Mor l'escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago als 87 anys
L'escriptor portuguès José Saramago ha mort aquest divendres a la seva casa de Lanzarote als 87 anys a causa d'una leucèmia crònica. Saramago, que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1998, és autor d'una obra literària i poètica centrada en la preocupació social i l'exigència estètica. Nascut el 1922 a Azinhaga, a uns cent quilòmetres de Lisboa, Saramago ha triomfat entre el gran públic amb novel·les com "La caverna" o "Assaig sobre la ceguesa". La capella ardent de l'escriptor a la biblioteca que porta el seu nom del municipi de Tías, a Lanzarote, ha rebut moltes mostres de suport de lectors del premi Nobel. El cos de Saramago ha estat repatriat a Lisboa.
"La mort és, senzillament, no haver estat." Així s'expressava José Saramago al novembre passat durant la presentació del darrer llibre, "Caín", on reescrivia la història de l'Antic Testament i es replantejava la bondat humana. Deia que ja preparava el seu pròxim llibre, sobre la indústria de l'armament, sobre qui fabrica les armes i sobre qui mor. I és que a l'escriptor portuguès la mort no l'espantava. Saramago explicava aleshores, en una de les darreres aparicions públiques, que ell no escrivia per agradar, sinó per "desassossegar els seus lectors".
Saramago ha mort aquest divendres a casa seva, a Lanzarote, als 87 anys. L'escriptor, nascut a Azinhaga, el llogarret que descriu a "Petites memòries", era fill de pares analfabets i només va poder cursar estudis elementals perquè ben aviat es va haver de posar a treballar de manyà. Llavors ja no vivia a pagès, sinó a Lisboa.
Escriptor en la maduresa
Allí, a la capital portuguesa, amb prou feines va publicar res durant la seva joventut. No serà fins després del final de la dictadura de Salazar quan el Saramago escriptor va començar a creure's el seu paper. En aquell moment tenia 50 anys i l'acabaven d'acomiadar del càrrec de director d'un diari, per la seva militància comunista. "Memorial del convent" i "L'any de la mort de Ricardo Reis", les dues novel·les que el van catapultar a la fama, les va escriure en plena maduresa. La seva novel·la "L'Evangeli segons Jesucrist", l'any 1991, li va comportar una forta polèmica amb el govern del seu país. Per aquest motiu, des d'aleshores es va establir a Lanzarote, on aquest divendres ha mort.
Compromís polític
Més endavant, l'èxit literari de les seves obres permet que Saramago es converteixi en un personatge popular. Sense renunciar mai al seu credo comunista, l'escriptor va aprofitar les tribunes que els mitjans li van concedir per donar suport a la causa palestina, el règim cubà o l'oposició a la guerra de l'Iraq.
Primer Premi Nobel en portuguès
I per lluitar contra la resignació, Saramago va descriure la deshumanització del món a "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". Aquestes dues novel·les de caràcter al·legòric preludien el gran moment de glòria de l'escriptor portuguès, que el 1998 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, el primer per a un escriptor portuguès.
L'última història del geni
Però el Nobel no va frenar l'empenta de Saramago. "La caverna" i "Assaig sobre la lucidesa" insisteixen, una altra vegada, en la croada antiglobalitzadora de l'autor.
Saramago escriu aquestes dues obres a Lanzarote, on viu des de principis dels 90 amb la seva dona, la periodista Pilar del Río. "Les intermitències de la mort", escrita també a l'illa canària, passa per ser l'última producció novel·lística, ja que "Alabardas, alabardas, espingardas, espingardas", el seu relat particular sobre la indústria armamentística i les conseqüències del tràfic indiscriminat d'armes, restarà inèdita per un escriptor que mai va voler fugir del moment que ara li ha arribat. Aquesta última novel·la, inspirada en un vers del poeta i dramaturg portuguès Gil Vicente, sembla que li estava donant a Saramago més maldecaps dels que s'esperava.
Centanrs de persones s'han acostat a la capella ardent de l'escriptor a la biblioteca que porta el seu nom del municipi de Tías, a Lanzarote, on Saramago residia des de feia dues dècades. El seu cos, però, ha estat repatriat al seu país.
Saramago ha mort aquest divendres a casa seva, a Lanzarote, als 87 anys. L'escriptor, nascut a Azinhaga, el llogarret que descriu a "Petites memòries", era fill de pares analfabets i només va poder cursar estudis elementals perquè ben aviat es va haver de posar a treballar de manyà. Llavors ja no vivia a pagès, sinó a Lisboa.
Escriptor en la maduresa
Allí, a la capital portuguesa, amb prou feines va publicar res durant la seva joventut. No serà fins després del final de la dictadura de Salazar quan el Saramago escriptor va començar a creure's el seu paper. En aquell moment tenia 50 anys i l'acabaven d'acomiadar del càrrec de director d'un diari, per la seva militància comunista. "Memorial del convent" i "L'any de la mort de Ricardo Reis", les dues novel·les que el van catapultar a la fama, les va escriure en plena maduresa. La seva novel·la "L'Evangeli segons Jesucrist", l'any 1991, li va comportar una forta polèmica amb el govern del seu país. Per aquest motiu, des d'aleshores es va establir a Lanzarote, on aquest divendres ha mort.
Compromís polític
Més endavant, l'èxit literari de les seves obres permet que Saramago es converteixi en un personatge popular. Sense renunciar mai al seu credo comunista, l'escriptor va aprofitar les tribunes que els mitjans li van concedir per donar suport a la causa palestina, el règim cubà o l'oposició a la guerra de l'Iraq.
Primer Premi Nobel en portuguès
I per lluitar contra la resignació, Saramago va descriure la deshumanització del món a "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". Aquestes dues novel·les de caràcter al·legòric preludien el gran moment de glòria de l'escriptor portuguès, que el 1998 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, el primer per a un escriptor portuguès.
L'última història del geni
Però el Nobel no va frenar l'empenta de Saramago. "La caverna" i "Assaig sobre la lucidesa" insisteixen, una altra vegada, en la croada antiglobalitzadora de l'autor.
Saramago escriu aquestes dues obres a Lanzarote, on viu des de principis dels 90 amb la seva dona, la periodista Pilar del Río. "Les intermitències de la mort", escrita també a l'illa canària, passa per ser l'última producció novel·lística, ja que "Alabardas, alabardas, espingardas, espingardas", el seu relat particular sobre la indústria armamentística i les conseqüències del tràfic indiscriminat d'armes, restarà inèdita per un escriptor que mai va voler fugir del moment que ara li ha arribat. Aquesta última novel·la, inspirada en un vers del poeta i dramaturg portuguès Gil Vicente, sembla que li estava donant a Saramago més maldecaps dels que s'esperava.
Centanrs de persones s'han acostat a la capella ardent de l'escriptor a la biblioteca que porta el seu nom del municipi de Tías, a Lanzarote, on Saramago residia des de feia dues dècades. El seu cos, però, ha estat repatriat al seu país.
