El Discovery s'enlaira cap a l'Estació Espacial Internacional amb una cadira catalana per investigar la pèrdua de to muscular
El transbordador espacial Discovery s'ha enlairat de cap Canaveral, a Florida, amb set tripulants a bord. La nau enfila així la seva penúltima missió amb l'objectiu de portar a l'Estació Espacial Internacional un nou mòdul per fer experiments, provisions per als astronautes i equipament tècnic. Aquest cop, a més, a la bodega del Discovery hi viatja una màquina catalana. Es tracta del projecte MARES, una cadira per investigar la pèrdua de to muscular, fabricada a Llicà d'Amunt.
Amb el compte enrere de rigor, s'ha enlairat de cap Canaveral el Discovery. Ho ha fet amb set astronautes a bord per una missió de 13 dies que té per objectiu portar a l'Estació Espacial Internacional un nou mòdul per fer experiments, provisions per als astronautes i equipament tècnic. Un projecte que ha costat més de 100.000 milions de dòlars i en què hi participen 16 nacions.
Precisament, el Discovery porta cap a l'estació internacional la cadira fabricada a Llicà d'Amunt. Un viatge de 360 quilómetres cap a l'espai que ha durat setze anys, el temps que s'ha trigat a desenvolupar el projecte MARES. La sigla d'aquest invent que ha de servir per investigar la pèrdua de to muscular; significa en anglès Sistema d'Exercici i Recerca d'Atròfia Muscular, però per simplicar-ho se la coneix com a cadira espacial.
La NASA i l'ESA n'han encarregat quatre a l'empresa catalana NTE-Sener: una per a l'Estació Espacial, dues d'entrenament per als centres de Houston i Tolosa i la quarta per al centre d'entrenament espacial de Colònia.
En gravetat zero, res no pesa. Els astronautes no han de fer força per moure els objectes i només en dues setmanes a l'espai perden el 50% del to muscular habitual. L'efecte es coneix, però no el procés que el causa, ni si és només biològic o neurològic, segons ha explicat Albert Tomàs, director tècnic NTE-Sener.
La cadira, en aquest sentit, pot fer el seguiment d'onze grups musculars dels astronautes, de canells a genolls, turmells, espatlles, colzes, lumbars o malucs. Durant la realització del projecte, set astronautes en actiu han viatjat fins a la fàbrica de Llicà d'Amunt per provar la cadira.
MARES ha estat, fins ara, el projecte més important de NTE-Sener, que treballa en el sector aeroespacial i de tecnologia punta des de fa més de vint anys.
Precisament, el Discovery porta cap a l'estació internacional la cadira fabricada a Llicà d'Amunt. Un viatge de 360 quilómetres cap a l'espai que ha durat setze anys, el temps que s'ha trigat a desenvolupar el projecte MARES. La sigla d'aquest invent que ha de servir per investigar la pèrdua de to muscular; significa en anglès Sistema d'Exercici i Recerca d'Atròfia Muscular, però per simplicar-ho se la coneix com a cadira espacial.
La NASA i l'ESA n'han encarregat quatre a l'empresa catalana NTE-Sener: una per a l'Estació Espacial, dues d'entrenament per als centres de Houston i Tolosa i la quarta per al centre d'entrenament espacial de Colònia.
En gravetat zero, res no pesa. Els astronautes no han de fer força per moure els objectes i només en dues setmanes a l'espai perden el 50% del to muscular habitual. L'efecte es coneix, però no el procés que el causa, ni si és només biològic o neurològic, segons ha explicat Albert Tomàs, director tècnic NTE-Sener.
La cadira, en aquest sentit, pot fer el seguiment d'onze grups musculars dels astronautes, de canells a genolls, turmells, espatlles, colzes, lumbars o malucs. Durant la realització del projecte, set astronautes en actiu han viatjat fins a la fàbrica de Llicà d'Amunt per provar la cadira.
MARES ha estat, fins ara, el projecte més important de NTE-Sener, que treballa en el sector aeroespacial i de tecnologia punta des de fa més de vint anys.
