Mig segle de vessaments de cru mantenen Nigèria en una catàstrofe ecològica permanent
La fuita de BP al golf de Mèxic té un gran ressò mundial per la catàstrofe mediambiental que provoca i els milers de famílies que afecta. Però hi ha altres parts del món oblidades que pateixen des de fa anys desastres similars. Un dels casos més flagrants: Nigèria. A l'àrea del delta del riu Níger, on hi ha els principals pous petroliers, són molt habituals els vessaments. Segons xifres del govern, n'hi ha hagut més de 7.000 entre el 1970 i el 2000. Els ecologistes asseguren que la xifra és molt superior i denuncien la impunitat amb la qual hi treballen les multinacionals estrangeres.
A Nigèria, el petroli és el primer generador de riquesa, però també de tragèdia. Més de 50 anys de vessaments de petroli al mar estan provocant una catàstrofe ecològica i han deixat sense subsistències més de 20 milions de persones. A l'àrea del delta del Níger hi ha vessament cada any, i investigacions independents estimen que les fuites anuals equivaldrien a un desastre com el de l'"Exxon Valdez", més de 13 milions de barrils.
Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petroliera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament en el que fan les companyies petrolieres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població. "Hi ha una gran diferència entre Nigèria i els Estats Units; a Nigèria, si hi ha un vessament, s'aplica la llei del silenci, i si ho denuncies trobaran la manera de buscar-te problemes." Ja fa anys que Tom Akenke lidera una lluita contra el govern i les companyies petrolieres que operen a Nigèria.
La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges dels militants a les instal·lacions petrolieres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.
Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica però no es pot dir que la immensa majoria de la població se'n beneficiï, sinó al contrari, viuen en la pobresa. Aquests dies, al delta del Níger no poden evitar les comparacions amb el desastre del golf de Mèxic. Aquí, els afectats no han rebut cap compensació, les companyies continuen actuant amb total impunitat i de la seva tragèdia, diuen, ningú en parla.
Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petroliera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament en el que fan les companyies petrolieres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població. "Hi ha una gran diferència entre Nigèria i els Estats Units; a Nigèria, si hi ha un vessament, s'aplica la llei del silenci, i si ho denuncies trobaran la manera de buscar-te problemes." Ja fa anys que Tom Akenke lidera una lluita contra el govern i les companyies petrolieres que operen a Nigèria.
La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges dels militants a les instal·lacions petrolieres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.
Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica però no es pot dir que la immensa majoria de la població se'n beneficiï, sinó al contrari, viuen en la pobresa. Aquests dies, al delta del Níger no poden evitar les comparacions amb el desastre del golf de Mèxic. Aquí, els afectats no han rebut cap compensació, les companyies continuen actuant amb total impunitat i de la seva tragèdia, diuen, ningú en parla.
