Olimpisme

Mor el president honorífic del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch

El president d'honor del Comitè Olímpic Internacional ha mort aquest dimecres, als 89 anys, a l'Hospital Quirón de Barcelona, a les 13.25 hores, a causa d'una insuficiència coronària aguda. Samaranch hi va ingressar diumenge pel seu propi peu, però minuts després d'arribar al centre hospitalari va tenir un xoc i, des de llavors, ha estat a l'UCI sedat i amb respiració assistida. Des del 2001, any en què va deixar la presidència del COI, Samaranch ja havia hagut de ser ingressat en diverses ocasions per problemes coronaris i respiratoris. Els últims comunicats mèdics no eren gens optimistes, ja que l'estat de salut de Samaranch no millorava des de l'ingrés.

Actualitzat
Joan Antoni Samaranch va néixer a Barcelona el 17 de juliol del 1920. Fill d'un industrial tèxtil, va voler seguir els passos del seu pare, i es va diplomar a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa en aquesta especialitat. Amb només 18 anys, es va incorporar a les files de l'exèrcit republicà com a sanitari. Després va marxar a França i des d'aquí va entrar a la zona ocupada pels nacionals.

Sempre li va agradar l'esport i s'hi va vincular des de ben aviat. Va ser jugador del RCD Espanyol d'hoquei patins. Després en seria entrenador i directiu. Es va fer soci del Barça el 1949 i va col·laborar al llarg de la seva vida en el manteniment de la memòria col·lectiva del barcelonisme, llegant obres al museu del club. Com a mostra de dol, les banderes de les instal·lacions del FC Barcelona onejaran a mig pal. A més, s'ha confirmat que, en els prolegòmens del partit de dissabte que ve del Barça contra el Xerez, es guardaran uns instants de silenci.

Els seus inicis polítics estan vinculats a la Falange. Va fer carrera en l'administració franquista, també en l'àmbit de l'esport, on va fer cèlebre el lema "Comptem amb tu", quan era delegat nacional d'Eduació Física, entre el 1966 i el 1970. També va ser regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona durant set anys.

En paral·lel, ocupava càrrecs al Comitè Olímpic Espanyol, i també a l'Internacional, fins que va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona, càrrec que ocuparia fins al 1977. En plena transició va deixar la Diputació per convertir-se en el primer ambaixador espanyol a la Unió Soviètica, després que es van restablir les relacions amb el país. Tres anys després d'haver arribat a la capital russa, seria nomenat president del Comitè Olímpic Internacional.

Joan Antoni Samaranch s'emporta amb ell els secrets i, sobretot, el mestratge en equilibris polítics d'algú que va saber sempre ensumar cap a on bufava el vent i, sobretot, quan canviava.

Quan va arribar al COI, el 1980, Samaranch es va trobar un organisme desprestigiat i que va patir diversos boicots als Jocs Olímpics de Moscou (1980) i als de Los Ageles (1984) a causa de la guerra freda. Sota el seu mandat, però, l'organització dels Jocs es va professionalitzar, i va obrir-se al riu de diners dels patrocinadors i de les televisions. Els últims Jocs Olímpics, els de Pequín del 2008, van recaptar més de 1.700 milions de dòlars.

Al cap de poc temps de ser nomenat president del COI, va liderar la fusió amb Caixa de Barcelona, on es posaven les bases per l'expansió de La Caixa, entitat que el nomenaria president el 1987. Samaranch va compaginar aquest càrrec amb el del Comitè Olímpic fins al 1999. Actualment n'era el president honorari, com també del Comitè Olímpic, que va abandonar l'any 2001, després d'un escàndol de corrupció relacionat amb la candidatura de Salt Lake City, ciutat que va acollir els Jocs Olímpics d'hivern del 2002. Es va demostrar que els organitzadors havien fet regals a alguns membres del COI per aconseguir-ne el suport.

En els últims anys, Samaranch s'havia implicat en la candidatura de Madrid per organitzar els Jocs Olímpics del 2012 i del 2016. De fet, fora d'Espanya es considera que els bons resultats d'aquestes candidatures tenen a veure amb la fidelitat d'alguns membres del COI a Samaranch. La seva implicació en aquestes candidatures van ocupar bona part dels seus últims dies i ell mateix n'era prou conscient. Van colpir unes declaracions de Samaranch en un acte de suport a l'esport espanyol emmarcat en la campanya de Madrid 2016 en les que va admetre que li quedava "poc temps".
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut