Barcelona

V. Sánchez: "Aviat enviarem el nostre avatar a les reunions de negocis"

Tenir un cos diferent al propi, d'un altre sexe, d'un altre tamany o raça temporalment gràcies a la realitat virtual. Aviat això serà possible. Maria Victòria Sánchez Vives, professora d'investigació ICREA a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, va donar una conferència al Cosmocaixa juntament amb l'investigador Mel Slater. Tots dos van parlar de les aplicacions pràctiques de la realitat virtual en aspectes del cos humà.

Actualitzat
Què és la realitat virtual?
És un entorn virtual, reconstruït mitjançant l'ordinador amb imatges en 3D. Però a diferència de pel·lícules com "Avatar", en la realitat virtual t'hi trobes immers. Pots interaccionar amb qui hi hagi a dins del mateix entorn i aquest reaccionarà en funció dels moviments que facis. Una altra característica és que a mesura que mous el cap pots veure el que hi ha des d'una perspectiva diferent. No veuràs igual una taula des de dalt que ajupida.

Quines aplicacions té la realitat virtual al cos?

Nosaltres estem investigant per entendre com el cervell genera la identitat amb el propi cos i la sensació de propietat. En medicina el cos virtual és útil per saber quines teràpies s'han d'aplicar en pacients amb problemes neurològics, com els que pateixen de la síndrome del membre fantasma, per exemple, que encara tenen un braç que ha estat amputat. Es pot aplicar en teràpies de rehabilitació o en casos d'anorèxia per saber com es percep el propi cos.

Ha parlat del cos virtual propi. En què consisteix?
Tu pots mirar cap avall i en lloc de veure el teu cos habitual tens el d'un altre: un home o una dona però més alt, més baix, més prim, més gruixut, o d'una altra raça. En ficar-te en un altre cos, també et pots posar a la pell d'una altra persona.

I entendre de quina manera reacciona?
Exacte. En el tema de resolució de conflictes és molt útil. Què passa si et veus amb l'aspecte de l'altre? Des d'un punt de vista racial, què passa si tu ets una persona d'una altra raça? El més crític és que el cervell, tota l'estona, t'està dient que continues sent tu mateix encara que et vegis de color negre o amb l'aspecte d'un home. És molt fort que hi hagi aquesta correlació visiotemporal. Això és el que investiguem.

En un conflicte laboral, em puc posar a la pell del meu cap i entendre com reacciona?
(Rialles) En diferents situacions es pot intentar veure's des d'una altra perspectiva. Aquesta és una àrea a explorar. També es poden tenir reunions on un estigui representat pel seu avatar.

M'ho explica, això?
Hi pot haver una reunió internacional que obligui a tothom a viatjar per trobar-se en un lloc. Això és molt costós...

I si el cel està ple de cendres d'un volcà és impossible...
Per exemple. Doncs imagina't una situació així. Què fas? Ara es pot fer videoconferència per Skype, però no és el mateix efecte que estar compartint la mateixa taula, mirar-se a les cares i veure com reacciona l'altre. Aquest tipus de reunions es poden fer en un entorn virtual, on cada representant tingui el seu avatar que l'identifiqui, es posi un casc i tingui la sensació que està assegut a la mateixa taula que els altres socis de la reunió.

Ja és pot fer?
D'una manera primitiva, però sí. En els anys vinents serà molt habitual i desperta molt d'interès, perquè és una solució molt verda o ecològica.

El seu company d'investigació, Mel Slater, lidera el projecte "Casa intel·ligent virtual". En què consisteix?
Mitjançant una interfície cervell-ordinador i uns elèctrodes es poden registrar senyals cerebrals, analitzar-les en temps real i fer-les servir per moure un cursor en una pantalla, una pròtesi, una cadira de rodes, etc. En el projecte de la casa virtual, la persona té una pantalla al davant amb uns botons que permeten fer accions com anar al saló, a la cuina, encendre el llum del rebedor. El que han de fer és concentrar-se en una d'aquestes accions, que s'encenen en mode aleatori. Quan la persona es concentra, l'opció queda seleccionada i s'executa. Si algú està en una cadira de rodes es pot dirigir cap al lloc indicat, o obrir una finestra o posar en funcionament un aparell.

Com reacciona el cervell a la realitat virtual?
És una pregunta molt àmplia. Interpreta senyals sense distingir si són reals o no.

Per exemple?
Des que neixes, aprens que la mà és teva perquè el cervell dóna l'ordre de moure-la i veus com es mou. I la sents en la posició que tu la col·loques. I també sap que encara que vegis moure la meva mà, no és la teva. Hem vist que un braç virtual al qual li hem donat una estimulació tàctil, que és tridimensional i surt de l'espatlla d'una persona, la sensació que es té és com si fos propi, real. I si és més llarg del normal, la sensació és que s'ha allargat. El cervell respon de manera coherent amb l'experiència prèvia.

Un grup de gent en un entorn virtual, respon igual que a la vida real? Davant d'una emergència, per exemple.
Aquesta és una pregunta molt interessant per a la investigació. Tu saps que et poses un casc de realitat virtual i que, a partir d'ara, tot el que vegis no és real. Però si veus un esglaó, aixeques la cama? Si algú et somriu en un entorn virtual, somrius? O si algú et crida, t'afecta o no? Si algú t'agredeix, tu respons o no? Passa el mateix amb la resposta verbal. En quina mesura tu respons evitant la part del cervell que t'està dient que no és real?

Se sap?
És una resposta molt automàtica. Les gesticulacions facials, interaccionar amb els altres, apropar-se o allunyar-se de la gent quan es parla dret és un llenguatge corporal molt automàtic. 

I quan et treus el casc de realitat virtual, què queda al cervell d'aquesta experiència? Canvia el caràcter?

En realitat virtual ara mateix no se sap, perquè no hi ha llargues estades en entorns virtuals. No hi ha una comercialització d'aquest tipus de sistemes, perquè encara resulta molt costós. Però jo crec que passa el mateix que quan et fiques de ple en una novel·la. No en sé l'impacte exacte, però m'imagino que és el mateix que quan jugues llarga estona a videojocs o estàs a Second Life durant dies, el món en 3D a internet. Però m'agradaria deixar el missatge que no hem de patir, que no viurem en un futur com el de la pel·lícula "Matrix". Jo tampoc ho vull.

Encara sort...
Però hi ha moltes aplicacions en realitat virtual molt útils. Per exemple, es pot ajudar una persona que té impedit el moviment per interactuar amb altres i moure el seu avatar mitjançant senyals cerebrals i tenir accés a una vida més enriquidora, i aplicar-ho també a gent gran que tingui limitacions per sortir a l'exterior.

I també té aplicacions en l'arquitectura, oi?
Exacte, jo et parlo de les aplicades al cos humà. Però, en general, en pots trobar en l'entrenament de pilots o de cirurgians. En arquitectura, totes les reconstruccions de com serà la llum, on s'ha de reflectir... I també té aplicacions en museus d'història per a la reconstrucció del passat, de com era el temple de Jerusalem, un edifici o una societat. I et dóna l'oportunitat de ficar-t'hi. No només de veure com eren els carrers, sinó també de caminar-hi. I es poden desenvolupar sistemes de realitat mixta.

En què consisteix la realitat mixta?
Que hi tinguis elements reals i virtuals alhora. Per exemple, que pugui tenir una informació extra en aquesta paret o aparegui a les meves ulleres. O que nosaltres estiguem parlant i aparegui la representació d'un avatar, d'una persona que és a Pequín, i entri en la nostra conversa. O que la paret d'una habitació fos virtual i estiguem veient el que passa en un altre lloc.

En el futur estarem tot el dia connectats a la realitat virtual?
Jo crec que no. Feia uns anys, era impensable imaginar una conversa en temps real, veient la cara i gratuïtament a través de Skype. Només l'emprarem per a determinades coses, fer una visita virtual al nostre metge sense anar a la consulta, per fer alguna gestió, relacionar-nos amb altres persones, etc.
Anar al contingut