El jutjat de Valls troba indicis de corrupció urbanística a Querol
El jutjat de Valls troba indicis de diversos delictes en les actuacions de dos alcaldes de Querol i sis persones més per un polèmic pla urbanístic. Alguns terrenys van multiplicar per 60 el seu valor amb la promesa de poder-hi construir. El jutjat ha remès la documentació a l'Audiència Provincial de Tarragona, que és qui ha de decidir si es farà judici.
Terrenys rústics que es compren per uns 70.000 euros i mesos després es venen a preus astronòmics i com a urbanitzables, plans d'ordenació urbana que preveuen la construcció de milers d'habitatges en un poble de 50 cases i donacions d'empreses promotores a l'ajuntament. Aquests són alguns dels fets que els últims anys ha denunciat la Plataforma Salvem Querol i en què el jutjat de Valls ha vist indicis de diversos delictes. Aquests delictes els hauria comès l'actual alcalde de Querol, Miguel Uroz, l'exalcalde Albert Carreño, i sis imputats més, entre els quals hi ha l'arquitecte municipal.
Els delictes que podrien haver comès van des de la prevaricació fins a la revelació d'informació privilegiada. Els advocats dels acusats no han volgut fer declaracions, però han presentat al·legacions a la resolució del jutjat vallenc.
L'Ajuntament de Querol va aprovar dos POUM el 2004 i 2006 que permetien la construcció de 5.000 habitatges. Les queixes de la Plataforma Salvem Querol van fer que algunes zones quedessin incloses en la Xarxa Natura i per tant lliures d'edificació. Però la Plataforma va anar més enllà i ha aportat proves de delictes de corrupció a la fiscalia.
Presumptament, l'Ajuntament hauria informat diverses empreses que alguns terrenys passarien a ser urbanitzables. És el cas de la urbanització l'Arboçar. Una empresa va adquirir els terrenys per 66.000 euros i els va vendre a una altra empresa per 3,8 milions d'euros amb la promesa de poder-hi construir. Tots aquests plans, però, no es van complir i l'Ajuntament va fer un nou pla d'ordenació urbana l'any passat.
Els delictes que podrien haver comès van des de la prevaricació fins a la revelació d'informació privilegiada. Els advocats dels acusats no han volgut fer declaracions, però han presentat al·legacions a la resolució del jutjat vallenc.
L'Ajuntament de Querol va aprovar dos POUM el 2004 i 2006 que permetien la construcció de 5.000 habitatges. Les queixes de la Plataforma Salvem Querol van fer que algunes zones quedessin incloses en la Xarxa Natura i per tant lliures d'edificació. Però la Plataforma va anar més enllà i ha aportat proves de delictes de corrupció a la fiscalia.
Presumptament, l'Ajuntament hauria informat diverses empreses que alguns terrenys passarien a ser urbanitzables. És el cas de la urbanització l'Arboçar. Una empresa va adquirir els terrenys per 66.000 euros i els va vendre a una altra empresa per 3,8 milions d'euros amb la promesa de poder-hi construir. Tots aquests plans, però, no es van complir i l'Ajuntament va fer un nou pla d'ordenació urbana l'any passat.
