Xangai inaugura l'Exposició Universal més gran de la història amb rècord de països participants
Xangai ha inaugurat l'Exposició Universal. La cerimònia d'obertura ha estat precedida d'un acte oficial breu que ha comptat, entre d'altres, amb la presència del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i diversos caps d'estat o govern. Per part espanyola, ha encapçalat la delegació el president del Congrés dels Diputats, José Bono.
L'Exposició Universal de Xangai, amb el lema "Millor ciutat, millor vida", és la més gran i cara que s'ha fet mai. Fins al 31 d'octubre hi haurà 260 països, ciutats o organitzacions amb pavelló propi o compartit en una superfície de les dimensions de 1.000 camps de futbol.
El president xinès ha dit que "el món assistirà a una exitosa, esplèndida i inoblidable Exposició Universal", en què s'han invertit més de 32.000 milions d'euros en preparacions, una xifra superior a l'organització dels Jocs Olímpics de fa dos anys. S'han construït carreteres, túnels, estacions de metro i una terminal d'aeroport. Paral·lelament, les zones de barraques han estat cobertes amb cartells publicitaris. Les veus crítiques denuncien que la ciutat s'ha modernitzat a costa de perdre part del seu llegat històric.
Seguretat al límit
Cada dia tindran accés a l'Expo de Xangai 600.000 persones, que ja han desbordat els sistemes de seguretat. Tots els visitants estaran controlats i no podran introduir, entre altres coses, líquids, encenedors, agulles o pancartes. A més, ciutadans crítics amb la celebració de l'Exposició Universal han quedat sotmesos a vigilància. Els habitants de la ciutat han estat instruïts per no caminar amb pijama pel carrer, una tradició local, no escopir i no donar-se empentes a les cues.
En comptes del lema oficial "Millor ciutat, millor vida", les organitzacions de Drets Humans proposen l'eslògan "Ciutat sota vigilància, vides vigilades" i denuncien que és una contradicció pretendre exhibir el millor del món en una dictadura que limita les llibertats. Una d'aquestes paradoxes és que les noves tecnologies són un dels pilars de l'Expo de Xangai, mentre que el govern xinès censura internet amb més de 30.000 vigilants cibernètics.
A Xangai, coneguda pels ferris controls en la informació i "feu" de l'expresident Jiang Zemin, que manté intacta la seva influència, residents i visitants han patit també en els dies previs a la inauguració problemes de comunicacions per internet i telèfon, similars als que els pequinesos van viure en els Jocs de fa dos anys. Els residents confien que aquests problemes desapareguin, com a Pequín 2008, un cop hagi passat el nerviosisme de l'obertura.
Els dos aeroports i les principals entrades marítimes i terrestres a la ciutat estan des de fa quinze dies custodiats per forces especialment entrenades que fan escorcolls exhaustius, també dels vehicles, i exigeixen la documentació.
Representació espanyola
Espanya és present a l'Expo de Xangai amb un edifici gegant amb una estructura de vímet. S'ha construït també un bebè gegant amb el nom de Miguelito, que rebrà els visitants en una de les seves sales. Barcelona hi té un estand, on exposa dos projectes immobiliaris: el 22@ i la remodelació de Ciutat Vella. El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha inaugurat el pavelló fent servir una expressió anacrònica: "cara al sol".
El president xinès ha dit que "el món assistirà a una exitosa, esplèndida i inoblidable Exposició Universal", en què s'han invertit més de 32.000 milions d'euros en preparacions, una xifra superior a l'organització dels Jocs Olímpics de fa dos anys. S'han construït carreteres, túnels, estacions de metro i una terminal d'aeroport. Paral·lelament, les zones de barraques han estat cobertes amb cartells publicitaris. Les veus crítiques denuncien que la ciutat s'ha modernitzat a costa de perdre part del seu llegat històric.
Seguretat al límit
Cada dia tindran accés a l'Expo de Xangai 600.000 persones, que ja han desbordat els sistemes de seguretat. Tots els visitants estaran controlats i no podran introduir, entre altres coses, líquids, encenedors, agulles o pancartes. A més, ciutadans crítics amb la celebració de l'Exposició Universal han quedat sotmesos a vigilància. Els habitants de la ciutat han estat instruïts per no caminar amb pijama pel carrer, una tradició local, no escopir i no donar-se empentes a les cues.
En comptes del lema oficial "Millor ciutat, millor vida", les organitzacions de Drets Humans proposen l'eslògan "Ciutat sota vigilància, vides vigilades" i denuncien que és una contradicció pretendre exhibir el millor del món en una dictadura que limita les llibertats. Una d'aquestes paradoxes és que les noves tecnologies són un dels pilars de l'Expo de Xangai, mentre que el govern xinès censura internet amb més de 30.000 vigilants cibernètics.
A Xangai, coneguda pels ferris controls en la informació i "feu" de l'expresident Jiang Zemin, que manté intacta la seva influència, residents i visitants han patit també en els dies previs a la inauguració problemes de comunicacions per internet i telèfon, similars als que els pequinesos van viure en els Jocs de fa dos anys. Els residents confien que aquests problemes desapareguin, com a Pequín 2008, un cop hagi passat el nerviosisme de l'obertura.
Els dos aeroports i les principals entrades marítimes i terrestres a la ciutat estan des de fa quinze dies custodiats per forces especialment entrenades que fan escorcolls exhaustius, també dels vehicles, i exigeixen la documentació.
Representació espanyola
Espanya és present a l'Expo de Xangai amb un edifici gegant amb una estructura de vímet. S'ha construït també un bebè gegant amb el nom de Miguelito, que rebrà els visitants en una de les seves sales. Barcelona hi té un estand, on exposa dos projectes immobiliaris: el 22@ i la remodelació de Ciutat Vella. El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha inaugurat el pavelló fent servir una expressió anacrònica: "cara al sol".
