquesta sol.licitud era que havia d'anar acompanyada del projecte que es proposava i d'una memòria justificativa que expliqués els avantatges per al Palau. Abans de l'enviament de la sol·licitud s'explicitava que en remetés una còpia a Bragado perquè hi donés el vistiplau i avisés la Conselleria de Cultura que era "urgent redactar l'informe favorable".
En aquesta conversa Bragado també recordava a Díaz que era necessari "el control polític de Millet sobre tots els partits". Concloïa assegurant que la signatura es realitzaria "sense cap problema".
Segons recull l'acte de la jutge, la carpeta incloïa una transcripció d'una conversa telefònica mantinguda entre Bragado i l'arquitecte del projecte, Carlos Díaz, en què es recollia una conversa prèvia entre Bragado i Massaguer. Bragado explicava a Díaz que havia pactat amb Massaguer que els edificis que s'havien de descatalogar podia fer-ho l'Ajuntament "sense" intervenció de la Generalitat i que se signaria el conveni entre la Generalitat i la Fundació el dia assenyalat "sense publicitat".
També van pactar que per a la signatura del conveni entre Generalitat, Ajuntament i Fundació calia demanar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat un informe favorable que afirmés que el projecte era "bo i convenient per al Palau" per tractar-se d'un bé d'interès nacional, ja que totes les operacions de l'entorn han de tenir un informe preceptiu.
Una de les directrius que assenyalava Bragado a Díaz per enviar aquesta sol.licitud era que havia d'anar acompanyada del projecte que es proposava i d'una memòria justificativa que expliqués els avantatges per al Palau. Abans de l'enviament de la sol·licitud s'explicitava que en remetés una còpia a Bragado perquè hi donés el vistiplau i avisés la Conselleria de Cultura que era "urgent redactar l'informe favorable".
En aquesta conversa Bragado també recordava a Díaz que era necessari "el control polític de Millet sobre tots els partits". Concloïa assegurant que la signatura es realitzaria "sense cap problema".
