El Kirguizistan aprova la nova Constitució i es converteix en la primera democràcia parlamentària de l'Àsia Central
El Kirguizistan ha decidit aquest diumenge el seu futur polític. El país ha aprovat en referèndum la modificació de la Constitució per convertir-se en la primera democràcia parlamentària de l'Àsia Central i deixar enrere els règims presidencialistes. La jornada de votacions arriba només unes setmanes després dels violents enfrontaments ètnics que hi ha hagut al sud del país.
La presidenta interina del país, Roza Otunbàieva, ho ha confirmat aquest diumenge a la tarda. Els resultats dels comicis aproven la nova Constitució i el país inicia ara el camí per assolir una autèntica democràcia. La primera de la regió, ja que cap règim de l'entremat de repúbliques exsoviètiques del Kazakhstan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Kirguizistan pot considerar-se ara per ara una democràcia. La participació, encara per concretar, ha oscil·lat entre el 56% i el 65% dels dos milions i mig d'electors cridats a la consulta.
La jornada de votacions ha transcorregut sense incidents, tot i que fa unes setmanes els enfrontaments entre kirguisos i la minoria uzbeka van estar a punt de provocar una guerra civil. A causa d'aquests enfrontaments, centenars de persones han mort i gairebé mig milió han fugit del país. El govern interí havia ordenat un fort desplegament policial per tal de garantir la seguretat de la jornada.
La victòria del "sí" en el referèndum també confirma Otunbàieva en la seva funció actual, com a líder d'aquesta exrepública soviètica, fins a l'octubre del 2011.
La jornada de votacions ha transcorregut sense incidents, tot i que fa unes setmanes els enfrontaments entre kirguisos i la minoria uzbeka van estar a punt de provocar una guerra civil. A causa d'aquests enfrontaments, centenars de persones han mort i gairebé mig milió han fugit del país. El govern interí havia ordenat un fort desplegament policial per tal de garantir la seguretat de la jornada.
La victòria del "sí" en el referèndum també confirma Otunbàieva en la seva funció actual, com a líder d'aquesta exrepública soviètica, fins a l'octubre del 2011.
