L'Ajuntament de Santa Coloma va desviar 900.000 euros de la UE a Gramepark
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va presentar davant la UE una factura falsa per a l'ús de diners del fons de cohesió, que va desviar a l'empresa municipal Gramepark. Dels 1,3 milions d'ajuda, 900.000 euros es van fer servir per saldar despeses de Gramepark. Segons consta al sumari del "cas Pretòria", hi ha cinc persones imputades en aquesta operació que coneixien el frau, entre els quals l'exalcalde de la ciutat, Bartomeu Muñoz. El sumari recull una comentari de Muñoz que admet que els diners es van destinar a pagar proveïdors de Gramepark i afegeix que això suposa "un problema en potència" perquè si la UE ho descobreix "a l'Ajuntament li caurà el pèl".
Els milers de folis del sumari evidencien que part dels fons europeus van servir per sufragar les despeses de Gramepark. L'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, era conscient del frau. "Gramepark ha destinat aquests diners a pagar proveïdors i aquí tenim un greu problema en potència... perquè si ve la Unió Europea i ens mira, a la Carme la fonen i a l'Ajuntament, de pas, li caurà el pèl".
L'Ajuntament, amb coneixement de l'exalcalde i dirigit per Luigi, hauria falsificat una factura de 1.300 milions d'euros per justificar un fons europeu de cohesió. Així ho reconeix en una conversa telefònica el mateix Luigi al director de serveis municipals, Pasqual Vela. Només una tercera part dels fons, 400.000 euros, es van utilitzar per pagar unes expropiacions relacionades amb el projecte europeu. Els 900.000 euros restants haurien anat a parar a Gramepark.
La que llavors era la interventora del municipi, Maite Carol, s'havia oposat a la transferència dels diners provinents d'Europa a Gramepark i es va aprofitar la seva baixa per maternitat perquè el secretari, Javier Ezquiaga, que la substituïa, ordenés la transferència.
Una paga i senyal involucra Bartomeu Muñoz i Luigi
Una opció de compravenda fictícia és la principal operació en què es demostraria que Bartomeu Muñoz hauria cobrat comissions de Luis García utilitzant, fins i tot, la seva mare malalta d'Alzheimer.
Hipotèticament, una empresa propietat de Luigi hauria estat interessada a comprar 2 finques de la mare de l'alcalde de Santa Coloma. Per això, avançava 1 milió d'euros en forma de paga i senyal. La transacció, però, no es va fer expressament perquè passés el termini i la mare de l'exalcalde, és a dir, ell mateix, pogués quedar-se els diners de la paga i senyal.
Segons la Guàrdia Civil, part d'aquests diners provenien dels guanys en l'operació a Badalona, comissions que haurien cobrat empreses de Lluís Prenafeta i Luis García.
L'exalcalde es cuidava molt que el seu nom no figurés al costat del de Luigi en cap document, i davant del jutge Garzón va assegurar que eren amics "de tota la vida" però que no l'havia assessorat mai professionalment i que, en qualsevol cas, com a màxim li trucava per consultar-li algun dubte.
Regals a la mare de Bartomeu Muñoz, com un collaret valorat en 4.000 euros, i també el pagament d'obres fetes a casa de l'exalcalde són alguns dels favors que, segons el sumari, Luis García hauria fet a Bartomeu Muñoz.
La plaça Europa de l'Hospitalet, en el punt de mira
Les pàgines de la instrucció judicial també apunten que la Guàrdia Civil veu irregularitats en l'adjudicació i construcció d'un projecte urbanístic a l'Hospitalet, el de la plaça Europa. Segons l'informe, la immobiliària Espais -presidida per l'imputat Lluis Casamitjana- va comprar dues parcel·les i va pagar com a comissió prop d'un milió d'euros a Lluís Prenafeta, que es va repartir amb Macià Alavedra i "Luigi".
Segons la investigació, en aquest cas es desconeix l'objecte d'assessorament, i "els pagaments tenen una similitud substancial amb els casos de Santa Coloma, Badalona i Llavaneres, ja que coincideixen les societats i la forma com es reben". A més, la Guàrdia Civil veu una clara contradiccció en el fet que la propietària del terreny, Espais, ofereix a la Generalitat la construcció d'un complex d'oficines, tot i que segons el planejament vigent aquelles parcel·les havien de ser destinades a pisos.
El "corrupte" dels habitatges socials
El sumari també posa de manifest una conversa entre l'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, i un membre de l'Incasòl, en què comenten que volen fer fora el president d'una associació de foment de l'habitatge social. El qualifiquen de corrupte, tot i ser del partit, i comenten que caldrà portar el tema a la seu del PSC per parlar-ne amb el secretari d'organització del partit, José Zaragoza.
Frau en la neteja a Santa Coloma
El sumari també revela que el president de l'empresa Limasa, Manuel Carrillo, hauria aconseguit fraudulentament el contracte de neteja de Santa Coloma. En un seguiment, la Guàrdia Civil identifica Carrillo amb un maletí i el veu comptant diners que després entregaria a l'Ajuntament. Són gairebé 6.500 eurus.
L'exalcalde de Santa Coloma admet que ell preferia que guanyés el concurs Limasa, però nega que fos a canvi de diners i dóna un altre motiu. Bartomeu Muñoz volia aquesta empresa per evitar -diu- que les senyores de la neteja que hi treballen -d'una certa edat- passessin nervis en pensar que podien perdre la feina.
El sumari del cas Pretòria també recull una conversa entre l'exregidor d'urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco i el presumpte cervell de la trama, "Luigi", qnuè parlen dels seus negocis. Ambdós temen que, si tot surt malament, puguin acabar a la presó al costat -afirmen- de l'exsenador del PP Luis Bárcenas, implicat en el "cas Gürtel".
L'Ajuntament, amb coneixement de l'exalcalde i dirigit per Luigi, hauria falsificat una factura de 1.300 milions d'euros per justificar un fons europeu de cohesió. Així ho reconeix en una conversa telefònica el mateix Luigi al director de serveis municipals, Pasqual Vela. Només una tercera part dels fons, 400.000 euros, es van utilitzar per pagar unes expropiacions relacionades amb el projecte europeu. Els 900.000 euros restants haurien anat a parar a Gramepark.
La que llavors era la interventora del municipi, Maite Carol, s'havia oposat a la transferència dels diners provinents d'Europa a Gramepark i es va aprofitar la seva baixa per maternitat perquè el secretari, Javier Ezquiaga, que la substituïa, ordenés la transferència.
Una paga i senyal involucra Bartomeu Muñoz i Luigi
Una opció de compravenda fictícia és la principal operació en què es demostraria que Bartomeu Muñoz hauria cobrat comissions de Luis García utilitzant, fins i tot, la seva mare malalta d'Alzheimer.
Hipotèticament, una empresa propietat de Luigi hauria estat interessada a comprar 2 finques de la mare de l'alcalde de Santa Coloma. Per això, avançava 1 milió d'euros en forma de paga i senyal. La transacció, però, no es va fer expressament perquè passés el termini i la mare de l'exalcalde, és a dir, ell mateix, pogués quedar-se els diners de la paga i senyal.
Segons la Guàrdia Civil, part d'aquests diners provenien dels guanys en l'operació a Badalona, comissions que haurien cobrat empreses de Lluís Prenafeta i Luis García.
L'exalcalde es cuidava molt que el seu nom no figurés al costat del de Luigi en cap document, i davant del jutge Garzón va assegurar que eren amics "de tota la vida" però que no l'havia assessorat mai professionalment i que, en qualsevol cas, com a màxim li trucava per consultar-li algun dubte.
Regals a la mare de Bartomeu Muñoz, com un collaret valorat en 4.000 euros, i també el pagament d'obres fetes a casa de l'exalcalde són alguns dels favors que, segons el sumari, Luis García hauria fet a Bartomeu Muñoz.
La plaça Europa de l'Hospitalet, en el punt de mira
Les pàgines de la instrucció judicial també apunten que la Guàrdia Civil veu irregularitats en l'adjudicació i construcció d'un projecte urbanístic a l'Hospitalet, el de la plaça Europa. Segons l'informe, la immobiliària Espais -presidida per l'imputat Lluis Casamitjana- va comprar dues parcel·les i va pagar com a comissió prop d'un milió d'euros a Lluís Prenafeta, que es va repartir amb Macià Alavedra i "Luigi".
Segons la investigació, en aquest cas es desconeix l'objecte d'assessorament, i "els pagaments tenen una similitud substancial amb els casos de Santa Coloma, Badalona i Llavaneres, ja que coincideixen les societats i la forma com es reben". A més, la Guàrdia Civil veu una clara contradiccció en el fet que la propietària del terreny, Espais, ofereix a la Generalitat la construcció d'un complex d'oficines, tot i que segons el planejament vigent aquelles parcel·les havien de ser destinades a pisos.
El "corrupte" dels habitatges socials
El sumari també posa de manifest una conversa entre l'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, i un membre de l'Incasòl, en què comenten que volen fer fora el president d'una associació de foment de l'habitatge social. El qualifiquen de corrupte, tot i ser del partit, i comenten que caldrà portar el tema a la seu del PSC per parlar-ne amb el secretari d'organització del partit, José Zaragoza.
Frau en la neteja a Santa Coloma
El sumari també revela que el president de l'empresa Limasa, Manuel Carrillo, hauria aconseguit fraudulentament el contracte de neteja de Santa Coloma. En un seguiment, la Guàrdia Civil identifica Carrillo amb un maletí i el veu comptant diners que després entregaria a l'Ajuntament. Són gairebé 6.500 eurus.
L'exalcalde de Santa Coloma admet que ell preferia que guanyés el concurs Limasa, però nega que fos a canvi de diners i dóna un altre motiu. Bartomeu Muñoz volia aquesta empresa per evitar -diu- que les senyores de la neteja que hi treballen -d'una certa edat- passessin nervis en pensar que podien perdre la feina.
El sumari del cas Pretòria també recull una conversa entre l'exregidor d'urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco i el presumpte cervell de la trama, "Luigi", qnuè parlen dels seus negocis. Ambdós temen que, si tot surt malament, puguin acabar a la presó al costat -afirmen- de l'exsenador del PP Luis Bárcenas, implicat en el "cas Gürtel".
