Pere el Gran mesurava 1,73 metres i va tenir bona salut, segons les primeres anàlisis després de l'obertura del sarcòfag
Mesos després de descobrir que a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus hi havia les restes intactes del rei Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i el monarca responsable de l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani, els responsables de les investigacions, juntament amb el conseller de Cultura, han explicat què hi han trobat un cop s'ha obert el sarcòfag. Segons han explicat, les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època. L'obertura del sarcòfag indica també que Pere el Gran era alt per l'època, ja que mesurava 1,73 metres, i va tenir bona salut.
La Conselleria de Cultura i el Museu d'Història de Catalunya han presentat els resultats preliminars de l'extracció del cos de Pere II el Gran, que ha aparegut semiembalsamat. L'obertura de la tomba forma part del conjunt d'activitats per commemorar els 850 anys de l'inici de la construcció del monestir de Santes Creus. El procés d'extracció i el trasllat al centre de restauració de Valldoreix ha estat laboriós.
De moment, s'ha descobert que el rei feia 1,73 metres, una alçada elevada per l'època en què va viure, entre el 1240 i el 1285.
No s'hi han trobat tresors, però entre les restes momificades s'hi ha trobat un farcell que contenia un manyoc de cabells tallats, suposadament del rei mateix, i que formaria part d'un ritu funerari. Els investigadors asseguren que, de l'estat del cos, se'n desprèn que Pere el Gran va tenir bona salut, no va patir penúries i "va fer una vida de rei". Els experts han descobert també que en el segon enterrament li van tallar els peus perquè no li cabien al nou sarcòfag.
Ara esperen que l'anàlisi de l'ADN i la bona conservació del crani permetran reconstruir-ne la dieta, les malalties i fins i tot la cara, ja que disposen de prou teixit facial per reconstruir-ne els trets. Aquesta anàlisi de l'ADN ha d'ajudar també a esbrinar a qui pertanyen els dos cranis trobats a la tomba del seu pare, el rei Jaume I, al monestir de Poblet.
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que els estudis donaran visibilitat a la figura del rei Pere el Gran, de gran vocació europea i mediterrània, i al pes de Catalunya en l'època. Aquests descobriments permetran, a més, saber com es vivia en aquella època.
Les feines d'investigació continuaran encara entre tres setmanes i un mes.
De moment, s'ha descobert que el rei feia 1,73 metres, una alçada elevada per l'època en què va viure, entre el 1240 i el 1285.
No s'hi han trobat tresors, però entre les restes momificades s'hi ha trobat un farcell que contenia un manyoc de cabells tallats, suposadament del rei mateix, i que formaria part d'un ritu funerari. Els investigadors asseguren que, de l'estat del cos, se'n desprèn que Pere el Gran va tenir bona salut, no va patir penúries i "va fer una vida de rei". Els experts han descobert també que en el segon enterrament li van tallar els peus perquè no li cabien al nou sarcòfag.
Ara esperen que l'anàlisi de l'ADN i la bona conservació del crani permetran reconstruir-ne la dieta, les malalties i fins i tot la cara, ja que disposen de prou teixit facial per reconstruir-ne els trets. Aquesta anàlisi de l'ADN ha d'ajudar també a esbrinar a qui pertanyen els dos cranis trobats a la tomba del seu pare, el rei Jaume I, al monestir de Poblet.
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que els estudis donaran visibilitat a la figura del rei Pere el Gran, de gran vocació europea i mediterrània, i al pes de Catalunya en l'època. Aquests descobriments permetran, a més, saber com es vivia en aquella època.
Les feines d'investigació continuaran encara entre tres setmanes i un mes.
