Grècia confia que el rescat econòmic arribarà a temps per afrontar els seus deutes
Grècia espera haver tancat el cercle del seu rescat econòmic aquest cap de setmana a Washington, en la cimera del G-20 i el Fons Monetari Internacional (FMI). El director d'aquest organisme, Dominique Strauss-Kahn, ha donat garanties que els diners arribaran a temps perquè Grècia pugui fer front als pròxims venciments del seu deute. Ara, qui manté una posició de força és Alemanya, que s'ha desmarcat d'aquest optimisme i ha subratllat que la Unió Europea no ha decidit encara que accepti participar en el rescat.
A la trobada dels ministres de Finances del G-20, reunits a Washington a la seu de l'FMI, el ministre d'Economia grec, Iorgos Papaconstantinu, s'ha trobat amb els titulars d'economia europeus i dels Estats Units, el Brasil, Rússia i la Xina, a qui ha transmès una sensació de confiança. Està convençut que els diners del rescat arribaran a temps i que tots els països hi estaran d'acord quan coneguin les condicions pactades.
El primer pagament del deute de Grècia, de més de 8.000 milions d'euros, toca el 19 de maig. Durant les pròximes setmanes Grècia ha de rebre dues línies d'ajudes, una de 30.000 milions d'euros dels països de l'eurozona i l'altra de 15.000 milions per part de l'FMI.
El Fons Monetari Internacional s'ha compromès a accelerar les converses i ha aplaudit les mesures de contenció de la despesa que per ara ha aplicat Atenes. El primer escull l'han trobat amb Alemanya, que precisament és el país que hauria d'assumir la factura més elevada, tot i que l'opinió pública hi juga en contra. El ministre de Defensa i el d'Exteriors alemanys han exigit a Grècia més mesures d'estalvi per aprovar el rescat.
Els ministres de Finances del G-20 van encetar la reunió a Washington aquest dissabte, precisament el dia en què Grècia va demanar el rescat financer dels països de l'eurozona, una mesura que molt països consideren essencial per evitar el contagi de la situació grega a altres països.
Més pes pels països emergents al Banc Mundial
La crisi de Grècia ha estat la principal preocupació dels ministres reunits a Washington, mentre que a l'Assemblea de l'FMI i el Banc Mundial, el Comitè de Desenvolupament conjunt de les dues entitats, amb 186 països membres, han accedit a augmentar el poder de vot dels països emergents en el Banc Mundial. També s'ha pactat augmentar-los capital.
El president de l'entitat, Robert Zoellick, ha qualificat d'"històric" l'ascens acordat de cara als països en desenvolupament. D'aquesta manera guanyen posicions països grans com l'Índia, el Brasil, Mèxic i sobretot la Xina, que esdevé el tercer accionista del Banc Mundial, després dels Estats Units i el Japó. En sentit oposat, cedeixen països com Alemanya, França, el Japó i el Regne Unit, però no els Estats Units, que tenen una quota de poder inferior al pes de la seva economia al món.
El gir suposa que fins al 2015, quan l'equilibri s'haurà de tornar a revisar, els països emergents es queden amb el 47% del vot al Banc Mundial. D'aquí a cinc anys en podrien aconseguir el 50 %, la paritat.
El primer pagament del deute de Grècia, de més de 8.000 milions d'euros, toca el 19 de maig. Durant les pròximes setmanes Grècia ha de rebre dues línies d'ajudes, una de 30.000 milions d'euros dels països de l'eurozona i l'altra de 15.000 milions per part de l'FMI.
El Fons Monetari Internacional s'ha compromès a accelerar les converses i ha aplaudit les mesures de contenció de la despesa que per ara ha aplicat Atenes. El primer escull l'han trobat amb Alemanya, que precisament és el país que hauria d'assumir la factura més elevada, tot i que l'opinió pública hi juga en contra. El ministre de Defensa i el d'Exteriors alemanys han exigit a Grècia més mesures d'estalvi per aprovar el rescat.
Els ministres de Finances del G-20 van encetar la reunió a Washington aquest dissabte, precisament el dia en què Grècia va demanar el rescat financer dels països de l'eurozona, una mesura que molt països consideren essencial per evitar el contagi de la situació grega a altres països.
Més pes pels països emergents al Banc Mundial
La crisi de Grècia ha estat la principal preocupació dels ministres reunits a Washington, mentre que a l'Assemblea de l'FMI i el Banc Mundial, el Comitè de Desenvolupament conjunt de les dues entitats, amb 186 països membres, han accedit a augmentar el poder de vot dels països emergents en el Banc Mundial. També s'ha pactat augmentar-los capital.
El president de l'entitat, Robert Zoellick, ha qualificat d'"històric" l'ascens acordat de cara als països en desenvolupament. D'aquesta manera guanyen posicions països grans com l'Índia, el Brasil, Mèxic i sobretot la Xina, que esdevé el tercer accionista del Banc Mundial, després dels Estats Units i el Japó. En sentit oposat, cedeixen països com Alemanya, França, el Japó i el Regne Unit, però no els Estats Units, que tenen una quota de poder inferior al pes de la seva economia al món.
El gir suposa que fins al 2015, quan l'equilibri s'haurà de tornar a revisar, els països emergents es queden amb el 47% del vot al Banc Mundial. D'aquí a cinc anys en podrien aconseguir el 50 %, la paritat.
