Per Jordi Baró

Política 2.0: La partida electoral a la xarxa

"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que es fa de les eines 2.0 en aquest camp.

Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Baró

Corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les

@jordibaro
Actualitzat
Les eleccions al Parlament previstes per la tardor tenen una cita ineludible a la xarxa. Recollim l'anàlisi que en fa Marc López, exdiputat del PSC i actual coordinador del Personal Democracy Forum a Europa i a l'Amèrica Llatina, un projecte nascut als Estats Units per analitzar la repercussió de les noves tecnologies en la política. López també és impulsor de Factoría Ciudadana, una iniciativa que promou que els governs puguin connectar amb el coneixement que hi ha a la societat a través de les xarxes socials.

Quin pes jugarà la campanya electoral a internet?
Que sigui més barata i que a internet hi hagi un tipus d'usuari que en el seu entorn diari té capacitat de generar opinió són dos motius que faran que els partits s'aboquin a la xarxa. Ara bé, no sabria dir si acabarà tenint un pes real en el resultat de les eleccions. El que és segur és que hi haurà activitat a internet.

El PSC va sorprendre al gener amb un vídeo de felicitació al president Montilla d'aparença casolana i amb un altre de més formal per reivindicar l'acció de govern amb el títol "Temps difícils. Gent seriosa. President Montilla". Uns dies després, CiU donava a conèixer l'espot de precampanya, "Començar il·lusiona". Tots estan penjats al YouTube. Quin potencial té aquest format?
És un instrument que pot aportar molt a la capacitat d'expressar. Els partits pensen que només ells els poden utilitzar, i en canvi jo crec que amb el temps –i el fenomen YouTube ho demostra– es veurà com la capacitat del ciutadà de produir vídeos i comunicar idees és tant o més alta que la que tenen les diferents formacions. A més, els partits normalment els encarreguen a empreses i la resta de la gent a si mateixos, que es posen davant de la pantalla i s'expressen. És obvi que els polítics els faran servir, però també que els ciutadans hi trobaran utilitat. De fet, en la última campanya americana, el 80% dels vídeos que hi van haver sobre McCain i Obama van ser produïts per gent anònima i no pels mateixos candidats.

Quin paper tindran les xarxes socials, com Facebook, Twitter o les pròpies dels partits com Cativistes, que és l'aposta de CiU?
Serà la primera campanya a Catalunya –també passarà en les pròximes eleccions a Espanya– en què les xarxes socials existeixen i estan socialitzades, és a dir, que la gent les ha començat a fer servir, moltes vegades per a usos que no tenen res a veure amb la política. Seran un gran espai de creació d'opinió i per això els partits han començat a veure que han de tenir el seu perfil a Facebook, i per exemple han de convocar els actes a través d'aquesta xarxa social. Malgrat tot, les diferents formacions encara pensen que és un element més de comunicació unidireccional. Amb el temps aniran descobrint que no és així.

Hi ha ciutadans que cobren per fer campanya intensiva a la xarxa pels candidats?
Existeixen, de la mateixa manera que els partits tenen un equip de premsa, una persona que s'encarrega d'escriure els discursos del cap del partit o una altra que li subratlla les frases més importants. Tothom ho nega, però és molt probable que els partits tinguin gent estesa a la xarxa que en menor o major mesura està implicada en el partit. No és cert que tots cobrin. Les diferents formacions hauran d'analitzar si aquest sistema aporta algun èxit a la seva campanya. El temps dirà si són capaços d'entendre que fora de les fronteres dels partits hi ha capacitat de fer política i que és espontània, imprevisible i genera opinió.

La setmana passada, a Política 2.0 vam parlar d'Albert Medran. Si hi voleu anar, cliqueu aquí.
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut