L'Ecofin crea un fons permanent de rescat de més de 700.000 milions d'euros per a països en crisi
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea han creat un fons permanent de més de 700.000 milions d'euros per rescatar països en fallida o que pateixin atacs especulatius sobre el seu deute. El mecanisme ha d'evitar noves crisis com la grega i retornar l'estabilitat a la zona euro. L'acord es va aconseguir després d'onze hores de reunió a Brussel·les. La majoria del fons, 440.000 milions d'euros, l'aportaran els països de l'eurozona.
Els 27 ministres de l'Ecofin han arribat a un acord de matinada per crear un fons de rescat de més de 700.000 milions d'euros, un mecanisme que ha de servir per ajudar països amb problemes de solvència i per defensar l'euro dels especuladors. L'objectiu és evitar un altre cas com el de Grècia,en què s'ha trigat tres mesos de negociacions per acordar un rescat de 110.000 milions d'euros entre la UE i FMI. L'acord s'ha aconseguit després d'onze hores de reunió a Brussel·les.
En aquest fons de rescat, els estats de l'eurozona aportarien fins a 440.000 milions d'euros entre préstecs i garanties. La Comissió Europea aportaria fins a 60.000 milions d'euros en forma de crèdits, que sortirien del pressupost comunitari. Per tant, en conjunt, la Unió Europea es faria càrrec de fins a mig bilió d'euros. La resta, amb un màxim de 220.000 euros sortirien del Fons Monetari Internacional.
Espanya no recorrerà al fons
Des de Brussel·les, la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, ha assegurat que Espanya no utilitzarà el mecanisme, però ha anunciat una nova retallada del dèficit per valor de 15.000 milions d'euros.
Les negociacions a l'Ecofin s'han dificultat per l'absència del ministre d'Economia alemany, Wolfgang Schauble, hospitalitzat per motius de salut. Qui sí que hi ha intervingut, telefònicament, ha estat el president dels Estats Units, Barack Obama, que ha demanat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Sarkozy, que la Unió Europea adopti mesures que generin confiança als mercats. De fet, l'euro ja s'ha revalorat lleugerament als mercats asiàtics després de les mesures d'ajuda a Grècia.
El ministre de Finances britànic, Alistair Darling, ha anunciat que el Regne Unit no voldrà contribuir al mecanisme de rescat per estabilitzar l'euro pel fet de no formar part de l'eurozona. Tant Suècia com el Regne Unit admeten la necessitat d'actuar per garantir l'estabilitat financera, però entenen que el problema és dels països de l'euro i que els seus contribuents n'han de pagar els plats trencats.
El pressupost comunitari com a garantia
El nou pla permanent d'estabilització no es basarà en préstecs bilaterals, com ha estat en el cas de Grècia, perquè en les economies més potents, com l'espanyola, suposaria xifres inassolibles. El mecanisme permetrà que la Comissió pugui demanar préstecs als mercats per rescatar països amb una garantia de la reserva disponible del pressupost comunitari, que suma 70.000 milions d'euros. Amb aquesta garantia, Brussel·les podria aconseguir en els mercats fins a deu vegades més diners. Si amb això no n'hi hagués prou, la quantitat es podria completar amb garanties dels països de l'eurozona.
El Fons Monetari Internacional (FMI) donarà 5.500 milions d'euros a Grècia
L'FMI posarà de forma immediata 5.500 milions d'euros a disposició de Grècia. De fet, suposa més de la meitat dels diners que l'organisme internacional aportarà enguany a l'economia grega. En els pròxims tres anys, l'FMI desemborsarà 30.000 milions d'euros en ajuda i ha descartat que Espanya se'n beneficiï.
En aquest fons de rescat, els estats de l'eurozona aportarien fins a 440.000 milions d'euros entre préstecs i garanties. La Comissió Europea aportaria fins a 60.000 milions d'euros en forma de crèdits, que sortirien del pressupost comunitari. Per tant, en conjunt, la Unió Europea es faria càrrec de fins a mig bilió d'euros. La resta, amb un màxim de 220.000 euros sortirien del Fons Monetari Internacional.
Espanya no recorrerà al fons
Des de Brussel·les, la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, ha assegurat que Espanya no utilitzarà el mecanisme, però ha anunciat una nova retallada del dèficit per valor de 15.000 milions d'euros.
Les negociacions a l'Ecofin s'han dificultat per l'absència del ministre d'Economia alemany, Wolfgang Schauble, hospitalitzat per motius de salut. Qui sí que hi ha intervingut, telefònicament, ha estat el president dels Estats Units, Barack Obama, que ha demanat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Sarkozy, que la Unió Europea adopti mesures que generin confiança als mercats. De fet, l'euro ja s'ha revalorat lleugerament als mercats asiàtics després de les mesures d'ajuda a Grècia.
El ministre de Finances britànic, Alistair Darling, ha anunciat que el Regne Unit no voldrà contribuir al mecanisme de rescat per estabilitzar l'euro pel fet de no formar part de l'eurozona. Tant Suècia com el Regne Unit admeten la necessitat d'actuar per garantir l'estabilitat financera, però entenen que el problema és dels països de l'euro i que els seus contribuents n'han de pagar els plats trencats.
El pressupost comunitari com a garantia
El nou pla permanent d'estabilització no es basarà en préstecs bilaterals, com ha estat en el cas de Grècia, perquè en les economies més potents, com l'espanyola, suposaria xifres inassolibles. El mecanisme permetrà que la Comissió pugui demanar préstecs als mercats per rescatar països amb una garantia de la reserva disponible del pressupost comunitari, que suma 70.000 milions d'euros. Amb aquesta garantia, Brussel·les podria aconseguir en els mercats fins a deu vegades més diners. Si amb això no n'hi hagués prou, la quantitat es podria completar amb garanties dels països de l'eurozona.
El Fons Monetari Internacional (FMI) donarà 5.500 milions d'euros a Grècia
L'FMI posarà de forma immediata 5.500 milions d'euros a disposició de Grècia. De fet, suposa més de la meitat dels diners que l'organisme internacional aportarà enguany a l'economia grega. En els pròxims tres anys, l'FMI desemborsarà 30.000 milions d'euros en ajuda i ha descartat que Espanya se'n beneficiï.
