Barcelona

Ricard Solé: "El genoma i internet funcionen de manera similar"

El físic Ricard Solé, autor del llibre: 'Xarxes complexes. Del genoma a internet' (ed. Tusquets) ha parlat amb el 3cat24 sobre les similituds entre el genoma, internet, l'economia mundial o la xarxa elèctrica. Aquest investigador, que treballa part de l'any al Santa Fe Institute, va passar pel CCCB aquesta setmana per donar una conferència dins el cicle Now.

Actualitzat
Al seu llibre diu que internet és un món petit. Però si és enorme!
Ho sembla perquè ens podem trobar a milions de persones però si tu cerques un document, el trobes en segons. I alhora és molt fràgil.

Ah, sí? Doncs li confiem la nostra vida professional. Quin és el seu taló d'Aquil.les?
Internet és una xarxa complexa que funciona de manera distribuïda. Això és un encert. Però n'hi ha pocs nodes hiperconnectats i molts amb poques connexions. Per exemple, si falla Google és el caos. Als EUA es protegeixen certs servidors de l'estat per atacs terroristes. Econòmicament és un desastre si s'encerta en un d'aquests servidors.

Estem envoltats de xarxes. Som conscients?

Vivim amb moltíssimes xarxes però no ens adonem. El món sencer ho és. Ara tothom parla de les coses fabricades a la Xina però 20 anys enrere, qui sabia d'on venien les coses que consumim?

I diu que són complexes?
Sí. I tenen en comú que són ‘mons petits, és a dir, que tot està molt connectat. Com passa a internet però també al cervell, els ecosistemes, l'economia o la xarxa elèctrica. I també que són heterogènies: uns pocs elements tenen moltes connexions i la majoria tenen poques. Això passa sobretot al genoma i a internet.

Què ha de veure una cosa amb l'altra?
Sorprenentment molt. Mai ningú hagués sospitat que el mapa de com es relacionen els ordinadors a internet i el de com es parlen els gens dins el genoma s'assemblessin tant. Passa el mateix amb la distribució de la riquesa.

Els diners estan en mans d'uns pocs sempre...
Sí, l'economia és una altra xarxa complexe. La revista Forbes destaca els súper rics del món, que són poquíssims. A internet, tens un Google que destaca com a primers resultats els blogs o webs que han estat més visitats, que tenen moltes connexions. A l'economia passa el mateix, el ric acaba sent més ric.

Però per què?
A internet és una qüestió de popularitat. Si tu has de posar un enllaç al teu blog, a qui poses? Sempre els que són més coneguts, populars o que tenen més comentaris. I la popularitat fa que augmenti la popularitat. En el cas de l'economia, la riquesa atrau més diners.

Què passa si aquestes xarxes complexes fallen, tenen errors?
El caos. Si Google falla tenim un problema important. En el cas del genoma, els gens que tenen moltes connexions són els que estan relacionats amb el càncer. Si un d'ells falla, la cèl.lula tindrà problemes. En el cas del sistema econòmic, tenim una crisi mundial.

Les nevades de fa unes setmanes van acabar amb la xarxa elèctrica d'una part de Catalunya. Què va fallar?
Va fallar l'arquitectura de la xarxa. La millor és una distribuïda escampada pel territori, com la d'internet. Però això és molt costós. La bona notícia és que amb una mica d'enginyeria podríem fer-la molt més fiable de manera que el sistema tingués capacitat de prendre decisions. Ara si falla, s'apaga tot.

Ja ha parlat amb Endesa?
Bé, ja veurem.... La teoria apunta que la gent no hauria de passar-se dies sense llum. El cost és raonable i les avantatges enormes.

Quan fa que s'estudien les xarxes complexes de la vida?

La teoria és de fa uns deu anys, encara està en la infantesa.

I se saben els motius pels quals les xarxes socials, com Facebook, creixen tan ràpidament?
Sempre hi ha un retard en incorporar una tecnologia, però quan s'assoleix un número mínim d'usuaris, es dispara com una bola de neu. Els humans són escèptics per sistema i això ens ha passat amb totes les grans tecnologies de la història. Quan va començar el telègraf, a mitjans del segle XIX, poca gent apostava per ella. Uns anys més tard, es jugava a escacs d'una punta a l'altra dels EUA.

Vostè esmenta el terme ‘intel.ligència col.lectiva' al seu llibre. Què és?

El terme prové de l'estudi dels insectes socials. Sabem que els formiguers tenen com una mena de petit cervell, és a dir, que emmagatzemen informació sobre el què cal fer. Un termiter pot tenir cinc metres d'alçada però cap dels tèrmits té un mapa mental de com ha de ser. Són cecs i només es comuniquen amb el que tenen al costat. Com s'ho fan? Els insectes col.lectivament fan coses increïbles però individualment són tontos.

El nostre comportament a internet és similar al dels insectes?

No, només ens podem comparar amb ells en situacions de pànic o alhora de prendre decisions quan no tenim prou informació. La gent s'escapa d'un estadi de futbol quan està en perill igual que les formigues d'un formiguer.

Com és?

Amb una manca de racionalitat total, som bastant estúpids. I això passa a nivell econòmic, en algunes preses de decisions dels brokers. Si fas una simulació on suposes que són com formigues, que prenen les decisions al tum tum, s'expliquen les fluctuacions de la borsa. Això ens diu que ells com a individus decideixen molt poc però que en el seu conjunt, el sistema econòmic funciona.

I internet funciona com un sistema d'intel.ligència col.lectiva?
Ara mateix no. Tenim la intel.ligència de moltes persones que es connecten entre sí, però els ordinadors no emmagatzemen informació per ells mateixos ni la redistrubeixen. Ara imagina que poguessin prendre decisions, autoconfigurar-se, reprogramar-se, etc.

Serà possible alguna vegada?
Ja s'està treballant a l'Institut de Santa Fe, que és on treballo part de l'any. S'estan pensant sistemes inmunitaris que evolucionin, en lloc de tenir antivirus.

Això em sona a ciència ficció. Vol dir que serà el futur?
Perquè no. També n'hi ha d'altres que volen fer una biosfera d'organismes digitals. Programes la funció dels quals seria copiar-se i mutar-se que podriem evitar els virus però correm el risc de perdre el control sobre les màquines.

Anar al contingut