Les perles del jutge: "El Sr. Matas ha vingut a burlar-se dels simples mortals"
L'acta de mesures cautelars imposades a l'expresident balear Jaume Matas pel titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, és clara com l'aigua. Al llarg de les 147 pàgines que omple, hi sovintegen expressions i valoracions com aquesta: "Com veuen, tot un disbarat", o bé "és clar que el senyor Matas ha vingut a burlar-se dels simples mortals". El 3cat24.cat ha extret una selecció de les millors perles del document.
"D'entrada, no s'acaba d'entendre que s'elabori un informe per ser llegit en una reunió a la qual no assisteix ningú, ni tan sols l'autor, i amb el qual es vol vèncer una resistència inicial d'uns assistents fantasmagòrics."
"A la fictícia reunió del 30/06/2.005 (foli 3500) s'acorda per unanimitat: [...] A la inexistent reunió del 20/07/2.005 (foli 3528) s'acorda amb la coneguda unanimitat l'adjudicació de la fase 1a) a la UTE Dragados Llabrés Feliu. En la també inexistent reunió del 09/08/2.005 (al foli 3531) s'aprova per unanimitat, com no podia ser d'una altra manera: [...]"
"Totes les actuacions confirmen que Jaume Matas Palou va elegir el Sr. Ballester perquè executés els seus designis, i, els altres dos vocals, perquè, com a mínim, no destorbessin, si bé era gairebé impossible trobar un vocal que assistís a juntes, conegués l'ordre del dia i els acords a què suposadament s'havia arribat."
"El Sr. Bernal afirma haver assistit a aquesta reunió, a la qual devia haver estat sol ja que ningú més hi va assistir, inclòs el mateix president, que així ho ha reconegut. Bernal diu que desconeix com es va arribar a aquesta quantitat i que va ser el Sr. Ballester qui la va dir. S'ha de reconèixer que el Sr. Ballester va haver de fer els càlculs amb una precisió sorprenent atès que el dia 25 del mateix mes l'òrgan de contractació va aprovar l'expedient i va autoritzar-ne la despesa per a la totalitat de la suma indicada, i encara més si es té en compte que els dies intermedis eren dissabte i diumenge. Després hi haurà temps per comprovar com la fortuna d'una tramitació tan diligent torna a somriure a l'entitat que va resultar ser l'única licitadora i adjudicatària del concurs, Nimbus Publicitat, SL."
"Doncs bé, uns dels patrocinis a què aspirava Nimbus Publicitat, SL era el de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i per a aquest efecte el 16/03/2007, divendres, el Sr. Miguel Romero de la Cerda, actuant en nom de Nimbus Publicitat, SL, presenta una sol·licitud de patrocini davant Ibatur per un import de 350.000 euros, IVA a part, que mereix una acollida tan calorosa perquè el dia 19/03/2007, dilluns següent, se li participi la concessió mitjançant la missiva següent: [...] Que l'eficàcia de la nostra Administració Pública arribi a l'extrem que un escrit presentat un divendres rebi una resposta afirmativa dilluns següent mereix sens dubte un aplaudiment, i encara més calorós quan l'import demanat és de 350.000 euros, que es correspon justament amb la quantitat demanada, i molt més encara quan s'anticipa a la resolució que el concedeix, dimarts dia 20, que, a més a més, està precedida d'un dens informe d'onze folis emès pel senyor Miguel Bonet Fiol, l'eficiència del qual no ha de sorprendre perquè es tracta d'un informe de plantilla heretat del seu antecessor."
"Encara que no podem vincular absolutament tot el sobrecost del velòdrom a aquestes activitats il·lícites i tot i que en aquest moment no està en condicions de quantificar amb exactitud quina part seria atribuïble als actes protagonitzats per cada un dels imputats, no es pot negar que Jaume Matas Palou ha estat afavorit amb un increment patrimonial de totes totes notori i que es reflecteix en l'adquisició d'una luxosa mansió, en el cas històric d'aquesta ciutat, amb una superfície construïda total de 475 metres quadrats més un garatge de 60 m."
"També l'adquisició d'un altre habitatge de luxe al carrer Don Ramón de la Cruz n. 105, 4t C, de Madrid, d'uns 150 metres quadrats construïts -molt lluny de ser un apartament, com volent-hi restar valor va dir la senyora Amparo Montes-, més dues places de garatge, que ja l'any 2003 se'n va fixar el seu preu en 1.000.000 euros". "Resulta impossible que amb els ingressos declarats per la família Matas-Areal pugui acumular aquest patrimoni i més impossible encara si es fan compatibles aquestes adquisicions amb un tren de vida d'absolut malbaratament i ostentació."
"La Sra. Areal es dedica a fer pagaments a pràcticament tots els proveïdors de les obres de reforma de l'habitatge situat al carrer Sant Feliu número 8 d'aquesta ciutat mitjançant uns sobres que contenen unes GRANS sumes de diners sense el lliurament de cap factura, ni abans ni després, i amb el consell reiterat de guardar silenci sobre aquestes entregues. S'arriba a un tal desvergonyiment que, quan ja estava en marxa aquesta instrucció, la Sra. Areal va demanar part dels pagaments que havia fet en negre als seus perceptors perquè li fossin retornats al cap de dos anys, per poder girar factures a pagar amb xecs i així manegar les proves per desvirtuar els elements incriminatoris. Tot un despropòsit."
"Passem a la devolució de les arres, que n'hi ha per sucar-hi pa. El Sr. Reus diu que les va retornar al Sr. Matas d'una sola vegada, el Sr. Areal diu que el Sr. Reus les va lliurar a ell d'una sola vegada i després ell les va lliurar a la seva germana; el Sr. Matas diu que el Sr. Reus les va donar a ell, no recorda si en dues vegades. Aquest és el seu desconcert sense necessitat de treure a la llum les converses telefòniques intervingudes, en aquest punt sense la concurrència lletrada. Si s'hi recorre, el repertori que la vida ofereix de com es poden tornar les arres es fa molt més ampli per donar cabuda a una nova versió del Sr. Matas sobre la necessitat de justificar que Tolo les torna a Fernando a Palma i que Fernando li respon dient que no ho recorda. L'afirmació feta pel Sr. Bartolomé Reus Beltrán sobre que la Sra. Areal estava tan afligida per no haver pogut arribar a ser propietària del pis del Sr. Ramon de la Cruz que tanta il·lusió li feia, que els que l'envoltaven la consolaven facilitant que actués com si ho fos, pretenent amb això justificar que com a tal la tinguessin veïns i porters, de manera que això li permetia assistir a les juntes i contractar trasters, és una burla a aquest jutjat i als ciutadans i no s'entén com se li pot haver acudit a algú argumentar-ho d'aquesta manera. "
"Quan se li pregunta si va assistir al casament del fill d'un d'ells hi resta importància dient que al cap de l'any va a moltíssimes bodes per raó del seu càrrec, potser és per això que li queda poc temps per controlar la despesa pública."
"Per cert, matisa el Sr. Matas corregint a aquest provisor sobre l'ús correcte del castellà, que no el va anar a veure per demanar-li feina sinó per oferir els seus serveis que, segons sembla, no ha de ser el mateix. És clar que el Sr. Matas ha vingut a burlar-se dels simples mortals."
"Atesa la gravetat dels fets l'encausat pot donar-se per satisfet que les acusacions no hagin acabat amb una mesura cautelar més severa, per la qual cosa no procedeix minorar les postulades."
"A la fictícia reunió del 30/06/2.005 (foli 3500) s'acorda per unanimitat: [...] A la inexistent reunió del 20/07/2.005 (foli 3528) s'acorda amb la coneguda unanimitat l'adjudicació de la fase 1a) a la UTE Dragados Llabrés Feliu. En la també inexistent reunió del 09/08/2.005 (al foli 3531) s'aprova per unanimitat, com no podia ser d'una altra manera: [...]"
"Totes les actuacions confirmen que Jaume Matas Palou va elegir el Sr. Ballester perquè executés els seus designis, i, els altres dos vocals, perquè, com a mínim, no destorbessin, si bé era gairebé impossible trobar un vocal que assistís a juntes, conegués l'ordre del dia i els acords a què suposadament s'havia arribat."
"El Sr. Bernal afirma haver assistit a aquesta reunió, a la qual devia haver estat sol ja que ningú més hi va assistir, inclòs el mateix president, que així ho ha reconegut. Bernal diu que desconeix com es va arribar a aquesta quantitat i que va ser el Sr. Ballester qui la va dir. S'ha de reconèixer que el Sr. Ballester va haver de fer els càlculs amb una precisió sorprenent atès que el dia 25 del mateix mes l'òrgan de contractació va aprovar l'expedient i va autoritzar-ne la despesa per a la totalitat de la suma indicada, i encara més si es té en compte que els dies intermedis eren dissabte i diumenge. Després hi haurà temps per comprovar com la fortuna d'una tramitació tan diligent torna a somriure a l'entitat que va resultar ser l'única licitadora i adjudicatària del concurs, Nimbus Publicitat, SL."
"Doncs bé, uns dels patrocinis a què aspirava Nimbus Publicitat, SL era el de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i per a aquest efecte el 16/03/2007, divendres, el Sr. Miguel Romero de la Cerda, actuant en nom de Nimbus Publicitat, SL, presenta una sol·licitud de patrocini davant Ibatur per un import de 350.000 euros, IVA a part, que mereix una acollida tan calorosa perquè el dia 19/03/2007, dilluns següent, se li participi la concessió mitjançant la missiva següent: [...] Que l'eficàcia de la nostra Administració Pública arribi a l'extrem que un escrit presentat un divendres rebi una resposta afirmativa dilluns següent mereix sens dubte un aplaudiment, i encara més calorós quan l'import demanat és de 350.000 euros, que es correspon justament amb la quantitat demanada, i molt més encara quan s'anticipa a la resolució que el concedeix, dimarts dia 20, que, a més a més, està precedida d'un dens informe d'onze folis emès pel senyor Miguel Bonet Fiol, l'eficiència del qual no ha de sorprendre perquè es tracta d'un informe de plantilla heretat del seu antecessor."
"Encara que no podem vincular absolutament tot el sobrecost del velòdrom a aquestes activitats il·lícites i tot i que en aquest moment no està en condicions de quantificar amb exactitud quina part seria atribuïble als actes protagonitzats per cada un dels imputats, no es pot negar que Jaume Matas Palou ha estat afavorit amb un increment patrimonial de totes totes notori i que es reflecteix en l'adquisició d'una luxosa mansió, en el cas històric d'aquesta ciutat, amb una superfície construïda total de 475 metres quadrats més un garatge de 60 m."
"També l'adquisició d'un altre habitatge de luxe al carrer Don Ramón de la Cruz n. 105, 4t C, de Madrid, d'uns 150 metres quadrats construïts -molt lluny de ser un apartament, com volent-hi restar valor va dir la senyora Amparo Montes-, més dues places de garatge, que ja l'any 2003 se'n va fixar el seu preu en 1.000.000 euros". "Resulta impossible que amb els ingressos declarats per la família Matas-Areal pugui acumular aquest patrimoni i més impossible encara si es fan compatibles aquestes adquisicions amb un tren de vida d'absolut malbaratament i ostentació."
"La Sra. Areal es dedica a fer pagaments a pràcticament tots els proveïdors de les obres de reforma de l'habitatge situat al carrer Sant Feliu número 8 d'aquesta ciutat mitjançant uns sobres que contenen unes GRANS sumes de diners sense el lliurament de cap factura, ni abans ni després, i amb el consell reiterat de guardar silenci sobre aquestes entregues. S'arriba a un tal desvergonyiment que, quan ja estava en marxa aquesta instrucció, la Sra. Areal va demanar part dels pagaments que havia fet en negre als seus perceptors perquè li fossin retornats al cap de dos anys, per poder girar factures a pagar amb xecs i així manegar les proves per desvirtuar els elements incriminatoris. Tot un despropòsit."
"Passem a la devolució de les arres, que n'hi ha per sucar-hi pa. El Sr. Reus diu que les va retornar al Sr. Matas d'una sola vegada, el Sr. Areal diu que el Sr. Reus les va lliurar a ell d'una sola vegada i després ell les va lliurar a la seva germana; el Sr. Matas diu que el Sr. Reus les va donar a ell, no recorda si en dues vegades. Aquest és el seu desconcert sense necessitat de treure a la llum les converses telefòniques intervingudes, en aquest punt sense la concurrència lletrada. Si s'hi recorre, el repertori que la vida ofereix de com es poden tornar les arres es fa molt més ampli per donar cabuda a una nova versió del Sr. Matas sobre la necessitat de justificar que Tolo les torna a Fernando a Palma i que Fernando li respon dient que no ho recorda. L'afirmació feta pel Sr. Bartolomé Reus Beltrán sobre que la Sra. Areal estava tan afligida per no haver pogut arribar a ser propietària del pis del Sr. Ramon de la Cruz que tanta il·lusió li feia, que els que l'envoltaven la consolaven facilitant que actués com si ho fos, pretenent amb això justificar que com a tal la tinguessin veïns i porters, de manera que això li permetia assistir a les juntes i contractar trasters, és una burla a aquest jutjat i als ciutadans i no s'entén com se li pot haver acudit a algú argumentar-ho d'aquesta manera. "
"Quan se li pregunta si va assistir al casament del fill d'un d'ells hi resta importància dient que al cap de l'any va a moltíssimes bodes per raó del seu càrrec, potser és per això que li queda poc temps per controlar la despesa pública."
"Per cert, matisa el Sr. Matas corregint a aquest provisor sobre l'ús correcte del castellà, que no el va anar a veure per demanar-li feina sinó per oferir els seus serveis que, segons sembla, no ha de ser el mateix. És clar que el Sr. Matas ha vingut a burlar-se dels simples mortals."
"Atesa la gravetat dels fets l'encausat pot donar-se per satisfet que les acusacions no hagin acabat amb una mesura cautelar més severa, per la qual cosa no procedeix minorar les postulades."
