Els britànics voten avui en unes eleccions sense favorit
Els britànics voten avui en unes eleccions que es presenten especialment ajustades. La campanya electoral s'ha tancat amb un repunt del Partit Laborista del primer ministre, Gordon Brown, en els sondejos sobre intenció de vot. Les enquestes fetes públiques en les últimes hores coincideixen a donar un 35% dels vots al Partit Conservador de David Cameron, entre un 29% i un 30% als laboristes, i entre un 24% i un 26% al Partit Liberal Demòcrata que lidera Nick Clegg.
El laborisme recupera així la segona posició que va perdre després del primer debat televisat entre els tres candidats a primer ministre, celebrat el 15 d'abril passat, que va suposar un reconeixement per als liberaldemòcrates, la gran sorpresa de la campanya. Aquesta millora en les enquestes, que concedeix als laboristes l'única dosi d'optimisme d'una campanya marcada per les males notícies, pot ser decisiva per al resultat final a les urnes, que, llevat d'una sorpresa, donarà pas a un Parlament sense majoria absoluta.
Aquesta és una situació que no passa des del 1974 i que, segons una projecció elaborada per la London School of Economics, serà l'escenari de la propera Cambra dels Comuns. Si l'escrutini ratifica aquest dijous el que pronostiquen els sondejos, els conservadors serien la força més representada de la Cambra, amb 275 diputats, seguits dels laboristes, amb 264, i dels liberaldemòcrates, amb 79. Això situaria als "tories" a 51 escons de la majoria absoluta.
Amb tots aquests ingredients, aquestes eleccions -en què es preveu que augmenti la participació- són les més incertes des de fa dècades, cosa que ha generat un gran interès, com ho mostra el negoci que han fet les cases d'apostes, que esperen uns beneficis superiors als 25 milions de lliures (29 milions d'euros). Segons Ladbrokes i William Hill, la majoria de les licitacions aposten per un Parlament sense majoria absoluta o per una majoria dels conservadors, amb 315 diputats, a 11 diputats d'obtenir la meitat més un dels escons de la Cambra dels Comuns.
En un país on s'aposta per a tot, els "Bookie" s'han atrevit fins i tot a acceptar apostes sobre la solidesa del matrimoni Brown en el cas d'una derrota electoral: un divorci de Gordon i Sarah es paga en aquests moments 250-1.
"The Economist" dóna suport als conservadors
El setmanari econòmic britànic, que en el passat va donar suport a Tony Blair i Barack Obama, defensa ara el vot pel líder "tory" David Cameron. "The Economist" retreu als conservadors el seu euroescepticisme i les seves exagerades advertències sobre la descomposició de la societat anglesa. El setmanari creu que els conservadors es van equivocar oposant-se als plans d'estímul i que Cameron no va manejar bé l'escàndol de les despeses parlamentàries, resistint-se a desfer-se de Lord Ashcroft com a donant.
Amb tot, David Cameron ha sabut modernitzar el Partit netejant-lo de l'antiliberalisme social, suavitzant les crítiques a Europa i incorporant la cura del medi ambient. Els conservadors, com la resta dels partits, no han estat eloqüents sobre les retallades de despesa, però tenen propostes més ambicioses que els seus rivals.
El setmanari, d'orientació liberal, comparteix amb els liberaldemòcrates l'entusiasta defensa dels drets civils i dels immigrants, així com la proposta de reformar el sistema electoral per fer-lo més proporcional, però creu que les seves polítiques econòmiques són equivocades (incorporar el Regne Unit a l'euro, abolir el pagament de matrícula a la universitat, aplicar un impost del 50% sobre els guanys de capital, introduir un "impost de mansions" i reduir les deduccions per aportacions a pensions privades).
En contrast amb els liberals alemanys, que afavoreixen el liberalisme en drets civils i en economia, Clegg està a l'esquerra dels laboristes en qüestions d'empresa. "The Economist" lamenta que el partit liberaldemòcrata no sigui el centre radical que ells voldrien.
Aquesta és una situació que no passa des del 1974 i que, segons una projecció elaborada per la London School of Economics, serà l'escenari de la propera Cambra dels Comuns. Si l'escrutini ratifica aquest dijous el que pronostiquen els sondejos, els conservadors serien la força més representada de la Cambra, amb 275 diputats, seguits dels laboristes, amb 264, i dels liberaldemòcrates, amb 79. Això situaria als "tories" a 51 escons de la majoria absoluta.
Amb tots aquests ingredients, aquestes eleccions -en què es preveu que augmenti la participació- són les més incertes des de fa dècades, cosa que ha generat un gran interès, com ho mostra el negoci que han fet les cases d'apostes, que esperen uns beneficis superiors als 25 milions de lliures (29 milions d'euros). Segons Ladbrokes i William Hill, la majoria de les licitacions aposten per un Parlament sense majoria absoluta o per una majoria dels conservadors, amb 315 diputats, a 11 diputats d'obtenir la meitat més un dels escons de la Cambra dels Comuns.
En un país on s'aposta per a tot, els "Bookie" s'han atrevit fins i tot a acceptar apostes sobre la solidesa del matrimoni Brown en el cas d'una derrota electoral: un divorci de Gordon i Sarah es paga en aquests moments 250-1.
"The Economist" dóna suport als conservadors
El setmanari econòmic britànic, que en el passat va donar suport a Tony Blair i Barack Obama, defensa ara el vot pel líder "tory" David Cameron. "The Economist" retreu als conservadors el seu euroescepticisme i les seves exagerades advertències sobre la descomposició de la societat anglesa. El setmanari creu que els conservadors es van equivocar oposant-se als plans d'estímul i que Cameron no va manejar bé l'escàndol de les despeses parlamentàries, resistint-se a desfer-se de Lord Ashcroft com a donant.
Amb tot, David Cameron ha sabut modernitzar el Partit netejant-lo de l'antiliberalisme social, suavitzant les crítiques a Europa i incorporant la cura del medi ambient. Els conservadors, com la resta dels partits, no han estat eloqüents sobre les retallades de despesa, però tenen propostes més ambicioses que els seus rivals.
El setmanari, d'orientació liberal, comparteix amb els liberaldemòcrates l'entusiasta defensa dels drets civils i dels immigrants, així com la proposta de reformar el sistema electoral per fer-lo més proporcional, però creu que les seves polítiques econòmiques són equivocades (incorporar el Regne Unit a l'euro, abolir el pagament de matrícula a la universitat, aplicar un impost del 50% sobre els guanys de capital, introduir un "impost de mansions" i reduir les deduccions per aportacions a pensions privades).
En contrast amb els liberals alemanys, que afavoreixen el liberalisme en drets civils i en economia, Clegg està a l'esquerra dels laboristes en qüestions d'empresa. "The Economist" lamenta que el partit liberaldemòcrata no sigui el centre radical que ells voldrien.
