Política 2.0: El Partit Pirata, immers a la xarxa
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús de les eines 2.0 que es fa en aquest camp.
Pot un partit polític funcionar gairebé al 100% per internet? Sense tenir seu, ni reunir-se al voltant d'una taula o celebrar mítings? Blogs, xats i altres eines 2.0 permeten a una formació organitzar-se de forma virtual? El Partit Pirata, fundat a Suècia el 2006 i defensor de l'intercanvi lliure d'arxius a la xarxa, demostra que és possible. "Vam començar a internet i no hauríem pogut fer-ho sense", relata el vicepresident Christian Engström. "El líder de la formació, Rick Falkvinge, va penjar un web mig en broma mig seriosament, on deia: 'Fundaré el Partit Pirata'. Durant les primeres 48 hores, va rebre tres milions de visites", afegeix.
Des de la sorpresa per l'èxit inicial, el partit i la xarxa s'han tornat indissolubles. Els seus membres van debatre l'ideari a través de xats i, més endavant, van penjar-lo al web per obrir la discussió als ciutadans. Els impulsors jugaven amb l'avantatge que la majoria són professionals de la informàtica, com per exemple programadors, i hi van trobar un sistema d'organització barat. "En els partits tradicionals, només hi ha reunions presencials i la gent ha de tenir el temps i els diners per assistir-hi, però en canvi a internet tot el que necessites és una connexió i l'interès, i en pots formar part. I això és excel·lent per al funcionament intern", explica Engstrom. L'aposta per la xarxa també s'ha enfortit de portes enfora. El web és actualment una de les deu pàgines polítiques més influents a Suècia, actiu a les xarxes socials com Facebook i Twitter i reforçat pels blogs personals constantment renovats de la majoria dels seus integrants. "Amb els mitjans tradicionals, t'has de guanyar els seus favors, et cal permís per publicar una idea. Però a nosaltres això no ens cal. Publiquem i tornem a publicar. I ho fem a una velocitat que està lluny de la dels partits establerts", assegura el president Rick Falkvinge.
Contagi virtual
El Partit Pirata suma més de 21.000 afiliats en menys de quatre anys i va sorprendre a les eleccions al Parlament Europeu del juny passat, on va ser la cinquena força més votada a Suècia i va obtenir dos escons. "És una societat tecnològicament molt avançada, on tothom té accés a internet des de fa molts anys. Spotify, Skype i moltes companyies de noves tecnologies han nascut en aquest país. Tothom hi era membre de Facebook abans que a qualsevol altre lloc, exceptuant els Estats Units. Tot això va permetre que es creés un partit de gent jove, una mica antisistema, desencantats amb la política tradicional", explica el professor de Ciència Política a la Universitat de Göteborg Víctor Lapuente. El model del Partit Pirata s'ha copiat espontàniament en una trentena de països d'Europa i Llatinoamèrica, amb diferents intensitats. En la majoria dels casos, sense arribar a les institucions, i amb una presència més tímida, com a Espanya i Catalunya.
La setmana passada, a "Política 2.0", l'estratègia electoral de CDC a internet.
Des de la sorpresa per l'èxit inicial, el partit i la xarxa s'han tornat indissolubles. Els seus membres van debatre l'ideari a través de xats i, més endavant, van penjar-lo al web per obrir la discussió als ciutadans. Els impulsors jugaven amb l'avantatge que la majoria són professionals de la informàtica, com per exemple programadors, i hi van trobar un sistema d'organització barat. "En els partits tradicionals, només hi ha reunions presencials i la gent ha de tenir el temps i els diners per assistir-hi, però en canvi a internet tot el que necessites és una connexió i l'interès, i en pots formar part. I això és excel·lent per al funcionament intern", explica Engstrom. L'aposta per la xarxa també s'ha enfortit de portes enfora. El web és actualment una de les deu pàgines polítiques més influents a Suècia, actiu a les xarxes socials com Facebook i Twitter i reforçat pels blogs personals constantment renovats de la majoria dels seus integrants. "Amb els mitjans tradicionals, t'has de guanyar els seus favors, et cal permís per publicar una idea. Però a nosaltres això no ens cal. Publiquem i tornem a publicar. I ho fem a una velocitat que està lluny de la dels partits establerts", assegura el president Rick Falkvinge.
Contagi virtual
El Partit Pirata suma més de 21.000 afiliats en menys de quatre anys i va sorprendre a les eleccions al Parlament Europeu del juny passat, on va ser la cinquena força més votada a Suècia i va obtenir dos escons. "És una societat tecnològicament molt avançada, on tothom té accés a internet des de fa molts anys. Spotify, Skype i moltes companyies de noves tecnologies han nascut en aquest país. Tothom hi era membre de Facebook abans que a qualsevol altre lloc, exceptuant els Estats Units. Tot això va permetre que es creés un partit de gent jove, una mica antisistema, desencantats amb la política tradicional", explica el professor de Ciència Política a la Universitat de Göteborg Víctor Lapuente. El model del Partit Pirata s'ha copiat espontàniament en una trentena de països d'Europa i Llatinoamèrica, amb diferents intensitats. En la majoria dels casos, sense arribar a les institucions, i amb una presència més tímida, com a Espanya i Catalunya.
La setmana passada, a "Política 2.0", l'estratègia electoral de CDC a internet.
