La primera part de la vaga de peatges acaba sense cap incident i amb un trànsit fluid
Tothom content. El que s'anunciava com un possible col·lapse en plena "operació sortida" de Setmana Santa ha resultat ser un dels caps de setmana plàcids a les carreteres. Les dues jornades de vaga dels treballadors de les concessionàries d'autopistes, Acesa i Aucat, han acabat sense cap incident i amb un trànsit fluid. Hi ha contribuït, en gran mesura, la decisió de les dues companyies d'aixecar les barreres durant les nou hores d'aturada. Els sindicats es feliciten pel seguiment, Trànsit celebra que no s'hagin registrat retencions i els conductors han gaudit d'un fet que voldrien que es repetís sovint. Tot plegat queda com un simulacre per l'aturada del 4 i 5 d'abril, en plena "operació tornada".
Mai una vaga havia deixat tan satisfetes totes les parts, excepte les empreses. L'aturada dels treballadors de les concessionàries d'autopistes Acesa i Aucat s'ha tancat sense incidents i amb molta fluïdesa a la carretera.
El resultat de la vaga deixa satisfets els sindicats, que xifren en un 90% el seguiment de l'aturada i que asseguren que no volien afectar la mobilitat. No ho volien i no ho han fet. Només a Barcelona, 400.000 vehicles s'han mobilitzat en aquesta primera fase de l'"operació sortida" de Setmana Santa i ho han fet sense retencions ni problemes greus.
Inicialment, la vaga de peatges feia pensar en un possible col·lapse a les autopistes però no ha estat així, en gran mesura per l'actitud de les companyies del grup Aberits, Acesa i Aucat, que han decidit aplicar el protocol "d'alliberament del cobrament" davant de situacions de caràcter excepcional i aixecar les barreres. Tant divendres com dissabte, durant les nou hores que ha durat l'aturada, els peatges han estat gratuïts. De tot plegat, segurament són aquestes dues companyies les més perjudicades. Abertis estima que no cobrar els peatges pot haver suposat deixar d'ingressar al voltant de 350.000 euros.
El Servei Català de Trànsit, en canvi, també pot estar content perquè s'han evitat les temudes retencions.
Que duri per sempre
I els més contents de tots: els usuaris. No passa gairebé mai que una vaga no perjudiqui els usuaris. I encara menys que els beneficiï. Una situació extraordinària que han experimentat els conductors que han passat per les autopistes d'Acesa aquest divendres entre les sis de la tarda i les nou del vespre i entre les deu de la nit i la una de la matinada. I de nou aquest dissabte entre les deu del matí i la una del migdia.
Molts no s'acabaven de creure que no havien de treure la targeta per passar per l'AP-7, l'AP-2 i la C-33. Un cop s'hi han acostumat, alguns usuaris han reclamat que no fos un fet excepcional i la majoria feien sonar el clàxon quan passaven pel peatge per demostrar la seva alegria.
4 i 5 d'abril, amenaça real
Les dues primeres jornades de vaga han transcorregut amb molta normalitat i molt poc trànsit. El temor que l'aixecament de les barreres pogués produir un efecte crida era infundat. La concessionària demanava abans de la vaga "responsabilitat" als conductors perquè no aprofitessin l'avinentesa per sortir tots a les hores en què estava prevista la vaga i es formés igualment un gran embús. Sigui per responsabilitat, per desconeixement o perquè molts encara no han començat les vacances, el trànsit ha estat molt fluid i no hi ha hagut problemes durant tota la tarda, vespre i nit de divendres i el matí de dissabte.
La previsió no és tant optimista per l'"operació tornada". El diumenge 4 i el dilluns 5 d'abril sí que es pot provocar un gran col·lapse si es manté la convocatòria de vaga. Els sindicats no afluixen i volen fer aturades entre les sis i les nou i les deu i la una de diumenge i entre les deu i la una de dilluns. Els serveis mínims només garanteixen la presència de la meitat de la plantilla i això fa que s'especuli amb un resultat desastrós si l'empresa no torna a aixecar les barreres.
Però encara queden dies abans de la tornada de vacances. Per mirar d'evitar aquesta situació, empresa i sindicats tornaran a dialogar amb la intenció de tancar un acord que desconvoqui la segona tanda de mobilitzacions.
Les divergències entre treballadors i empreses
El motiu de la protesta és la negociació pel conveni col·lectiu, que fa un any que està encallada. Els treballadors reclamen una distribució de la jornada que els permeti conciliar la vida laboral i familiar i una ocupació estable i de qualitat. En aquest últim punt, l'oferta de l'empresa és convertir 165 contractes temporals en fixos, però Abertis recalca que el principal escull per al pacte són les vacances. En canvi, fonts sindicals han explicat a Catalunya Ràdio que les diferències més grans vénen per la conversió dels contractes i pel temps de treball ofert. La companyia vol que, durant els mesos d'estiu, quan hi ha més feina, els treballadors només facin tres setmanes de vacances i que els set dies que els queden els agafin durant la resta de l'any.
El resultat de la vaga deixa satisfets els sindicats, que xifren en un 90% el seguiment de l'aturada i que asseguren que no volien afectar la mobilitat. No ho volien i no ho han fet. Només a Barcelona, 400.000 vehicles s'han mobilitzat en aquesta primera fase de l'"operació sortida" de Setmana Santa i ho han fet sense retencions ni problemes greus.
Inicialment, la vaga de peatges feia pensar en un possible col·lapse a les autopistes però no ha estat així, en gran mesura per l'actitud de les companyies del grup Aberits, Acesa i Aucat, que han decidit aplicar el protocol "d'alliberament del cobrament" davant de situacions de caràcter excepcional i aixecar les barreres. Tant divendres com dissabte, durant les nou hores que ha durat l'aturada, els peatges han estat gratuïts. De tot plegat, segurament són aquestes dues companyies les més perjudicades. Abertis estima que no cobrar els peatges pot haver suposat deixar d'ingressar al voltant de 350.000 euros.
El Servei Català de Trànsit, en canvi, també pot estar content perquè s'han evitat les temudes retencions.
Que duri per sempre
I els més contents de tots: els usuaris. No passa gairebé mai que una vaga no perjudiqui els usuaris. I encara menys que els beneficiï. Una situació extraordinària que han experimentat els conductors que han passat per les autopistes d'Acesa aquest divendres entre les sis de la tarda i les nou del vespre i entre les deu de la nit i la una de la matinada. I de nou aquest dissabte entre les deu del matí i la una del migdia.
Molts no s'acabaven de creure que no havien de treure la targeta per passar per l'AP-7, l'AP-2 i la C-33. Un cop s'hi han acostumat, alguns usuaris han reclamat que no fos un fet excepcional i la majoria feien sonar el clàxon quan passaven pel peatge per demostrar la seva alegria.
4 i 5 d'abril, amenaça real
Les dues primeres jornades de vaga han transcorregut amb molta normalitat i molt poc trànsit. El temor que l'aixecament de les barreres pogués produir un efecte crida era infundat. La concessionària demanava abans de la vaga "responsabilitat" als conductors perquè no aprofitessin l'avinentesa per sortir tots a les hores en què estava prevista la vaga i es formés igualment un gran embús. Sigui per responsabilitat, per desconeixement o perquè molts encara no han començat les vacances, el trànsit ha estat molt fluid i no hi ha hagut problemes durant tota la tarda, vespre i nit de divendres i el matí de dissabte.
La previsió no és tant optimista per l'"operació tornada". El diumenge 4 i el dilluns 5 d'abril sí que es pot provocar un gran col·lapse si es manté la convocatòria de vaga. Els sindicats no afluixen i volen fer aturades entre les sis i les nou i les deu i la una de diumenge i entre les deu i la una de dilluns. Els serveis mínims només garanteixen la presència de la meitat de la plantilla i això fa que s'especuli amb un resultat desastrós si l'empresa no torna a aixecar les barreres.
Però encara queden dies abans de la tornada de vacances. Per mirar d'evitar aquesta situació, empresa i sindicats tornaran a dialogar amb la intenció de tancar un acord que desconvoqui la segona tanda de mobilitzacions.
Les divergències entre treballadors i empreses
El motiu de la protesta és la negociació pel conveni col·lectiu, que fa un any que està encallada. Els treballadors reclamen una distribució de la jornada que els permeti conciliar la vida laboral i familiar i una ocupació estable i de qualitat. En aquest últim punt, l'oferta de l'empresa és convertir 165 contractes temporals en fixos, però Abertis recalca que el principal escull per al pacte són les vacances. En canvi, fonts sindicals han explicat a Catalunya Ràdio que les diferències més grans vénen per la conversió dels contractes i pel temps de treball ofert. La companyia vol que, durant els mesos d'estiu, quan hi ha més feina, els treballadors només facin tres setmanes de vacances i que els set dies que els queden els agafin durant la resta de l'any.
