El jurat popular declara innocent d'homicidi el fill de l'estanquera però l'acusa d'encobridor
El jurat popular ha considerat innocent Vicenç Ramoneda de l'homicidi de la seva mare, l'estanquera de Sentmenat Carmen Ullar. El veredicte, però, que s'ha pres de forma unànime, condemna l'acusat d'encobrir la seva filla, que ja ha estat condemnada a quatre anys d'internament i tres anys de llibertat vigilada pel jutjat de menors número 3 de Barcelona per assassinar la seva àvia. L'acusat no haurà de complir la condemna per encobriment per raons de consanguinitat i parentesc.
El judici contra Vicenç Ramoneda, fill de l'estanquera de Sentmenat que va aparèixer morta en l'establiment el 28 de juliol del 2001, ja té sentència. El jurat popular encarregat de pronunciar-se sobre la innocència o la culpabilitat de l'acusat s'ha decantat, de forma unànime, per la primera de les possibilitats. Vicenç Ramoneda s'enfrontava amb una pena de 24 anys de presó per un delicte d'assassinat amb agreujant de parentesc.
L'acusació pública entenia que hi havia indicis suficients per creure que Vicenç Ramoneda va matar la seva mare, Carmen Ullar, amb l'ajuda de la seva filla Laura Ramoneda, que en el moment dels fets tenia 15 anys, i que va demostrar una conducta traïdora i es va acarnissar amb la víctima, a la qual, després de colpejar i apunyalar reiteradament amb un ganivet de carnisseria, va calar foc.
L'advocada de la defensa, Inés Portabella, que sostenia la seva nul·la participació en els fets, va admetre al final un delicte d'encobriment, encara que sol·licitava l'absolució de l'acusat ja que la persona a la qual estava encobrint era la seva mateixa filla. La defensa havia sostingut que van ser uns desconeguts els qui van entrar a l'estanc de Carmen Ullar i la van matar, després de robar-li els diners que es trobaven a la caixa registradora de l'establiment. Tot i això, l'estratègia de la defensa va canviar després que dimarts passat la sentència que condemnava la néta de la víctima va ser confirmada en apel·lació per l'Audiència de Barcelona, que li va donar així caràcter de fermesa.
La policia va descartar ràpidament que el robatori i el crim fossin obra d'uns desconeguts, ja que els accessos a l'estanc no havien estat forçats ni hi havia signes externs que el local hagués estat registrat. Això els va encaminar cap a Ramoneda i la seva filla, les dues persones que la tarda dels actes es trobaven jugant amb els seus respectius ordinadors a la segona planta de l'immoble, annex a l'estanc.
